El 2017 un conjunt d’editorials independents es van associar amb l’objectiu de donar visibilitat social al llibre àlbum i fomentar la lectura en aquest format, combinació única de text i imatge. Cinc anys més tard continuen creient que l’àlbum és imprescindible per construir una societat creativa i amb esperit crític, i organitzen la Setmana de l’Àlbum amb aquesta determinació.
Del 5 al 14 de novembre podrem participar en la cinquena edició d’aquest festival literari amb activitats de promoció de llibres, de formació i foment de la lectura, tallers, exposicions, taules rodones, narracions en viu, etc. Enguany tot girarà al voltant de l’humor a l’àlbum.
Estigueu alerta perquè podreu copsar la capacitat de l’àlbum per explicar històries des de l’humor, els seus personatges còmics i la seva capacitat de fer-nos riure amb text i imatges pertot arreu: biblioteques, llibreries, centres cívics i plataformes online. Guardeu-vos les dates, petits i grans, perquè diuen que riure no té edat!

De l’escola d’animació txeca, pionera sobretot en la tècnica de stop-motion, ens arriba ara una nova joia. Basada en el llibre d’Iva Procházkova, i amb més de vuitanta decorats originals i una galeria de personatges inacabable, Ratolins i guineus s’arrisca a abordar un tema difícil, però que últimament el cinema dit infantil comença a tractar (heus aquí Coco i Soul de Pixar): la mort. Una ratolina i una guineu moren en un accident de cotxe i, un cop són en un cel dels animals molt poc marcat des del punt de vista religiós, han d’adaptar-s’hi i superar el fet d’estar separats de la gent que s’estimen. El to de la pel·lícula és pretesament blanc i poc cru, molt adaptat perquè sigui una proposta fàcil per a tota la família. De fet, juga una bona part de les cartes en l’espectacularitat formal. Es tracta de la pel·lícula txeca de stop-motion més cara de la història i, en aquest cas, la direcció artística ho ha aprofitat a la perfecció.

El Flic s’ha convertit en un clàssic de la tardor cultural infantil i juvenil. La cita d’aquest any (l’onzena ja!) es presenta plena de bones notícies! D’entrada, els espais.
I és que amb l’edició 2021 podreu explorar mil i una formes de viure la literatura, dins i fora de les pantalles. Si aneu al Museu del Disseny podreu recórrer els “(Curt)circuits literaris” que, encara que us sembli increïble, seran exclusius per a cada família! Ara, si preferiu mantenir-vos calentons a casa, també podeu obrir la porta i el Flic us entrarà per la finestra! Així és el Flic, inesperat, imaginatiu i ple de sorpreses!
A la web Flicfestival.com podreu comprar entrades per a la versió presencial i descobrir la manera de convidar, al vostre menjador, la seva versió més íntima. Un cop viscuda l’experiència en podreu deixar un testimoni sonor en una ràdio creada especialment per a l’ocasió. Ja ho veieu, aquest any no hi haurà un sol Flic, sinó moltíssims. El vostre festival, especial i únic, el trieu la teva família i tu.

El cinema per a infants té el seu propi festival per entretenir, educar i estimular la imaginació i la creativitat i despertar l’esperit crític dels nens i nenes d’entre 2 i 12 anys. I té un nom difícil d’oblidar: el Meu Primer Festival.
Enguany arriba a la 14a edició amb una selecció de més de cent pel·lícules de tot el món que difícilment trobareu en cinemes comercials i amb un cine-concert ben especial per celebrar el 150è aniversari del cineasta Segundo de Chomón que us deixarà bocabadats. El festival recuperarà el seu esperit participatiu i el públic podrà opinar, votar, crear,
pensar i parlar!
Així doncs, prepareu-vos, que us avancem algun film que podreu trobar a les seccions competitives. 3, 2, 1… acció!
A la competició internacional de curtmetratges destaquem dues pel·lícules sense diàlegs: Banc (Bench, +2 anys), sobre el fet de compartir, que ens farà reflexionar sobre la naturalesa humana; i Kiki La Ploma (Kiki La Plume, +4 anys), que es basa en l’anhel de llibertat d’un canari que vol sortir de la gàbia, però les coses no seran tan fàcils com es pensava. Què et pensaves, Kiki?
Entre la competició internacional de llargmetratges trobareu Buladó (+10 anys), que explica la història de la Kenza, una nena d’onze anys sense mare que navega entre la racionalitat del seu pare i l’espiritualitat que li inspira l’avi. Ratolins i guineus. Una amistat d’un altre món (Even mice belong in heaven, +5 anys) és un elogi a l’amistat explicat a través de la relació d’un ratolí i una guineu que es troben al cel dels animals.
També trobareu preestrenes fora de competició i més espais que contribuiran a educar la mirada cinematogràfica dels infants!
Enguany la programació serà híbrida: podreu veure algunes de les pel·lícules en una vintena d’espais de Barcelona i unes altres online a través de la plataforma Filmin.
Que el cinema us acompanyi!

De pressa! Agafeu agenda i bolígraf! O el mòbil si ja heu abandonat l’analògic! Aneu fins al mes de novembre i marqueu amb colors llampants els quinze dies següents: del 13 al 28. I és que durant aquesta quinzena, ja ben entrada la tardor, torna el Festival elPetit! Dues setmanes farcides de cultura i espectacles per a la primera infància.
El Mercat de les Flors, el SAT!, la Fabra i Coats i diverses escoles bressol i escoles d’educació infantil de la ciutat es converteixen en l’escenari d’un festival que, tot i haver canviat de nom, continua apostant per gaudir, repensar i retrobar-nos amb la cultura en família a través de les arts.
I en el marc del festival, el Mercat de les Flors aprofita l’avinentesa per presentar dues estrenes els dies 19 i 21 de novembre: Compagnie Act 2 i Mímesis. El primer espectacle, de la companyia francesa Le Mesonge, dibuixa en la història d’una nena com una successió innocent de petites mentides pot convertir-se en una
càrrega molt difícil de suportar. I el segon, dirigit per la companyia asturiana Zig Zag, és un viatge per la importància de la imitació en els processos d’aprenentage. Una reflexió cuidada i íntima de com l’instint i allò que ens envolta construeix què fem, veiem, diem i som.
Per la seva banda, el Sant Andreu Teatre (SAT!) porta tres espectacles en el marc del Festival elPetit. Idees que volen, circ contemporani dissenyat per la companyia Animal Religion, que a través del joc de llums i música, i gràcies a un escenari circular, aposta per un espectacle col·laboratiu. Primers mOts, de la companyia Ak Entrepot, inspirada per les paraules del filòsof francès Merleau-Ponty, reflexiona sobre la importància dels sons, els gestos i els moviments a l’hora d’explicar què volem i què necessitem. I, finalment, si busqueu propostes diferents i atrevides, probablement Nius és el vostre espectacle. Una experiència sensorial, pensada per a pares i nadons (de 0 a 18 mesos), on les barreres entre espectadors, escenari i actors es difumina del tot, i és la curiositat i la interacció el que vertebra i dirigeix tota l’obra.

Del 21 al 24 d’octubre tenim una cita amb el Festival Valentina, dins l’Escena Poblenou. Enguany és la tercera edició i mantenen la intenció de reivindicar el dret dels infants d’accedir a la cultura i de jugar, de créixer sans i sense discriminacions.
El festival serà la plataforma per presentar tres espectacles: Vitamina Aire, Quatre parets i un sostre i Tèntol.
Vitamina Aire és una peça teatral en moviment de la companyia Sisme. Deu mestres han expressat i donat forma a les seves inquietuds, pors i desitjos d’educar en l’era pandèmica. Es pregunten com es pot acompanyar persones dins una tempesta, mirant a través de les pantalles i ensumant la por.
Quatre parets i un sostre és un espectacle de circ a càrrec de Sputniks_Cia. Entre acrobàcies i giragonses es qüestionen què ens fa sentir casa, llar, persona… i posen en evidència la hipocresia i la incoherència arrelades a la nostra quotidianitat.
I, finalment, Tèntol de Cia Manipulats és una barreja de circ, moviment, teatre físic, text i arts plàstiques que reivindica el temps d’oci i d’esbarjo. La paraula tèntol s’usa a Mallorca per demanar pausa enmig d’un joc.

El ying i el yang, llums i taquígrafs, el dia i la nit… L’un no pot viure sense l’altre: no hi ha ombra sense llum ni llums que no generin ombres. La gent d’Imagin Art ho tenen clar i aquesta tardor els podem trobar cada dissabte al CosmoCaixa amb Una ciutat d’ombres.
L’espectacle, creat per Com un Llum i LaSala Teatre-Centre de Creació per a les Famílies, consisteix en la construcció d’un espai lliure on es podrà aixecar una ciutat amb ombres, colors i ritmes, viva i canviant, i es podrà jugar i aprendre amb la manipulació artística de la llum i la dansa urbana contemporània.
El taller espectacle compta amb la col·laboració creativa del coreògraf i ballarí Héctor Puigdomènech i pot ser una bona oportunitat per a infants i joves, i també per a adults, de compartir una experiència emocionant, cooperativa, pedagògica i desinhibidora.
Us atreviu a trobar, a tocar i a ballar les vostres llums i les vostres ombres? O, com a mínim, les de la ciutat que crearem i experimentarem entre tots els participants?

El ying i el yang, llums i taquígrafs, el dia i la nit… L’un no pot viure sense l’altre: no hi ha ombra sense llum ni llums que no generin ombres. La gent d’Imagin Art ho tenen clar i aquesta tardor els podem trobar cada dissabte al CosmoCaixa amb Una ciutat d’ombres.
L’espectacle, creat per Com un Llum i LaSala Teatre-Centre de Creació per a les Famílies, consisteix en la construcció d’un espai lliure on es podrà aixecar una ciutat amb ombres, colors i ritmes, viva i canviant, i es podrà jugar i aprendre amb la manipulació artística de la llum i la dansa urbana contemporània.
El taller espectacle compta amb la col·laboració creativa del coreògraf i ballarí Héctor Puigdomènech i pot ser una bona oportunitat per a infants i joves, i també per a adults, de compartir una experiència emocionant, cooperativa, pedagògica i desinhibidora.
Us atreviu a trobar, a tocar i a ballar les vostres llums i les vostres ombres? O, com a mínim, les de la ciutat que crearem i experimentarem entre tots els participants?

Entre l’any 1936 i el 1939, el compositor català Robert Gerhard va crear la peça Soirées de Barcelone per a la companyia dels Ballets Russos de Montecarlo amb la finalitat de plasmar, mitjançant la dansa, moltes de les tradicions de la cultura catalana. La dissolució de la companyia va escapçar l’estrena de la producció, però una mica més de vuitanta anys després el Petit Liceu l’ha volgut recuperar amb la direcció del coreògraf i ballarí Antonio Ruz.

Si l’obra de Gerhard ens acosta a la nit mediterrània, la nit màgica, la nit de Sant Joan, amb la coreografia d’Antonio Ruz i el moviment dels cossos dels integrants del ballet podem identificar les guspires d’amor que salten de les fogueres i s’escampen per ser ballarines de la nit. La coreografia de Ruz és una peça d’art contemporani amb picades d’ull a la cultura popular que va acompanyada de la virtuositat del pianista i concertista internacional Miguel Baselga. La convergència del treball en equip i la bona sintonia entre música i dansa promou una peça energètica que recupera part del patrimoni cultural. El repte és donar cos a la música de Gerhard. L’art i la sensibilitat estan assegurades.

El Festival Barcelona Dibuixa 2021 alinea els seus continguts amb els de Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. El festival, amb el lema “Menja’t el món”, té la direcció artística del Museu Picasso en coproducció amb l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i inclourà fins a 36 tallers per a tots els gustos (mai millor dit) i edats, ininterrompudament de les 11.00 a les 19.00 hores.

Hi haurà tallers de tota mena: pintar horts, explorar l’univers que hi ha dins de cada aliment, descobrir els secrets de la cuina d’abans o l’alimentació amb insectes del futur, o plasmar sobre el paper el cicle de vida de les fruites i hortalisses de tardor. També es podrà explorar una garrofa —fruit que Joan Miró sempre portava a la maleta—, inventar els aparells del futur que produiran menjar o decorar plats amb tintes fetes a partir d’aliments.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!