Editorial nº 32:

Cervell

Probablement uns dels òrgans més estudiats, i des de més disciplines, és el cervell. Des de la filosofia, la psicologia, la biologia, l’art, la psicoanàlisi o la neurociència, partint d’un angle molt concret d’investigació i coneixement, cadascuna ha donat les seves respostes, Tot i això segueix sent un territori força desconegut i amb moltes llacunes per descobrir. El filòsof posarà en dubte que tot el que percep el teu cervell existeixi; el psicoanalista et parlarà de la fase anal i oral; la biologia, de connexions neuronals, i el neuropsicòleg, del sentit comú. I si costa d’entendre com funciona el nostre cervell adult, imagineu com n’és de difícil arribar a entendre el de l’infant.

Hem buscat algú per parlar-ne, l’Álvaro Bilbao, expert en la matèria. Amb uns quants llibres a l’esquena i anys d’investigació confirma que efectivament el cervell d’un infant no és com el de l’adult i perquè la relació entre l’un i l’altre funcioni s’ha d’entendre aquesta diferència funcional i insisteix que sempre s’ha d’apostar… ai… pel sentit comú…

La casualitat ha volgut que justament coincidint amb aquest número L’Auditori estreni un concert familiar inspirat en John Cage, que va saber jugar molt bé amb la música i el cervell, aportant nous sons, nous instruments i un canvi de paradigma en el panorama musical. Quan l’acusaven d’enganyar el públic deia que a qui realment s’enganya és a la ment no a l’oïda, aquesta no jutja, no n’espera res. Són les idees preconcebudes, els condicionants culturals de la nostra ment els que se senten decebuts. I aquest és el gran tema, què hi ha dins del nostre cervell que hagi estat après culturalment i quina part li és intrínseca. Podeu aprofitar aquest número per reflexionar-hi, ja ens fareu arribar les vostres conclusions.