Editorial nº 26:

Botes d’aigua

Si una cosa no ha faltat mai a casa, han estat unes bones botes d’aigua! Podia ser com a regal d’aniversari, per una compra de canvi d’estació… sigui com sigui ha estat la peça de calçat que m’ha acompanyat des de petita i que segueix sent la meva indumentària predilecta! I això que no vivim en un lloc de pluja abundant, en principi. Puc aguantar tot un dia amb les botes d’aigua posades encara que ja hagi sortit el sol i tingui els peus arrugats del contacte amb el plàstic. I també me les poso per regar les quatre plantes que tinc al celobert.

M’evoquen naturalesa, aventura, infantesa i joc, joc a l’aire lliure que a ciutat tanta falta ens fa. Fa pocs dies vam poder parlar amb la Maria Truñó, directora de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona i, entre moltes reflexions, ens deia que «vivim un dèficit del joc, del joc autònom». I aquest és un dels motius perquè, conjuntament amb l’Ajuntament, hagin engegat un projecte transversal per transformar Barcelona en una ciutat jugable. L’ambició del projecte no és només anar mantenint i construint noves àrees de joc, sinó repensar la ciutat per incorporar tot l’entorn urbà de cara al joc fortuït, esportiu i l’estimulació del joc. El terra es pot convertir en una pissarra gegant; els bancs, en el millor amagatall, i els bassals d’aigua, en la piscina on capbussar-se amb les botes d’aigua.

Aprofiteu el que queda d’hivern per preparar-vos alguna tassa de xocolata desfeta, exprimir els jocs de taula i calçar-vos les botes per descobrir el Rec Comtal, que encara es veu al barri de Vallbona.