Algunes de les grans ciutats més visitades del planeta deuen una part del seu poder d’atracció als mitjans de transport públic. Penseu, si no, en l’extensa xarxa del Tube de Londres i els seus característics autobusos vermells de dos pisos. O en les monumentals parades del metro de Moscou. O en les eficients i atapeïdes línies de metro de Tòquio, la megàpoli japonesa… D’exemples de mitjans de transport urbans que apareixen per mèrits propis (o cinematogràfics!) al top 10 de reclams turístics de grans capitals del món n’hi ha moltíssims. I, en alguns casos, adopten la forma d’un predecessor del metro i l’autobús: el tramvia.

Només anomenant-vos Lisboa i San Francisco segur que ja ho veieu clar: en la imatge típica que tots tenim d’aquestes dues destinacions turístiques de primer ordre mundial hi apareixen, de manera ben destacada, els tramvies històrics que recorren una part del seu entramat urbà. A la capital portuguesa fa més d’un segle que els petits eléctricosgrocs xerriquen pels estrets i costeruts carrers de la ciutat. Actualment, la xarxa de tramvies lisboetes és formada per cinc línies, les més conegudes i concorregudes de les quals són la 15 i sobretot la28, tota una atracció turística en si mateixa perquè recorre els barris més cèntrics d’Alfama, Bairro Alto i Chiado, passant per alguns dels miradors més característics de la ciutat. A San Francisco, on els tramvies van començar a funcionar el 1873 per facilitar la mobilitat dels ciutadans pels nombrosos turons que s’aixequen a la ciutat californiana, els pocs Cable Carsque queden ara mateix són considerats un monument històric en moviment, fins al punt que la majoria dels set milions de passatgers que hi pugen anualment són turistes. És difícil de visitar la ciutat i no endur-se’n una rèplica de joguina o samarretes de record amb la seva imatge per a tota la família!

La turistització d’algunes línies també és ben palpable a l’altre extrem del continent americà, a Rio de Janeiro: per a tothom qui vulgui prendre el pols de la ciutat carioca, és quasi indispensable d’agafar el bondinho de Santa Teresa, un petit tramvia que des del 1872 connecta aquest tradicional barri amb el centre. Una altra ciutat amb tramvies destacables és l’atrafegada Hong Kong. I no sols perquè amb 120 estacions repartides en 6 línies ens podem moure amb facilitat d’una banda a l’altra d’aquesta futurista urbs de gratacels asiàtica, sinó també perquè els seus combois són, com els famosos autobusos londinencs, de dos pisos! Ara, més que en Londres, potser els enginyers britànics que van començar a construir la xarxa el 1904 es van inspirar en els tramvies de doble altura que recorren l’única línia que hi ha a la petita ciutat de Blackpool, al nord-oest d’Anglaterra, coneguda també perquè va ser la primera localitat del país a tenir tramvia elèctric (1885) en comptes de tracció animal.

En la volta al món a la recerca de tramvies, a l’Àfrica podem fer parada a la moderníssima xarxa construïda des del 2012 a la ciutat marroquina de Casablanca, amb dues línies que enllacen d’est a oest la seva àrea metropolitana al voltant del port. I, a la vella Europa, on la recuperació d’aquest antic mitjà de transport augmenta en paral·lel a la lluita contra el soroll, la contaminació i la pol·lució, l’escalfament del planeta i les congestions de trànsit, ens hem d’aturar en Viena. Per què? Doncs perquè els seus veterans i simbòlics vagons blancs i vermells (des del 1865 estirats per cavalls, després amb vapor i des del 1922 amb electricitat) van constituir fins no fa gaires anys la segona xarxa tramviaire més extensa del món, amb gairebé 180 quilòmetres d’extensió i més d’un miler d’estacions. I la primera quina és, us deveu preguntar? Al capdamunt del rànquing mundial hi ha Melbourne, a l’últim continent que ens faltava per visitar: Oceania. Des que es va inaugurar amb cavalls el 1884, la xarxa ha crescut imparablement fins a abastar 250 quilòmetres i 1.781 parades! En aquest creixement, per cert, hi va tenir força a veure un català: Esteve Morell (1869-1944), fill de pares de Vila-seca (Tarragonès), va passar a dirigir el 1901 la companyia Melbourne Tramway Trust, i del 1926 al 1928 es va convertir –més conegut com a Sir Stephen Joseph Morell– en l’alcalde de la populosa i industriosa capital de l’estat de Victòria, just en el moment en què els tramvies de la ciutat van passar a ser definitivament elèctrics.

A la terra dels pares de Morell, Catalunya, també hi podem trobar tramvies centenaris. El més famós és el Tramvia Blau de l’avinguda del Tibidabo de Barcelona, convertit en una de les atraccions infantils més destacades de la ciutat. Inaugurat el 1901, va estar en servei ininterrompudament (i amb més o menys ramals i recorregut al llarg de les dècades) fins al 28 de gener de 2018, quan va deixar de circular temporalment per manca de seguretat. Per alleujar l’enyorança mentre durin les reformes, els petits i grans barcelonins podem continuar viatjant amb tramvia per la ciutat gràcies als nous i moderns trams que connecten des del 2004 els dos caps de la Diagonal amb l’àrea del Besòs i del Baix Llobregat. I, fins i tot, podem continuar veient una unitat del Tramvia Blau… al jardí de la torre que el col·leccionista jubilat Josep Maria Mas té a Bellaterra!