Vies verdes per passejar per Catalunya

Per: Olga González

Respirar aire fresc, preparar entrepans, cantimplores i enfundar-se la gorra! No ens cal gaire més per sortir a gaudir d’una passejada pels camins catalans. Us portem una sèrie de rutes planeres i còmodes per fer excursions senzilles amb la família.Els recorreguts que us proposem estan extrets de la xarxa de vies verdes i de camins naturals; us els oferim encadenats en llargs itineraris amb la idea de que en pugueu retallar les etapes que més us agradin, per allà on més us convingui en cada moment. Que res us pari: agafeu la motxilla, les vambes i a caminar (o pedalar)!

 

Les xarxes de vies verdes i de camins naturals

El sistema de vies verdes és una xarxa d’itineraris per caminar i anar en bicicleta creat recuperant les vies de tren en desús. Al ser originalment pensades per a que hi passés el tren, tenen una pendent suau i per tant són aptes per persones amb un ampli rang d’edat i capacitat física. D’altra banda, la xarxa de camins naturals comprèn les vies verdes i també afegeix altres recorreguts que havien del medi rural que havien caigut en desús i ara es recuperen per a apropar-nos a la natura i contribuir a un model de lleure sostenible.

 

 

Podeu trobar totes les vies verdes oficials a Espanya en aquest enllaç i aquí la xarxa amb tots els itineraris de camins naturals.

Entre el llistat de vies verdes i de camins naturals, comptem gairebé 20 rutes per passejar per Catalunya a les quatre províncies, sumant centenars de quilòmetres de paisatges diversos, des de la muntanya fins al mar, vorejant rius i travessant valls. Podeu ampliar la informació sobre les vides verdes al portal de Turisme de la Generalitat.

 
 

De Ripoll a Sant Feliu de Guíxols

 

 

Girona és la demarcació amb més quilòmetres de vies verdes de tot Catalunya, i gairebé podríem fer-les seguides una darrere l’altra. Tant és així, que si us ho proposeu, podríeu arribar caminant des de Ripoll a Sant Feliu de Guíxols, fent un recorregut de més de 100 quilòmetres!

La ruta que us proposem és la combinació de dues vies verdes: La ruta del Ferro i del Carbó i la Ruta del Carrilet. La primera ressegueix el trajecte que feia el tren des de les mines de ferro d’Ogassa fins les fargues de Ripoll. La segona, anomenada del Carrilet perquè era el ferrocarril de via estreta que travessava la província de Girona fins els anys 60, uneix Olot amb Sant Feliu de Guíxols per les valls del Fluvià, el Brugent i el Ter.

De Ripoll a Sant Joan de les Abadesses hi ha 12 quilòmetres en un traçat asfaltat molt còmode que segueix la antiga via del ferro i el carbó. Aquest primer tram està esquitzat amb una proposta d’art i senderisme ben interessant, Kminart.

Un cop arribats a Sant Joan, fem 8 quilòmetres més entre camí i via asfaltada fins a Sant Pau de Segúries. Allà comença el descens cap a la Garrotxa per la Vall de Bianya, seguint els 19 quilòmetres de l’antiga via romana del Capsacosta.

Un cop a Olot, emprenem el primer tram de la ruta del Carrilet, que ens durà durant 54 quilòmetres a creuar la Vall de’n Bas, passarem per Les Planes d’Hostoles i resseguirem el Ter durant un tram fins arribar a Girona. Des d’allà, empalmarem amb el segon tram de la ruta del Carrilet, que ens durà a Sant Feliu de Guíxols després de fer 40 quilòmetres més en un descens tranquil per un camí de sauló compactat.

 
 

De Tortosa a Arnes

 

 

Les poblacions d’Arnes i Deltebre van estar unides durant unes dècades per la línia de ferrocarril del Baix Aragó, o com es coneixia popularment Val de Zafán. El recorregut complet de la ruta arriba fins prop d’Alcañiz i nosaltres us proposem el tram de ruta que va des del Delta fins a la frontera amb Aragó.

Aquest recorregut que salta d’estació en estació comença en una icònica obra de l’enginyeria tortosina del s. XIX, el Pont del Ferrocarril. D’allà, surt cap als pobles de Roquetes i Jesús fins l’antiga estació de tren d’Aldover, on podem parar a menjar. Continuant, passem per l’assut medieval de Xerta i l’antiga estació de Benifallet fins arribar a Pinell de Brai, on val la pena parar un moment a visitar un dels Cellers Cooperatius modernistes més rellevants de Catalunya.

De Pinell de Brai seguim passant per Prat del Comte, el poble de Bot fins arribar a Horta de Sant Joan, conegut per ser lloc d’estiueig de Pablo Picasso. Des d’allà només ens quedaran uns tres quilòmetres de recorregut pla fins arribar a l’antiga estació d’Arnes, l’última població abans d’arribar al riu Algars que separa l’Aragó i Catalunya.

 
 

Els camins de la Séquia

 

 

Aquesta ruta històrica no recorre cap via abandonada sinó que segueix el canal que el s. XIV es va construir per acabar amb la sequera que patia la comarca del Bages. El camí natural connecta Balsareny, on el canal recull l’aigua del riu Llobregat, amb la ciutat de Manresa.

Sortim de la reclosa dels manresans a Balsareny, des d’on agafem un camí paral·lel al riu i on començarem a veure horts a banda i banda. Durant tot el trajecte veurem més de 30 aqüeductes, i el de Conangle, construït el 1340, és ben imponent. Aviat arribarem fins al poble de Sallent, on anirem notant que ens apropem a les mines de potassa, fins a trobar el poblat ibèric de Cogulló. Des del poblat, continuem fins a arribar a un meandre del Llobregat que genera la zona humida de la Corbatera, on s’hi poden observar aus, i el bosc de la Sala, un paratge frondós amb roures, pins i alzines.

Més endavant trobem els aiguamolls de la Bòbila, generats a partir de l’extracció d’argiles a al zona. Un cop passada la Bòbila, arribema la zona de Sant Fruitós de Bages, des d’on engeguem l’últim tram entre horts i cultius per arribar al parc de l’Agulla de Manresa que recull el cabdal d’aigua del canal.

 
 

D’Alcarràs a El Vilosell

 

 

Aquest recorregut de prop de 56 quilòmetres deixa les muntanyes de Prades a l’esquena i creua la comarca de les Garrigues fins desembocar a l’alçada d’Alcarràs.

Comencem a la confluència entre el Segre i el riu Set, des d’on seguim la Sèquia de les Torres i el Canal de Seròs que ens porta al poble de Sudanell. El camí paral·lel al riu ens duu fins a Alfés, on trobem l’antic molí de la sèquia de dalt. Passat el distribuïdor, el camí ens obliga a allunyar-nos uns mica del riu fins arribar a Aspa, on el tornem a trobar. Des d’allà no trigarem a trobar la roca del diable, una formació rocosa amb llegenda pròpia. Al veure que el riu es desvia, seguim les instruccions cap a El Cogul, poble que conserva el conjunt rupestre de la Roca dels Moros. Des d’allà, anem tot recte cap a l’Albagés i continuem pel camí cap a Cervià de les Garrigues on ens retrobem amb el riu, que resseguirem fins arribar a l’Albi. Només ens quedarà un últim passeig fins al bonic poble d’El Vilosell.
 
 
 

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!