La platja del Poblenou, plena de bars, cel i ones, és —almenys lingüísticament— l’essència de Barcelona. I fins a aquest extrem de la ciutat tan especial us volem estirar tot aprofitant les bones connexions amb transport públic, bicicleta i fins i tot patins i patinets, gràcies al parc lineal en paral·lel al passeig de Garcia Fària. En concret, el nostre objectiu final és la zona de Diagonal Mar, un dels entorns més estranys (i estrangers) de la ciutat. I és que al parc del mateix nom, a més de l’ombra de les múltiples espècies vegetals que hi creixen, també ens protegeixen sovint del sol els nombrosos gratacels que des de fa un parell de dècades s’han anat aixecant a dins mateix o al seu voltant.
En aquesta àrea allunyada del centre de la ciutat, tant arquitectònicament com geogràficament, l’equip del reconegut arquitecte Enric Miralles va començar a treballar el 1999 en la transformació dels terrenys de l’antiga foneria Macosa en el segon parc més gran de Barcelona, amb una zona d’aiguamolls, un llarg pont de fusta i un joc d’estructures metàl·liques com a elements més singulars.
Si ens hi aproximem amb ulls infantils, amb tot, la recerca de grans tortugues a les aigües verdes dels estanys o l’admiració de l’exemplar de drago de les Canàries que hi ha plantat (té aproximadament cent cinquanta anys) podrien ser les atraccions principals, si no fos pel conjunt de tobogans gegants que es van planificar a la zona més pròxima al carrer de Selva de Mar. Són quatre baixades de planxes lluents, amb diferents ondulacions i pendents, pensades perquè passin d’allò més bé els infants del barri i de més enllà que cada dia s’hi acosten. Com us adonareu si algun dia hi passeu, és més que recomanable portar alguna peça de plàstic o de tela per lliscar millor… i no embrutar-se el cul.
Si us agrada el mambo i voleu emocions encara més fortes, no cal que patiu: no gaire lluny dels tobogans trobareu un preciós turó de gespa on els més agosarats, quan fa bo i el terra no està mullat, es llancen costa avall, a rodolons o fent la croqueta, sense por de fer-se mal. I si encara no n’heu tingut prou, fent aquestes animalades, a l’altra banda del llac, just creuat el carrer Taulat, trobareu un parc infantil ben animal: com si d’un petit zoològic de fusta es tractés, hi podreu pendular del coll d’una girafa, baixar per la trompa d’un elefant, enfilar-vos dalt d’un dinosaure, mirar de pescar un gran peix des d’una barqueta voladora o muntar cavalls i caragols gegants, a més d’acompanyar una divertida família d’ànecs per un ampli riu de sorra.
No cal dir que la visita al parc de Diagonal Mar, sobretot si us hi heu desplaçat des de l’altra punta de la ciutat, es pot completar fantàsticament amb un pícnic en família o amb els amics, en qualsevol dels agradables racons verds que trobareu aquí i allà, sota l’ombra dels arbres o dels grans edificis, i airejats per la constant brisa marina.
