-No et banyis, dutxa’t! I fes-ho en el temps que escoltaries 3 cançons.
-Quan et raspallis les dents tanca sempre l’aixeta i, per esbandir-te, tingues preparat un got ben bonic (pots decorar-lo tu) i ja veuràs que no et farà falta més aigua.
-Quan plou, si tens balcó o terrasseta, treu les teves plantes a fora, segur que elles estaran molt contentes! I és que, a qui no li agrada jugar sota la pluja de tant en tant?
-Fes un experiment matemàtic que et deixarà amb la boca ben oberta. Posa una galleda o un recipient sota l’aixeta i deixa-la oberta durant 1 minut. Després calcula quanta aigua surt per minut i fes els càlculs de quant trigues a rentar-te les mans, les dents, els plats, la dutxa… Pots calcular el teu consum per dia, el de la família, el del mes i, si t’hi animes, fins i tot l’anual! Al·lucinaràs segur! Ah! I l’aigua que recullis, guarda-la per regar les plantes o bé per fregar el terra: reaprofita-la!
-Tisores
-Gúbia o cúter
-Cinta adhesiva transparent
-Pintura i pinzell
-Llapis i retoladors
-Goma d'esborrar o material per fer segells
-Cordill
-Cartolina o cartró blanc (pots reciclar l'interior d'una caixa de pasta o de cereals, per exemple)
Si volem intentar veure ovnis al cel, a Catalunya la cosa és bastant clara: el dia 11 de cada mes a la nit, des dels anys 1970, es troben religiosament a Montserrat grups de persones amb ganes d’alçar la vista i mirar de detectar llums estranys i fenòmens inexplicables provinents de l’espai exterior. No us proposem d’anar tan lluny (ni en sentit literal ni metafòric), però si realment teniu ganes de descobrir més detalls extraterrestres que els que es poden observar a simple vista, sí que us recomanem d’agafar els Ferrocarrils o la bicicleta i plantar-vos a mitja altura del Tibidabo, fins a aquell edifici blanc amb cúpula per barret que es pot veure pràcticament des de qualsevol angle de Barcelona.
L’Observatori Fabra, propietat de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i pensat des de bon principi per recollir dades astronòmiques, meteorològiques i sismològiques, es va inaugurar el 1904 gràcies als diners que hi va posar el primer marquès d’Alella, Camil Fabra i Fontanills (1833-1902), que a més de polític (va ser alcalde de Barcelona i tot) va destacar com a empresari del ram tèxtil (oi que us sona, la Fabra i Coats?). La construcció es va encarregar a l’arquitecte modernista Josep Domènech i Estapà, el qual va preveure no sols els espais per a les tasques científiques que s’hi havien de desenvolupar, sinó també un habitatge complet als baixos de l’edifici (amb hortet i corral!) per a la família del conserge de totes aquelles instal·lacions, tan aïllades al bell mig de la muntanya.
La importància de l’Observatori Fabra no es basa tant en la modesta potència del seu instrumental com en la seva història centenària, que l’ha convertit en un dels centres d’observació terrestre i espacial en actiu més antics del món. Perquè, des del 1914, els seus instruments i científics han recollit ininterrompudament i sistemàtica dades de l’aire (temperatura, força del vent…) i de la terra (terratrèmols), a més d’informacions constants del cel (planetes i asteroides). En el terreny astronòmic, precisament, cal destacar les observacions fetes sobre Mart amb els seus telescopis, el descobriment de fins a onze planetes menors i d’un cometa i l’estudi d’estrelles dobles. I sabeu què? El Fabra té un asteroide amb el seu nom voltant per l’espai! El va descobrir l’astrònom Josep Manteca el 14 d’abril de 2001, des de Begues, i va demanar de batejar-lo oficialment Obsfabra en homenatge al centre pioner en els estudis astronòmics a Catalunya.
A més de recerca estricta, des de fa algun temps l’observatori també té un interès molt gran en la divulgació científica, per mitjà de tota mena de propostes per a infants i adults. Així, s’hi organitzen periòdicament visites i observacions directes de la Lluna, Júpiter, Saturn o Mart, també s’hi preparen de tant en tant els anomenats sopars sota les estrelles i fins i tot hi podem descobrir, si abaixem la vista, una petita ruta botànica pels jardins que l’envolten, amb una clara funció pedagògica: totes les plantes i arbres, des dels més mediterranis –ametllers, alzines, avets, boixos, garrofers, llentiscles, llorers, pins, xiprers…– fins als més exòtics –cedres de l’Himàlaia, pruneres japoneses–, disposen de rètols de ceràmica amb informació específica i la nomenclatura científica i vulgar.
Un avís final: si algun dia visiteu l’Observatori Fabra, més que detectar ovnis i marcianets sobre el vostre cap, hi ha força més probabilitats que veieu, mar enllà, la silueta de l’illa de Mallorca que, alguns dies l’any, es divisa a la perfecció a l’horitzó.
La dibuixant, dissenyadora tèxtil i serigrafista Julia Pelletier ha ideat un taller familiar per aquests dies de Nadal on crearem una gran instal·lació inspirada per les fruites, verdures, animals i objectes que omplen les natures mortes del museu.
L’illa d’en Lluís. Un recorregut pels diferents llibres de Lluís Farré, escriptor i il·lustrador. Mon Mas