Editorial nº 23:

Codi Morse

Corren diverses llegendes sobre l’origen del codi Morse, jo he decidit quedar-me la història tragicoromàntica que em va explicar un amic i que, si no és del tot certa, és prou bonica.

Sembla que Samuel Morse, abans de ser conegut com a inventor, va guanyar-se un nom com a pintor, sobretot de retrats, fins a ser un dels fundadors, l’any 1826, de l’Acadèmia Nacional de Dibuix de Nova York. Combinava la passió per l’art i la pintura amb l’interès per l’electricitat. Samuel va haver de viatjar i instal·lar-se a Washington per pintar un retrat del Marqués de Lafayette, poques setmanes després va rebre un missatge del seu pare informant-lo que la seva dona s’havia posat molt malalta. Uns dies més tard va rebre una carta anunciant que ella havia mort. La pèrdua de la seva esposa el va decidir a treballar dia i nit per trobar un sistema de comunicació de llarga distància més ràpid que els cavalls, i així va arribar el telègraf.

El codi Morse s’ha utilitzat sobretot per mar i aire, l’associem a guerres i a espies però també a la supervivència. Tenir nocions d’aquest codi de comunicació ens pot ser molt útil per a les agosarades sortides a la muntanya o si decidim fer bivac al turó de l’Home. Aprofiteu bé aquest número estiuenc per fer-vos el vostre kit de supervivència, aprendre tots els sistemes de comunicació nàutica, pensar en el sentit del progrés, sortir de festa major, refrescar-se al cinema o als museus… i recordar que els culturistes no fem vacances!