Les guerres s’expliquen des de molts punts de vista, però poques vegades ens posem en la pell dels infants que s’hi veuen atrapats. La nova exposició del Born Centre de Cultura i Memòria, Una infància sota les bombes, dóna veu a tots aquells nens i nenes que van viure la Guerra Civil a Barcelona. A través de les seves històries i les seves fotografies, els assistents poden veure l’experiència d’aquells dies a través dels seus ulls.

Potser un dels aspectes més interessants de l’exposició són els dibuixos que els mateixos infants van fer ara fa ja vuitanta anys. De les 68 il·lustracions, provinents de dues col·leccions, moltes les van fer a l’escola amb intenció pedagògica i terapèutica, però algunes també es van utilitzar com a propaganda per aconseguir finançament i cobrir les necessitats dels petits refugiats.

Tot i que el marc de l’exposició és la Barcelona del 1938, la mostra vol fer reflexionar també sobre els infants que pateixen els conflictes actualment. L’obra interactiva Àrea de seguretat, de Xavier Bové, i l’art de Josep Guinovart, que va ser testimoni de la guerra, tanquen l’exposició unint el passat amb el present i convidant-nos a meditar sobre quin és el nostre paper en un món en conflicte constant.

 

Ja fa temps que la proposta educativa del Sant Andreu Contemporani s’ha establert com una de les propostes més interessants, arriscades però sobretot necessàries, del panorama infantil i familiar. Un programa capdavanter que posa en el punt de mira la qualitat i s’acosta als artistes contemporanis més petits: tot un luxe. És el cas d’Ona. Pels qui encara no el conegueu, Ona és un programa educatiu estructurat en cicles anuals de tallers a càrrec d’artistes de diferents disciplines. Un espai en el qual artistes i nens experimenten amb diferents formes creatives i produeixen coneixement des de la pràctica.

Si el curs passat l’Ona ens va fer viatjar a través de la seva finestra secreta, enguany arriba amb més ganes d’inventar i descobrir que mai. I és que l’Ona és una gran inventora i aventurera. La seva intel·ligència i curiositat infinita li permeten inventar aparells impossibles que la porten a viure aventures emocionants, però enguany necessitarà l’enginy dels més petits, perquè per poder seguir creant l’hauran d’ajudar a aconseguir “estrelles de coneixement”. Culturistes: l’Ona us necessita!

I tot plegat serà possible gràcies al talent d’artistes com Laura Llanelli, sempre a la recerca de les virtuts del so i les seves infinites possibilitats; Pau Magrané, a través de la investigació dels concerts d’escultures sonores; Esther Gatón, amb la tridimensionalitat de les seves peces; Katherinne Fiedler, que és capaç de transformar el paisatge i el cinema en art conceptual; Víctor Ruiz-Colomer, amb la nova vida que dona als materials, o amb l’art inclassificable d’Alejandro Palacín o Oscar Holloway. Serà un bon curs per als més inquiets. Aprofiteu-ho. De veritat.

Més informació detallada de cada taller:

27 d’octubre del 2018

Laura Llaneli

quiquiriquic! cocorococ! ko-ki-oh!

L’Ona ha inventat una màquina fascinant, l’Audiogràfik. És una cosa així com una impressora de sons que materialitza allò audible: sons que tenen forma i color, que es poden tocar i llegir. De moment, ha fet un prototip, l’Audiogràfik Beta, que imprimeix “bup!”, “mèu!”, “beeeeee!”, “muuuuu!” i “quiquiriquic!”…, però la seva intenció és ampliar aquesta paleta de sons. L’ajudem a incorporar nous sons a la seva màquina?

17 de novembre del 2018

Pau Magrané

El nàufrag de la Dimensió X

Explorant les profunditats d’una galàxia llunyana, l’Ona ha detectat en el seu radar un estrany objecte. Segons els seus càlculs, tot indica que és una nau abandonada. Conscients del perill, però atrets per la curiositat, entrarem a la nau per investigar què ha passat. Quins misteris descobrirem? Està realment abandonada?

15 de desembre del 2018

Alejandro Palacín

L’Ona i el misteriós laboratori de superpoders

L’Ona ha desaparegut! La nostra amiga s’ha passat un munt de dies tancada al seu laboratori, immersa en algun nou invent del qual no ha volgut parlar a ningú. L’única cosa que vam poder veure van ser unes llums de colors d’allò més rares que sortien per sota de la porta de tant en tant. De sobte, l’altre dia, la porta estava oberta. El laboratori estava ple de plànols complexos, papers il·legibles i artefactes que ningú sap per a què serveixen. Però l’Ona no hi era i ningú sap on ha anat. On s’ha ficat la nostra amiga? Què estava investigant tan secretament? Entrem al laboratori a buscar alguna pista que ens ajudi a resoldre el misteri!

26 de gener del 2019

Esther Gatón

Ona, creuar en creuada

L’Ona tenia molta son i s’ha escapat d’aquesta illa en la qual vivim. Ens explica que lluny hi ha més estanys, menys coberts, cistelles buides i les persones van vestides amb plata. L’accés a la seva illa no és senzill; necessitarem creuar el rierol que ens en separa, solcant la seva riba. Allà hi ha corrents perillosos, plantes que s’enreden en els nostres turmells, calamars d’ullals afilats, remolins… Una taula que ens sostingui i una llarga cabellera que ens dirigeixi seran les millors eines. Qui s’atreveix a seguir l’Ona?

23 de febrer del 2019

Oscar Holloway

Ona i els animals captius

A l’Ona no li agrada anar al zoo perquè els animals estan avorrits i tristos. Navegant per internet, ha descobert una espècie de zoo digital: un perfil d’Instagram en el qual, mitjançant una càmera sensacional, es capturen animals de tot el planeta, que queden atrapats en forma d’imatges per a tota l’eternitat. Com que a l’Ona li agrada que els animals estiguin contents i caminin al seu aire, es disposa a alliberar-los. Aconseguirà alliberar tots els animals dels píxels que els tenen captius?

23 de març del 2019

Anna Pascó Boltà

Ona i la matèria desconeguda

Durant l’últim viatge, l’Ona ha trobat enganxat a la seva nau un material que mai abans havia vist. L’ha analitzat i ha buscat a l’arxiu de materials estel·lars de l’univers, però no sap què és. És tou, però en un dia es torna dur com una pedra. És llefiscós i fa olor de fruites exòtiques. L’Ona està preocupada perquè no sap si pot tractar-se d’alguna cosa perillosa per al futur o si, contràriament, acaba de fer una gran descoberta. Per a què serveix? De què està fet?

27 d’abril del 2019

Katherinne Fiedler

Ona i el mar desert

En el seu últim viatge espacial, l’Ona va fer una parada per descansar en un planeta gegant de sorra. Allà va trobar fòssils dels éssers que abans havien viscut en aquest lloc: figures abstractes i estranyes que donen indicis d’una fauna peculiar i aliena a la qual ella donava per coneguda. Quin aspecte deuen tenir aquestes figures? Curiosos, hem demanat a l’Ona que ens les mostri, però si les portés amb ella s’alteraria l’hàbitat del planeta. L’Ona ha tingut una idea: reconstruir-les!

25 de maig del 2019

Víctor Ruiz-Colomer

Traduir l’entorn

A l’Ona li agradaria traduir l’idioma que parlen els objectes del carrer, com els fanals, els arbres, els bancs, les escombraries… Per això, ja fa temps que treballa en un artefacte per poder desxifrar els sons dels entorns urbans i així poder mantenir-hi una conversa. Com podrem ajudar l’Ona a entendre el llenguatge que parlen aquests peculiars elements?

Ja fa temps que la proposta educativa del Sant Andreu Contemporani s’ha establert com una de les propostes més interessants, arriscades però sobretot necessàries, del panorama infantil i familiar. Un programa capdavanter que posa en el punt de mira la qualitat i s’acosta als artistes contemporanis més petits: tot un luxe. És el cas d’Ona. Pels qui encara no el conegueu, Ona és un programa educatiu estructurat en cicles anuals de tallers a càrrec d’artistes de diferents disciplines. Un espai en el qual artistes i nens experimenten amb diferents formes creatives i produeixen coneixement des de la pràctica.

Si el curs passat l’Ona ens va fer viatjar a través de la seva finestra secreta, enguany arriba amb més ganes d’inventar i descobrir que mai. I és que l’Ona és una gran inventora i aventurera. La seva intel·ligència i curiositat infinita li permeten inventar aparells impossibles que la porten a viure aventures emocionants, però enguany necessitarà l’enginy dels més petits, perquè per poder seguir creant l’hauran d’ajudar a aconseguir “estrelles de coneixement”. Culturistes: l’Ona us necessita!

I tot plegat serà possible gràcies al talent d’artistes com Laura Llanelli, sempre a la recerca de les virtuts del so i les seves infinites possibilitats; Pau Magrané, a través de la investigació dels concerts d’escultures sonores; Esther Gatón, amb la tridimensionalitat de les seves peces; Katherinne Fiedler, que és capaç de transformar el paisatge i el cinema en art conceptual; Víctor Ruiz-Colomer, amb la nova vida que dona als materials, o amb l’art inclassificable d’Alejandro Palacín o Oscar Holloway. Serà un bon curs per als més inquiets. Aprofiteu-ho. De veritat.

Més informació detallada de cada taller:

27 d’octubre del 2018

Laura Llaneli

quiquiriquic! cocorococ! ko-ki-oh!

L’Ona ha inventat una màquina fascinant, l’Audiogràfik. És una cosa així com una impressora de sons que materialitza allò audible: sons que tenen forma i color, que es poden tocar i llegir. De moment, ha fet un prototip, l’Audiogràfik Beta, que imprimeix “bup!”, “mèu!”, “beeeeee!”, “muuuuu!” i “quiquiriquic!”…, però la seva intenció és ampliar aquesta paleta de sons. L’ajudem a incorporar nous sons a la seva màquina?

17 de novembre del 2018

Pau Magrané

El nàufrag de la Dimensió X

Explorant les profunditats d’una galàxia llunyana, l’Ona ha detectat en el seu radar un estrany objecte. Segons els seus càlculs, tot indica que és una nau abandonada. Conscients del perill, però atrets per la curiositat, entrarem a la nau per investigar què ha passat. Quins misteris descobrirem? Està realment abandonada?

15 de desembre del 2018

Alejandro Palacín

L’Ona i el misteriós laboratori de superpoders

L’Ona ha desaparegut! La nostra amiga s’ha passat un munt de dies tancada al seu laboratori, immersa en algun nou invent del qual no ha volgut parlar a ningú. L’única cosa que vam poder veure van ser unes llums de colors d’allò més rares que sortien per sota de la porta de tant en tant. De sobte, l’altre dia, la porta estava oberta. El laboratori estava ple de plànols complexos, papers il·legibles i artefactes que ningú sap per a què serveixen. Però l’Ona no hi era i ningú sap on ha anat. On s’ha ficat la nostra amiga? Què estava investigant tan secretament? Entrem al laboratori a buscar alguna pista que ens ajudi a resoldre el misteri!

26 de gener del 2019

Esther Gatón

Ona, creuar en creuada

L’Ona tenia molta son i s’ha escapat d’aquesta illa en la qual vivim. Ens explica que lluny hi ha més estanys, menys coberts, cistelles buides i les persones van vestides amb plata. L’accés a la seva illa no és senzill; necessitarem creuar el rierol que ens en separa, solcant la seva riba. Allà hi ha corrents perillosos, plantes que s’enreden en els nostres turmells, calamars d’ullals afilats, remolins… Una taula que ens sostingui i una llarga cabellera que ens dirigeixi seran les millors eines. Qui s’atreveix a seguir l’Ona?

23 de febrer del 2019

Oscar Holloway

Ona i els animals captius

A l’Ona no li agrada anar al zoo perquè els animals estan avorrits i tristos. Navegant per internet, ha descobert una espècie de zoo digital: un perfil d’Instagram en el qual, mitjançant una càmera sensacional, es capturen animals de tot el planeta, que queden atrapats en forma d’imatges per a tota l’eternitat. Com que a l’Ona li agrada que els animals estiguin contents i caminin al seu aire, es disposa a alliberar-los. Aconseguirà alliberar tots els animals dels píxels que els tenen captius?

23 de març del 2019

Anna Pascó Boltà

Ona i la matèria desconeguda

Durant l’últim viatge, l’Ona ha trobat enganxat a la seva nau un material que mai abans havia vist. L’ha analitzat i ha buscat a l’arxiu de materials estel·lars de l’univers, però no sap què és. És tou, però en un dia es torna dur com una pedra. És llefiscós i fa olor de fruites exòtiques. L’Ona està preocupada perquè no sap si pot tractar-se d’alguna cosa perillosa per al futur o si, contràriament, acaba de fer una gran descoberta. Per a què serveix? De què està fet?

27 d’abril del 2019

Katherinne Fiedler

Ona i el mar desert

En el seu últim viatge espacial, l’Ona va fer una parada per descansar en un planeta gegant de sorra. Allà va trobar fòssils dels éssers que abans havien viscut en aquest lloc: figures abstractes i estranyes que donen indicis d’una fauna peculiar i aliena a la qual ella donava per coneguda. Quin aspecte deuen tenir aquestes figures? Curiosos, hem demanat a l’Ona que ens les mostri, però si les portés amb ella s’alteraria l’hàbitat del planeta. L’Ona ha tingut una idea: reconstruir-les!

25 de maig del 2019

Víctor Ruiz-Colomer

Traduir l’entorn

A l’Ona li agradaria traduir l’idioma que parlen els objectes del carrer, com els fanals, els arbres, els bancs, les escombraries… Per això, ja fa temps que treballa en un artefacte per poder desxifrar els sons dels entorns urbans i així poder mantenir-hi una conversa. Com podrem ajudar l’Ona a entendre el llenguatge que parlen aquests peculiars elements?

Ja fa temps que la proposta educativa del Sant Andreu Contemporani s’ha establert com una de les propostes més interessants, arriscades però sobretot necessàries, del panorama infantil i familiar. Un programa capdavanter que posa en el punt de mira la qualitat i s’acosta als artistes contemporanis més petits: tot un luxe. És el cas d’Ona. Pels qui encara no el conegueu, Ona és un programa educatiu estructurat en cicles anuals de tallers a càrrec d’artistes de diferents disciplines. Un espai en el qual artistes i nens experimenten amb diferents formes creatives i produeixen coneixement des de la pràctica.

Si el curs passat l’Ona ens va fer viatjar a través de la seva finestra secreta, enguany arriba amb més ganes d’inventar i descobrir que mai. I és que l’Ona és una gran inventora i aventurera. La seva intel·ligència i curiositat infinita li permeten inventar aparells impossibles que la porten a viure aventures emocionants, però enguany necessitarà l’enginy dels més petits, perquè per poder seguir creant l’hauran d’ajudar a aconseguir “estrelles de coneixement”. Culturistes: l’Ona us necessita!

I tot plegat serà possible gràcies al talent d’artistes com Laura Llanelli, sempre a la recerca de les virtuts del so i les seves infinites possibilitats; Pau Magrané, a través de la investigació dels concerts d’escultures sonores; Esther Gatón, amb la tridimensionalitat de les seves peces; Katherinne Fiedler, que és capaç de transformar el paisatge i el cinema en art conceptual; Víctor Ruiz-Colomer, amb la nova vida que dona als materials, o amb l’art inclassificable d’Alejandro Palacín o Oscar Holloway. Serà un bon curs per als més inquiets. Aprofiteu-ho. De veritat.

Més informació detallada de cada taller:

27 d’octubre del 2018

Laura Llaneli

quiquiriquic! cocorococ! ko-ki-oh!

L’Ona ha inventat una màquina fascinant, l’Audiogràfik. És una cosa així com una impressora de sons que materialitza allò audible: sons que tenen forma i color, que es poden tocar i llegir. De moment, ha fet un prototip, l’Audiogràfik Beta, que imprimeix “bup!”, “mèu!”, “beeeeee!”, “muuuuu!” i “quiquiriquic!”…, però la seva intenció és ampliar aquesta paleta de sons. L’ajudem a incorporar nous sons a la seva màquina?

17 de novembre del 2018

Pau Magrané

El nàufrag de la Dimensió X

Explorant les profunditats d’una galàxia llunyana, l’Ona ha detectat en el seu radar un estrany objecte. Segons els seus càlculs, tot indica que és una nau abandonada. Conscients del perill, però atrets per la curiositat, entrarem a la nau per investigar què ha passat. Quins misteris descobrirem? Està realment abandonada?

15 de desembre del 2018

Alejandro Palacín

L’Ona i el misteriós laboratori de superpoders

L’Ona ha desaparegut! La nostra amiga s’ha passat un munt de dies tancada al seu laboratori, immersa en algun nou invent del qual no ha volgut parlar a ningú. L’única cosa que vam poder veure van ser unes llums de colors d’allò més rares que sortien per sota de la porta de tant en tant. De sobte, l’altre dia, la porta estava oberta. El laboratori estava ple de plànols complexos, papers il·legibles i artefactes que ningú sap per a què serveixen. Però l’Ona no hi era i ningú sap on ha anat. On s’ha ficat la nostra amiga? Què estava investigant tan secretament? Entrem al laboratori a buscar alguna pista que ens ajudi a resoldre el misteri!

26 de gener del 2019

Esther Gatón

Ona, creuar en creuada

L’Ona tenia molta son i s’ha escapat d’aquesta illa en la qual vivim. Ens explica que lluny hi ha més estanys, menys coberts, cistelles buides i les persones van vestides amb plata. L’accés a la seva illa no és senzill; necessitarem creuar el rierol que ens en separa, solcant la seva riba. Allà hi ha corrents perillosos, plantes que s’enreden en els nostres turmells, calamars d’ullals afilats, remolins… Una taula que ens sostingui i una llarga cabellera que ens dirigeixi seran les millors eines. Qui s’atreveix a seguir l’Ona?

23 de febrer del 2019

Oscar Holloway

Ona i els animals captius

A l’Ona no li agrada anar al zoo perquè els animals estan avorrits i tristos. Navegant per internet, ha descobert una espècie de zoo digital: un perfil d’Instagram en el qual, mitjançant una càmera sensacional, es capturen animals de tot el planeta, que queden atrapats en forma d’imatges per a tota l’eternitat. Com que a l’Ona li agrada que els animals estiguin contents i caminin al seu aire, es disposa a alliberar-los. Aconseguirà alliberar tots els animals dels píxels que els tenen captius?

23 de març del 2019

Anna Pascó Boltà

Ona i la matèria desconeguda

Durant l’últim viatge, l’Ona ha trobat enganxat a la seva nau un material que mai abans havia vist. L’ha analitzat i ha buscat a l’arxiu de materials estel·lars de l’univers, però no sap què és. És tou, però en un dia es torna dur com una pedra. És llefiscós i fa olor de fruites exòtiques. L’Ona està preocupada perquè no sap si pot tractar-se d’alguna cosa perillosa per al futur o si, contràriament, acaba de fer una gran descoberta. Per a què serveix? De què està fet?

27 d’abril del 2019

Katherinne Fiedler

Ona i el mar desert

En el seu últim viatge espacial, l’Ona va fer una parada per descansar en un planeta gegant de sorra. Allà va trobar fòssils dels éssers que abans havien viscut en aquest lloc: figures abstractes i estranyes que donen indicis d’una fauna peculiar i aliena a la qual ella donava per coneguda. Quin aspecte deuen tenir aquestes figures? Curiosos, hem demanat a l’Ona que ens les mostri, però si les portés amb ella s’alteraria l’hàbitat del planeta. L’Ona ha tingut una idea: reconstruir-les!

25 de maig del 2019

Víctor Ruiz-Colomer

Traduir l’entorn

A l’Ona li agradaria traduir l’idioma que parlen els objectes del carrer, com els fanals, els arbres, els bancs, les escombraries… Per això, ja fa temps que treballa en un artefacte per poder desxifrar els sons dels entorns urbans i així poder mantenir-hi una conversa. Com podrem ajudar l’Ona a entendre el llenguatge que parlen aquests peculiars elements?

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!