L’educació artística està en el punt de mira, tant per les coses que aporta com per la manera com és tractada a escala institucional. Amb la celebració del primer Fòrum de les Arts a l’Educació s’ha reconegut el poder que tenen aspectes característics de la pràctica artística com són la imaginació i la creativitat en el procés d’aprenentatge. També s’ha fet una anàlisi de la situació actual a Catalunya en matèria d’educació artística i, com és evident, encara hi ha molt camí per córrer.
El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha acabat fent una Carta de les Arts a l’Educació que recull seixanta-tres recomanacions per millorar el que s’ha estat fent fins ara. Les propostes van des de blocs com la formació artística fins a canvis organitzatius, funcionals i culturals dels centres, com per exemple equiparar les hores que es dediquen a l’aprenentatge de les ciències, humanitats amb les arts o ensenyar altres tipus de pràctiques artístiques com circ, teatre i audiovisuals en lloc de només música i arts visuals i plàstiques.
La idea causa furor en amants de les arts –com jo mateixa– i encara més quan apareix un possible Pla Nacional de les Arts i l’Educació o exportar el projecte pilot de l’Institut Escola Oriol Martorell a tot Catalunya.
Ara, d’allò que es diu a allò que es fa ja és ben sabut que n’hi ha un bon tros i, si bé les idees són prometedores i constructives, caldrà veure si s’acaben posant en pràctica. Ep, no vull pas ser negativa! És una mica així com el conte d’El Pere i el llop, que quan havia cridat tantes vegades “que ve el llop!” ningú no se’l va creure quan va ser veritat.
De moment ja podem celebrar un fet i és que el primer fòrum s’ha fet i personalitats de tots els àmbits artístics nacionals i internacionals han traçat unes línies de treball per seguir. Si teniu ganes de saber-ne més, aquí podeu consultar la carta. I, dit això, visca les arts que ens empoderen i ens fan més lliures i –en alguns casos– més alegres!
