De l’autor alemany Erich Kästner (1899-1974), en podem dir que, tot i haver-se doctorat en història, va exercir sobretot en el terreny del periodisme, va fer incursions en la poesia i va escriure unes quantes novel·les juvenils. Aquest contacte directe amb les històries i amb les lletres, es nota perfectament en una de les obres més conegudes seves, L’Emil i els detectius (1935), considerada la primera novel·la policíaca de la literatura infantil i juvenil i amb il·lustracions de Walter Trier. La trama, les paraules, les situacions i els personatges són convenientment triats i disposats per al jove públic lector a qui va adreçada, que corre el risc de quedar amb els ulls clavats al llibre devorant sense parar les aventures de l’Emil, el nen protagonista, per trobar un lladregot que se li ha creuat en el camí cap a Berlín.

Però el mestratge literari de Kästner també queda ben plasmat al capítol inicial, titulat “La història encara no comença”, on a més de presentar-nos els personatges centrals i les localitzacions principals, ens hi descriu d’una manera precisa i preciosa l’art de la creació i la creativitat literària, fent-nos partícips del procés que va seguir ell mateix per bastir la novel·la des d’una primerenca i surrealista idea situada a les Mars del Sud fins a caçar la història de l’Emil i tota la colla de detectius un dia que li passava per davant. Tota una lliçó –i exaltació– del poder de la imaginació en una època d’Alemanya, amb Hitler i els nazis ja al poder, en què la realitat començava a fer feredat…