Un desembre de fa cinc anys, s’inaugurava el Museu del Disseny de Barcelona, conegut popularment com l’edifici de la grapadora, dissenyat per l’equip MBM arquitectes i que integra les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques.  En unes altres paraules, un museu ple de coses per contemplar i tafanejar. Aquesta vegada, ens centrarem en la primera planta, dedicada al disseny quotidià, una de les vessants que més ens fascina d’aquesta disciplina.

El disseny neix d’una necessitat, és l’enginy de pensar en com ha de ser un objecte per optimitzar-ne el seu ús. Qui els idea i crea busca una funcionalitat molt concreta i precisa que els profans no sabem veure d’entrada. És  justament això el que ens descobreix Del món al museu. Disseny de producte, patrimoni cultural, una de les exposicions permanents del Museu.

És una col·lecció d’objectes qüotidians creats o dissenyats a Barcelona i que probablement els seus creadors mai haguessin pensat que acabarien en un museu.   Per exemple les setrilleres antigoteig de Rafael Marquina, la batedora Minipimer que va crear Gabriel Lluelles l’any 1959 o la llitera de fusta Montseny. Tot concebut per aportar noves solucions i finalment fer la vida més fàcil, aquesta és la grandesa del disseny de producte.

No us perdeu contemplar la bicicleta Grow d’Orbea o aturar-vos davant el llum Calder d’Enric Franch i preguntar-vos com s’aguanta.

Si encara teniu temps, podeu pujar fins a la quarta planta (hi ha unes vistes espectaculars) i badar per l’exposició de cartells publicitaris i peces gràfiques del 1980 al 2003 i si no, deixeu-ho per un altre dia, aquesta torre de zinc dóna molt de si.