El temps és la riquesa del canvi, però el rellotge, amb la seva paròdia, el fa canvi sense riquesa.
Quantes coses es deuen haver dit i escrit, al llarg dels segles, sobre l’inexorable pas del temps, una de les grans preocupacions de la humanitat? Buf, no ens ho podem arribar a imaginar! Però no ens volem posar filosòfics, ara, sinó mostrar-vos la quantitat de rellotges (el principal instrument que tenim per saber l’hora) que hi ha amagats als racons més insospitats de la nostra ciutat. Ens acompanyeu, doncs, en aquesta excursió a la recerca d’alguns dels rellotges més originals de la via pública?
D’entrada, som sincers, us hem de dir que el nostre recorregut es desenvolupa en un espai ben poc excursionista: l’avinguda del Paral·lel. Per això és recomanable de fer-lo un diumenge o festiu al matí, sense el trànsit i el brogit dels dies feiners i, si pot ser, a l’escalf del solet! A la cruïlla entre la ronda de Sant Pau i el Paral·lel, allà on tres barris es donen la mà (el Poble-sec, el Raval i Sant Antoni), en trobem el primer: si alceu la vista cap al cel, al capdamunt de l’edifici del número 1 descobrireu un rellotge d’agulles que dóna l’hora exacta tant als vianants atrafegats com als noctàmbuls despistats.
Seguint el Paral·lel en direcció a la plaça d’Espanya, a l’altura de Manso amb Parlament, hi tenim la segona parada. Aquí no haureu d’aixecar gaire la vista, sinó abaixar-la, perquè quasi a l’altura dels ulls se’ns presenta un rellotge… de sol! No sabem com hi ha anat a parar, aquest colorista exemplar fet de ceràmica, encastat tan avall de la façana que sovint no pot donar l’hora per culpa de l’ombra dels arbres plantats davant seu! Potser per això té inscrit a la part baixa, com un lament: «Jo sense sol i tu sense fe / els dos no som res».
Si el rellotge solar us ha semblat original, què me’n dieu, del que trobem a la cantonada següent de Paral·lel amb Rocafort i Tamarit?! Ah, que no el veieu? És clar… per descobrir-lo, us heu de plantar a la porta d’entrada d’una oficina bancària de Caixa Castella-la Manxa (Rocafort, 2-4) i no mirar ni amunt ni cap endavant, sinó sota els vostres peus! Ara sí? És un rellotge que es pot trepitjar, perquè les hores i els minuts estan marcats amb llums. El van instal·lar en aquest indret el llunyà 1929, en ocasió de l’Exposició Internacional de Barcelona, i si us hi fixeu encara més, veureu representades al centre les ales daurades d’Hermes, el missatger dels déus olímpics en la mitologia grega.
Deixem enrere el rellotge de llums, el de sol i el primer de busques per completar la ruta a la monumental plaça d’Espanya. Que voleu saber quina hora és? Només heu de girar la vista cap al gran Hotel Catalonia Plaza, on el rellotge de façana més gran de la ciutat (fa dues plantes!) us la donarà de seguida.
