Editorial nº 29:

Castell de focs

«El nostre castell de focs, ai, ves quin soroll que fa, mira, quina colla de badocs, és que mai no es cansen de guipar».

Arriba l’època més intensa per als amants de la cultura popular, i és que seguir al peu de la lletra els programes de festa major no és poca cosa, demana exigència i vitamines. A les set del matí tothom llevat que hi ha toc de matinades; en el moment de més sol i calor, diada castellera a la plaça, i després, un dinar lleuger amb canelons i pollastre rostit per encarar bé la tarda. És l’hora dels gegants i la cercavila, sopar el que es pugui, ball d’envelat i, per tancar la festa, el moment de més expectació: el castell de focs! Aquest és el ritual que els folklòrics esperem amb il·lusió any rere any.

No sé si reivindicar les tradicions està massa de moda, però la cultura popular ens proporciona un marc conceptual per entendre i reflexionar no només sobre d’on venim, sinó també sobre la resta de manifestacions d’art i cultura actuals. Fa uns anys, La Galera va publicar un costumari per a infants, I ara què ve?, que explica amb un to molt encertat què, quan i com celebrem les festes i diades.

Com que el tema ens interessa, hem aprofitat l’ocasió per parlar-ne amb un expert, l’Amadeu Carbó, educador social, folklorista, escriptor, dinamitzador i activista en el món festiu des de diversos àmbits. Ens confirma que hi ha un canvi de paradigma en la cultura popular, com en la resta de societat, s’ha entrat dins del terreny del pensament i, per tant, del debat amb temes de gènere, de racialitat o animalisme.
Reflexioneu-hi i gaudiu de la festa!