En ple segle de la informació i la comunicació, en què les notícies i els esdeveniments circulen a la velocitat de la llum davant els nostres ulls, no és estrany que s’estengui la sensació que cada vegada hi ha menys coses que ens sorprenguin i ens meravellin vivament. El fet de conèixer-ho pràcticament tot, de tothom i de tot el món, no hi ajuda. I potser per això ben sovint reivindiquem desconnectar-nos de tot per tornar a fixar-nos, i meravellar-nos, per les coses més petites, quotidianes i pròximes.

Tot això, cal dir-ho?, fins no fa gaire era ben diferent. Imagineu-vos, sinó, què devien pensar i sentir els nostres avantpassats de l’època medieval, en què pràcticament les distàncies es recorrien bàsicament a peu, es creia fermament que la Terra era plana, no existien els mòbils (!) ni els diaris o llibres impresos i les creences i supersticions ho impregnaven tot, quan algú tornava a Europa després d’un llarg viatge i començava a descriure mons llunyans plens d’animals exòtics, paisatges extasiadors, invents extraordinaris, personatges fascinants, llocs fabulosos i fets fantasiosos?!

Doncs això, ni més ni menys, és el que va passar fa més de vuit-cents anys amb un mercader venecià anomenat Marco Polo (1254-1324), un nom que encara ara continua essent sinònim d’aventurer i descobridor de mons fins aleshores desconeguts. La raó d’aquesta fascinació per la seva figura no es deu al fet que fos un dels primers europeus a recórrer íntegrament la famosa Ruta de la Seda, la xarxa de camins que va unir comercialment i culturalment la llunyana Xina amb Europa durant molts segles, sinó perquè va plasmar aquest llarg i perillós viatge (del 1271 al 1295) en un llibre, La descripció del món, més conegut per Llibre de les meravelles.

No és gens sorprenent, de fet, que se li atorgués popularment aquest segon títol, perquè tot el que hi descriu va meravellar els europeus occidentals de l’època, bocabadats davant d’històries llunyanes i quasi màgiques com les que Polo va dictar al seu company i escrivà Rustichello da Pisa. Amb un estil àgil i amè, el relat del periple de Venècia fins a l’Extrem Orient és ple de dades sobre els paratges i paisatges que creua, les ciutats i conreus que hi veu, la gent i els costums que hi troba, les joies i robes que porten, les menges i bèsties que tenen…

Passada Turquia, a Armènia va descobrir l’imponent mont Ararat, on segons l’Antic Testament va quedar enterrada l’arca de Noè després del diluvi universal! Més cap a l’est, ja en terres mesopotàmiques, va veure amb els seus propis ulls fonts i bassals d’un líquid negre ben curiós i estrany, capaç d’encendre’s amb el foc i mantenir viva la flama eternament! I ja a Pèrsia, va descriure les tombes dels mítics Reis de l’Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar! Pas a pas, l’expedició va acabar superant l’arbre sec o solitari, que a l’edat mitjana indicava la fi del món cap a l’est, i es va endinsar en terres del tot ignotes. Com més avançava, de fet, més augmentava el to llegendari i meravellós del relat de Polo… fins a arribar a la Xina, on es va quedar disset anys treballant al servei del gran emperador mongol Khublai Khan. De les nombroses peculiaritats que hi va poder observar, una li va cridar poderosament l’atenció: els bitllets! El jove venecià, en efecte, va ser un dels primers europeus a conèixer un dels pilars de l’economia moderna, el paper moneda.

Amb tot aquest bagatge a l’esquena, Marco Polo va tornar a casa ja no com un simple mercader, sinó convertit en la figura del viatger medieval per antonomàsia, gràcies sobretot a l’enorme difusió que va tenir el seu Llibre de les meravelles per mig Europa. Escrit en una barreja d’italià i de francès pel seu amic i escriba Rustichello da Pisa, i traduït ràpidament a moltes llengües (com el català), l’obra va obrir la imaginació dels europeus i també les portes al gènere de la literatura de viatges, que tindria ràpidament continuadors com un aventurer molt més nostrat, i alhora molt més desconegut, Jordanus Catalanus (o Jordà de Catalunya). Tan sols trenta anys després de Polo, aquest missioner català ja dictava la seva crònica Meravelles descrites, on detallava les aventures que va viure i les meravelles que va veure a l’Àsia entre 1311-1318 i 1329.

A Barcelona hi ha petits oasis culturals autogestionats destinats a gaudir de la cultura sense cap mena de dependència econòmica (ni de funcionament) a cap altra entitat. Hi ha ateneus populars, casals populars i altres centres alliberats que ofereixen una programació cultural de qualitat per al públic familiar, un espai social d’oci i de creació independent.

 

1.- ANTIC TEATRE (C/ Verdaguer i Callís, 12)

Aquest 23 d’abril es van celebrar els quinze anys de l’obertura de l’Antic Teatre, un antic palau residencial neoclàssic amagat en un dels carrers que desemboca a la porta del Palau de la Música i que Semolinika Tomic, amb l’ajuda d’artistes i amics, ha aconseguit convertir en un referent internacional de l’escena independent de les arts en viu.

Cada any hi actuen uns dos-cents artistes. Parlem de més de seixanta espectacles diferents a l’any, alguns dirigits al públic familiar, als quals s’hi sumen altres activitats culturals vinculades al barri.

La terrassa i el jardí amb una gran figuera formen un racó màgic que acompanya aquest espai de creació, experimentació, exhibició i producció d’arts escèniques i activitats comunitàries.

 

 

2.- CAN BATLLÓ (C/ Constitució, 25)

Can Batlló és immens! És com una petita ciutat sense cotxes organitzada pels veïns i veïnes del barri de la Bordeta, que van aconseguir recuperar aquest espai de l’Ajuntament l’any 2011. Actualment ja són nou les naus de l’antic recinte industrial que funcionen sota la gestió veïnal. Hi ha pràcticament de tot: una biblioteca popular (amb un espai infantil específic), un rocòdrom, l’Espai de Creació Musical i el Centre de Documentació dels Moviments Socials, tallers, hort i jardins comunitaris, ah, i un bar!

Més enllà de tots els espais polivalents i de lliure accés, es programen activitats i tallers de tota mena,  dirigits a totes les franges d’edat i la immensa majoria gratuïts. Des de tallers de malabars fins a concerts solidaris i clubs de lectura.

 

 

3.-  ATENEU 9 BARRIS (C/ Portlligat, 11-15)

És probable que alguns conegueu l’Ateneu 9 Barris per l’edició anual del Circ d’Hivern, un projecte que es va engegar l’any 1996 amb la intenció de fomentar la creació de companyies estables professionals relacionades amb el circ i d’oferir propostes inèdites i de qualitat adreçades a tot tipus de públic a través d’una convocatòria pública.

El circ és l’eix temàtic que vertebra aquest centre sociocultural de gestió comunitària entre els barris de Roquetes i Trinitat.  És el motor de les activitats culturals, educatives i socials que s’hi desenvolupen. En el marc del projecte educatiu es desenvolupa l’Escola Infantil de Circ, deu professors que treballen en grups reduïts jugant amb catorze tècniques circenses diferents.

En podeu fer un tast aprofitant els tallers familiars que s’ofereixen els matins dels diumenges.

 

 

Has pensat mai en la quantitat d’animals que hi ha que semblen punks? Crestes de colors, punxes, textures… Et proposo pensar en alguns d’aquests animals punxeguts i acolorits i que els converteixis en una col·lecció de xapes ben vistoses per portar a la teva jupa.

Paper, llapis de colors i retoladors
Cartronet (o cartró reciclat d’algun pack de pasta, tonyina o galetes...)
Aironfix transparent
Tisores i cola
Cinta adhesiva o esparadrap
Imperdibles

La dibuixant, dissenyadora tèxtil i serigrafista Julia Pelletier ha ideat un taller familiar per aquests dies de Nadal on crearem una gran instal·lació inspirada per les fruites, verdures, animals i objectes que omplen les natures mortes del museu.

La dibuixant, dissenyadora tèxtil i serigrafista Julia Pelletier ha ideat un taller familiar per aquests dies de Nadal on crearem una gran instal·lació inspirada per les fruites, verdures, animals i objectes que omplen les natures mortes del museu.

La dibuixant, dissenyadora tèxtil i serigrafista Julia Pelletier ha ideat un taller familiar per aquests dies de Nadal on crearem una gran instal·lació inspirada per les fruites, verdures, animals i objectes que omplen les natures mortes del museu.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!