L’altre nen del Poble-sec, Jaume Sisa, nascut el 1948 a escassos metres del pis natal de Joan Manuel Serrat, deu una bona part del seu renom artístic i musical gràcies a temes i discs onírics i galàctics. Però rere els cants i sons voladors i evocadors, ben sovint tracta temes molt arran de terra. Nit de Sant Joan (1981), sense anar més lluny, veritable banda sonora tant de l’espectacle teatral del mateix nom estrenat per Dagoll Dagom fa més de tres dècades com, directament, de la festa nostrada més lluminosa i única del calendari anual.

Perquè Nit de Sant Joan ens fa tocar de peus a terra (són en tot cas els marcianitus i els follets trapelles, els qui miren cap a la Terra), ens arrela a la tradició i, sobretot, ens convida a viure-la i a ballar-la amb més intensitat, si es pot, per mitjà de cançons ja tan imprescindibles a la revetlla i lligades al solstici d’estiu com “La coca”, “La primavera i l’estiu”, “Macari” i, és clar, “Nit de Sant Joan”… amb lletra de Joan Lluís Bozzo.