A les pàgines d’El Culturista, al llarg dels anys, us hem recomanat de perdre-us pel Laberint d’Horta; de treure el nas pel claustre i els carrerons al voltant de la catedral; de passejar per les paradetes de la Fira del Llibre Antic i d’Ocasió del passeig de Gràcia; de crear música sota el castell de Montjuïc; de jugar als interiors d’illa de l’Eixample, i de descobrir oasis de pau i tranquil·litat ben a prop de la Rambla, entre moltes altres bones idees per gaudir en família de la ciutat.
Doncs bé heu de saber que, a pocs metres de tots aquests espais que us acabem d’esmentar, també hi podeu trobar de manera més o menys amagada tot de poemes visuals i corporis de Joan Brossa (1919-1998), el gran poeta, dramaturg i artista plàstic barceloní nascut fa exactament cent anys. L’empremta d’aquest singular exponent de les avantguardes i del grup Dau al Set es pot localitzar en forma de lletres enormes a l’espai públic i de frases clavades en algunes parets, a més d’escultures en cruïlles i de petits detalls encastats a la calçada.
Una bona manera d’entrar a la multidisciplinària i calidoscòpica obra poètica de Brossa que hi ha a la ciutat és passant, literalment, per sota de la seva primera instal·lació a Barcelona, l’any 1984. Just en un lateral del Velòdrom, i a pocs metres de l’accés principal del Laberint d’Horta, s’aixeca l’anomenat Poema visual transitable en tres parts, un recorregut en pedra artificial que comença amb una gran lletra A de dotze metres d’altura (l’origen, el naixement) i dona pas a signes de puntuació escampats per la gespa (els entrebancs i el desenvolupament de la vida), que ens condueixen cap a la fi del poema, que torna a adoptar la forma d’una A majúscula, però en aquest cas destruïda (la fi, la mort i la destrucció).
Si tracem una línia recta imaginària en el mapa entre aquesta espectacular instal·lació d’Horta i els jardins que porten el nom de l’artista a Montjuïc, al bell mig de l’Eixample ens apareix la placeta interior de Joan Brossa (c. Rosselló, 191), amb un Faune de l’escultor Lluís Maria Riera inspirat en l’obra del poeta. No gaire lluny d’allà, la presència brossiana s’intensifica amb la façana del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (c. del Bon Pastor, 5), on neix un poema visual amb cent lletres de colors coronat per un llagost metàl·lic; amb les tres lletres fugitives que s’escapen de l’alfabet pel vestíbul de l’antiga seu del Cercle de Lectors (travessera de Gràcia, 47-49); amb un poema visual de Brossa dialogant amb un altre de Josep Junoy en una paret mitgera del carrer de València (entre Balmes i rambla de Catalunya), i amb el conegut monument d’homenatge al llibre a la cruïlla entre el passeig de Gràcia i la Gran Via.
Si continuem caminant (o pedalant) per sota la plaça de Catalunya, al vestíbul del Teatre Poliorama es guarda un original rellotge il·lusori de l’artista. I més avall de la Rambla, a l’altura del carrer del Carme, cal anar a l’aguait per no trepitjar un antifaç daurat al paviment, un exemple ben gràfic de l’especial relació que tenia l’artista amb el teatre: a més de ser una peça característica de les arts escèniques (i de carnestoltes!), es pot confondre amb la B de Brossa. La passió que també professava per la màgia es corrobora pocs metres enllà, ben a prop del carrer Ferran, amb unes lletres gimnàstiques a la centenària botiga de disfresses i bromes El Ingenio (c. d’en Rauric, 6). I al peu de les muralles i de la reproducció de l’aqüeducte romà de la plaça de la Catedral, l’ideograma Barcino ens remet a la manera brossiana al passat remot de Barcelona.
Però és al cor de la ciutat vella, en una part de l’antiga Seca medieval (o Reial Fàbrica de Moneda de la Corona d’Aragó), on des del 2011 s’ha traslladat l’Espai Brossa (c. dels Flassaders, 40), escenari de tota mena d’espectacles artístics lligats a la figura i l’univers brossians, i seu també de la Fundació Joan Brossa, que continua fent bategar el seu llegat amb exposicions, publicacions i itineraris que recorren totes aquestes obres i algunes més!
