A casa nostra, i amb permís del canvi climàtic, la tardor és sinònim d’un producte comestible ben calentó i calòric: les castanyes! Per això pot ser una bona idea durant els mesos d’octubre i novembre preparar una excursió per anar a collir castanyes o, simplement, gaudir d’una caminada entre un llit de fullaraca i enmig dels colors ocres de les castanyedes tardorenques.
Des de Barcelona estant, no ens podem queixar, hi ha unes quantes opcions no gaire allunyades, gràcies a la presència d’algunes castanyedes al Montnegre i al Montseny (amb el castanyer gros de Can Cuch al capdavant), a més de la del Brull a Osona i el famós castanyer de les Nou Branques –en forma de canelobre!– a Viladrau.
I a Collserola, que no n’hi ha? Aquesta pregunta que potser ja us heu fet, Betevé la va plantejar el 2018 a Ricard Llerins, expert en arbres de la ciutat, i la resposta va ser més aviat negativa: es poden comptar amb els dits d’una mà! La raó de la pràctica inexistència d’exemplars de Castanea sativa, més enllà del clima temperat de la ciutat, és la naturalesa majoritàriament calcària del sòl del pla de Barcelona.
Ara, si tot i així ens volem fer una certa il·lusió de castanyeda sense sortir dels límits de la ciutat, hem de desplaçar-nos fins al Velòdrom d’Horta, on un dels carrers que el circumval·len es diu precisament el passeig dels Castanyers. Però als arbres que s’hi alcen, no cal que hi busqueu castanyes, perquè són castanyers bords (o castanyers d’Índia, Aesculus spp.), una espècie arbòria de família ben diferent malgrat la coincidència (i confusió) del nom.
Això sí: Llerins afirmava que hi havia uns quants peus de castanyer, en mal estat, al camí de la font Groga per sobre del Parc del Laberint, just passat el Velòdrom. És ben poca cosa, si us esperàveu una caminada entre fulles i clofolles, però la passejada no haurà estat gens en va perrquè, ja que ens hem desplaçat fins aquí, podem aprofitar l’avinentesa per entretenir-nos una bona estona pels embolicats passadissos del famós laberint d’Horta. I, si n’aconseguim sortir, podem deixar-nos encisar per la poesia visual (i monumental!) que Joan Brossa va plantar a l’exterior del Velòdrom.
Ah! I per no tornar cap a casa amb les mans buides, per què no ens regalem una paperina de castanyes en una de les parades de castanyeres que encara queden a la ciutat?
