Editorial nº 28:

L’ascensor

L’inici de les vacances és el moment de posar a prova la resistència i la capacitat de l’ascensor. Sobretot si a l’escala hi ha famílies amb criatures i van de càmping: tenda familiar, bombona de gas, fogons, màrfegues, sacs, coixins, bicicletes, maletes, bossa especial amb el material de cuina, bossa per a la roba de llit i tovalloles… així fins a aconseguir baixar tres o quatre vegades, i tot això acompanyat, de tant en tant, del crit des d’un altre pis: «Ascensoooooor!». També és un bon moment per posar a prova la paciència dels veïns.

Hi ha pocs espais d’aquestes dimensions que recullin tantes experiències i que tinguin tanta identitat pròpia. Quan ens referim a converses curtes i de cortesia, parlem de «converses d’ascensor». Molts cineastes l’han utilitzat per crear els moments de clímax de la seva pel·lícula. I fins i tot existeix un gènere musical específic que va sorgir als Estats Units per acompanyar l’estada a l’ascensor dels gratacels.

Aquest número ve carregat de propostes de circ al carrer, cinema a la fresca i arts escèniques de molta qualitat. Us proporcionarem bona música d’ascensor, a Mans a l’obra descobrireu com Marc Isaacs converteix les històries que passen en aquesta caixa elevadora de 1,5 m²en peces d’art i us direm a quin parc podeu anar a refrescar-vos.