Editorial núm. 51:

La regadora

Convivim amb una gran quantitat d’objectes que funcionen tan bé, que s’han tornat invisibles. Hi penso sovint perquè em fascina la capacitat que tenen algunes persones de dissenyar alguna cosa bonica i funcional.

És tan gratificant quan les coses funcionen per a allò que han estat creades: un setrill que no regalimi quan amanim el tomàquet, un ganivet que talla, una cadira còmoda, una regadora que rega! Sí, quan una regadora rega és quan el més comú es torna excepcional.

Aquest giny tan senzill, tan evident i que proporciona tanta alegria a qui ens agrada envoltar-nos de verd, es remunta a l’any 79 dC, però no va ser fins al 1692 que Lord Timothy George de Cornwall, un gran jardiner, va utilitzar el terme regadora. Fins aleshores eren olles per regar fetes de pell de cabra, galledes de cuir, carabasses buides i, per descomptat, recipients de terrissa de diversa mena.

Amb aquest número encetem la primavera, així que regadores i energia ben amunt perquè, com veureu, l’activitat cultural no s’atura: teatre, cinema, arts plàstiques, llibres, música i idees per muntar-nos jardinets a la lleixa de la cuina!. I el plat fort: Sant Jordi a l’Espai! Aquest any al carrer Grassot, 42, us hi esperem amb parada de llibres, paella popular a càrrec de Van Van i Nacarar, concerts i ballaruca. No hi podeu faltar!