Editorial núm. 39:

Rússia

Per als qui ens hem criat escoltant acudits durant les sobretaules familiars, Rússia és l’ensaladilla, la muntanya i els polvorons. Després, a l’escola, és la Unió Soviètica, i, més endavant, el Ra-Ra-Rasputin de Boney-M. Els anys van passant i, amb una mica de sort i d’interès, et vas cultivant.

I descobreixes, per exemple, grans obres de l’àlbum il·lustrat infantil. Com una de l’any 1922, en què El Lissitzky, una de les principals figures de l’avantguarda russa, explica al·legòricament, a partir de formes geomètriques i utilitzant només dos colors, el triomf de les noves idees constructivistes i supremacistes en contra del conservadorisme: Sobre dos quadrats.

Pocs anys després la magnífica unió del poeta Samuïl Marxak i el pintor i artista gràfic Vladímir Lebedev va fer que sortissin llibres tan bonics com Morozhenoe, una oda al gelat amb pàgines dedicades a les diferents tipologies de venedors de ge- lats, infants gaudint del plaer de menjar-ne… Lebedev va ser un dels artistes més importants del ROSTA de Sant Petersburg, el sindicat de la premsa soviètica que recopilava notícies des del telègraf i les publicava en murals i cartells. Mirar les pàgines de Morozhenoe és veure els emblemàtics cartells ROSTA de l’època. Obres precursores del cubisme i el constructivisme que van crear un estil propi i escola.

-¿Y usted de dónde es?
-Yo soy ruso, señor.
-Ruso, tela marinera, cosa extraña Rusia, cosa curiosa Rusia… mucho ruso en Rusia, muy buena la ensaladilla rusa, emocionante la montaña rusa. ¿De qué parte de Rusia es usted?
-Yo soy de la estepa.
-Muy buenos los polvorones, muy buenos los polvorones.