L’any que ve farà un quart de segle que Pixar, els estudis d’animació fundats el 1986 per l’ànima d’Apple Steve Jobs, van adquirir el renom mundial que tenen actualment. El 1995, quan tot just internet sortia de les universitats i els ordinadors personals trucaven a les portes de les llars, el film Toy Story va representar un xoc en la indústria del cinema i l’entreniment com a primer llargmetratge animat per ordinador.

Però no sols del salt endavant tècnic i tecnològic va venir l’èxit del primer lliurament de Toy Story, sinó també per unes històries imaginatives i plenes de força i originalitat que s’han mantingut en el temps amb dues parts més: Toy Story 2 (1999) i Toy Story 3 (2010). Tot i que amb la tercera semblava que s’acabava la sèrie, el 2014 el gegant Disney (que va adquirir Pixar el 2006) va anunciar per sorpresa un quart i últim lliurament, que s’ha fet esperar gairebé cinc anys (amb l’expulsió fulminant de l’empresa de l’ideòleg de la sèrie, John Lasseter, pel mig).

Però ja podem respirar tranquils, perquè la data de tornada a la gran pantalla de Woody, Buzz Lightyear, Jessie, Jam, Rex, Bo Peep i la resta de joguines animades ja és aquí: el 21 de juny del 2019.

L’any que ve farà un quart de segle que Pixar, els estudis d’animació fundats el 1986 per l’ànima d’Apple Steve Jobs, van adquirir el renom mundial que tenen actualment. El 1995, quan tot just internet sortia de les universitats i els ordinadors personals trucaven a les portes de les llars, el film Toy Story va representar un xoc en la indústria del cinema i l’entreniment com a primer llargmetratge animat per ordinador.

Però no sols del salt endavant tècnic i tecnològic va venir l’èxit del primer lliurament de Toy Story, sinó també per unes històries imaginatives i plenes de força i originalitat que s’han mantingut en el temps amb dues parts més: Toy Story 2 (1999) i Toy Story 3 (2010). Tot i que amb la tercera semblava que s’acabava la sèrie, el 2014 el gegant Disney (que va adquirir Pixar el 2006) va anunciar per sorpresa un quart i últim lliurament, que s’ha fet esperar gairebé cinc anys (amb l’expulsió fulminant de l’empresa de l’ideòleg de la sèrie, John Lasseter, pel mig).

Però ja podem respirar tranquils, perquè la data de tornada a la gran pantalla de Woody, Buzz Lightyear, Jessie, Jam, Rex, Bo Peep i la resta de joguines animades ja és aquí: el 21 de juny del 2019.

L’any que ve farà un quart de segle que Pixar, els estudis d’animació fundats el 1986 per l’ànima d’Apple Steve Jobs, van adquirir el renom mundial que tenen actualment. El 1995, quan tot just internet sortia de les universitats i els ordinadors personals trucaven a les portes de les llars, el film Toy Story va representar un xoc en la indústria del cinema i l’entreniment com a primer llargmetratge animat per ordinador.

Però no sols del salt endavant tècnic i tecnològic va venir l’èxit del primer lliurament de Toy Story, sinó també per unes històries imaginatives i plenes de força i originalitat que s’han mantingut en el temps amb dues parts més: Toy Story 2 (1999) i Toy Story 3 (2010). Tot i que amb la tercera semblava que s’acabava la sèrie, el 2014 el gegant Disney (que va adquirir Pixar el 2006) va anunciar per sorpresa un quart i últim lliurament, que s’ha fet esperar gairebé cinc anys (amb l’expulsió fulminant de l’empresa de l’ideòleg de la sèrie, John Lasseter, pel mig).

Però ja podem respirar tranquils, perquè la data de tornada a la gran pantalla de Woody, Buzz Lightyear, Jessie, Jam, Rex, Bo Peep i la resta de joguines animades ja és aquí: el 21 de juny del 2019.

L’any que ve farà un quart de segle que Pixar, els estudis d’animació fundats el 1986 per l’ànima d’Apple Steve Jobs, van adquirir el renom mundial que tenen actualment. El 1995, quan tot just internet sortia de les universitats i els ordinadors personals trucaven a les portes de les llars, el film Toy Story va representar un xoc en la indústria del cinema i l’entreniment com a primer llargmetratge animat per ordinador.

Però no sols del salt endavant tècnic i tecnològic va venir l’èxit del primer lliurament de Toy Story, sinó també per unes històries imaginatives i plenes de força i originalitat que s’han mantingut en el temps amb dues parts més: Toy Story 2 (1999) i Toy Story 3 (2010). Tot i que amb la tercera semblava que s’acabava la sèrie, el 2014 el gegant Disney (que va adquirir Pixar el 2006) va anunciar per sorpresa un quart i últim lliurament, que s’ha fet esperar gairebé cinc anys (amb l’expulsió fulminant de l’empresa de l’ideòleg de la sèrie, John Lasseter, pel mig).

Però ja podem respirar tranquils, perquè la data de tornada a la gran pantalla de Woody, Buzz Lightyear, Jessie, Jam, Rex, Bo Peep i la resta de joguines animades ja és aquí: el 21 de juny del 2019.

L’any que ve farà un quart de segle que Pixar, els estudis d’animació fundats el 1986 per l’ànima d’Apple Steve Jobs, van adquirir el renom mundial que tenen actualment. El 1995, quan tot just internet sortia de les universitats i els ordinadors personals trucaven a les portes de les llars, el film Toy Story va representar un xoc en la indústria del cinema i l’entreniment com a primer llargmetratge animat per ordinador.

Però no sols del salt endavant tècnic i tecnològic va venir l’èxit del primer lliurament de Toy Story, sinó també per unes històries imaginatives i plenes de força i originalitat que s’han mantingut en el temps amb dues parts més: Toy Story 2 (1999) i Toy Story 3 (2010). Tot i que amb la tercera semblava que s’acabava la sèrie, el 2014 el gegant Disney (que va adquirir Pixar el 2006) va anunciar per sorpresa un quart i últim lliurament, que s’ha fet esperar gairebé cinc anys (amb l’expulsió fulminant de l’empresa de l’ideòleg de la sèrie, John Lasseter, pel mig).

Però ja podem respirar tranquils, perquè la data de tornada a la gran pantalla de Woody, Buzz Lightyear, Jessie, Jam, Rex, Bo Peep i la resta de joguines animades ja és aquí: el 21 de juny del 2019.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!