Segur que cada vegada que heu pujat al castell de Montjuïc l’heu vist, perquè és un detall que salta a la vista: dalt de tot de la torre que presideix el gran pati d’armes s’alça, imponent, una estructura de fusta en forma de creu estranya, amb cordes lligades en els extrems. Que ho heu vist mil vegades, no en tenim cap dubte, però que sapigueu de què es tracta… Ah, això ja és una altra cosa! Perquè no és gaire normal que hi hagi una mena de vela al cim d’una torre de defensa, oi? Per trobar-ne l’explicació cal remuntar-se al segle XIX, en què no hi havia mitjans de comunicació com el telèfon, el correu electrònic i el WhatsApp.
El pal i els dos travessers que s’aixequen damunt la torre de Montjuïc corresponen a un telègraf òptic, un sistema per comunicar-se a llargues distàncies a través de senyals visuals inventat el segle xvii, evolucionat durant la Revolució Francesa i precursor de sistemes més avançats durant el segle xix com ara la telegrafia elèctrica i el codi Morse.
El telègraf òptic de Montjuïc, aprovat el 1858 i ampliat el 1884, funcionava de la manera següent: combinant i col·locant banderes i objectes a l’estructura formada pel pal i els travessers, es podien generar missatges en clau als vaixells que s’acostaven al port de la ciutat. De fet, a la biblioteca del Museu Marítim, als peus de Montjuïc, es conserva el llibre de claus d’aquest telègraf òptic, amb 220 senyals!
A través de torres o llocs elevats situats a uns deu quilòmetres de distància cadascun, la telegrafia òptica també va ser important a casa nostra per enviar missatges encriptats i informacions sobre els esdeveniments en temps de conflictes bèl·lics com ara les guerres carlines al llarg del xix, per mitjà d’una extensa xarxa de semàfors (com també es coneixien aquests telègrafs) que s’estenia per la costa i l’interior de Catalunya, i que va estar en funcionament fins al final del segle.
Per cert, ja que som al castell de Montjuïc, què us semblaria practicar la telegrafia òptica? Us proposem que cadascú de vosaltres se situï en un extrem del pati d’armes i, sense obrir la boca, només amb gestos, intenti demanar a l’altre que es mogui cap a l’esquerra, que es tregui la gorra, que aixequi els braços, que es toqui el nas… el que se us acudeixi!
