Vacances al Prat

Per: Martí Crespo

N’estic segur que el 1996, el grup més oi de l’escena barcelonina i fins i tot peninsular, Decibelios, no s’imaginava que l’àlbum que acabava de publicar, sota l’aleshores irònic títol de Vacaciones en el Prat, podria acabar sent en el futur un lema turístic normal i corrent. Però així ha estat. I encara més si tenim en compte que el Prat de Llobregat ha quedat, gràcies a la nova línia 9 sud, a unes poques parades de metro de Barcelona. Si no coneixeu el Delta del Llobregat i les interessantíssimes i variadíssimes propostes familiars que ens ofereix, agafeu la targeta, pugeu al metro i baixeu-ne a la parada de les Moreres o a la Cèntric per endinsar-vos en un paisatge natural sorprenent al costat de la ciutat: us hi esperen platges, pinedes, joies arquitectòniques, maresmes i molts ocells, també de ferro.

 

 

Espais Naturals del Riu (recomanat a peu o amb bicicleta des del Prat)

Amb una passejada a peu, amb bicicleta o amb els autobusos llançadora que surten del Prat mateix podem arribar als espais naturals que queden just al costat del tram final del riu Llobregat. Després de passar per un espai eminentment agrícola, un cop arribats al centre d’informació a l’entrada dels Espais Naturals del Riu el paisatge es transforma en jonqueres, prats humits, pinedes, canyissars, platges i estanys litorals com el de Cal Tet i el de Ca l’Arana, on podem observar ocells que es refresquen a l’aigua. Tots els camins ens acaben portant fins a la desembocadura del Llobregat i, una mica més al sud, a les evocadores edificacions abandonades dels Carrabiners i del Semàfor. Totes dues daten del segle XIX i s’hi pot accedir a través de passarel·les elevades de fusta. La primera és una antiga caserna promoguda pel Cos de Carrabiners Reials per reprimir el contraban i per vigilar la costa. I el segon edifici va ser construït per regular el trànsit marítim costaner i evitar accidents. Els guaites que hi vivien, de fet, avisaven el castell de Montjuïc de qualsevol incidència.

El consorci del Delta del Llobregat proposa uns quants itineraris per fer en aquesta zona i organitza, els diumenges, visites guiades. A causa de la pandèmia de covid-19, les dates poden variar.

 

 

Mirador d’avions (recomanat amb autobús o bicicleta)

Entre la gran varietat d’ocells que podem observar al delta del Llobregat, n’hi ha uns de ben especials: els avions! Perquè us adonareu ben aviat que tenim l’aeroport del Prat a tocar. Només cal aixecar la vista i fixar-se en els aparells de totes les mides i companyies que van perdent altura mentre s’acosten a les pistes per aterrar-hi. A la carretera que va del Prat fins a la platja, accessible amb bici o autobús, hi ha un ampli mirador amb bancs de pedra per estirar-se i veure còmodament el ventre dels avions que van passant. I si ja som uns spotters professionals, al voltant d’aquest espai també hi ha un parell d’estructures elevades especialment habilitades per fer avistaments d’avions i rètols que ens ajuden a identificar-los.

 

 

Platja del Prat (recomanat amb autobús)

La platja del Prat és una joia força amagada ben a prop de Barcelona. Gràcies als més de cinc quilòmetres de sorra que van de la desembocadura del Llobregat fins a l’estany del Remolar, amb la pineda de Can Camins separant-la en tot moment de l’aeroport, es tracta d’una platja extensa i ampla que permet gaudir del mar sense aglomeracions. I disposa, és clar, de tots els serveis necessaris (bars i restaurants, banys, dutxes, zones d’esbarjo infantil…), a més d’un Centre Municipal de Vela i del Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM). Ah! I a l’estiu s’hi instal·la una Ludoteca Ambiental amb espai de joc i activitats lúdiques per a infants i famílies per aprendre sobre natura, biodiversitat i sostenibilitat!

 

 

La Casa Gomis de la Ricarda (recomanat amb autobús)

La finca privada de la Ricarda és un veritable oasi natural al Delta. I guarda dins seu alguns tresors també arquitectònics. És el cas de l’anomenada Casa Gomis, amagada dins una pineda a tocar de la platja nudista del Prat. Exemple d’arquitectura racionalista, es va projectar i construir per carta des del 1949 fins al 1956 entre la família Gomis-Bertrand i l’arquitecte Antoni Bonet Castellana, que vivia exiliat a l’Argentina. Integrada harmònicament en l’entorn, gràcies sobretot a la coberta ondulada, els tancaments translúcids i un disseny del mobiliari molt estudiat proporcionen una delicada sensació de continuïtat entre l’interior i l’exterior. Des que es va inaugurar el 1963, la Casa Gomis va esdevenir també un espai privilegiat de creació, exhibició i trobada de l’avantguarda cultural catalana de l’època, amb visitants assidus com Joan Brossa.

Periòdicament s’hi organitzen visites guiades.

 

 

* A tots aquests espais es pot arribar amb vehicle particular, però cada vegada hi ha més restriccions d’accés i és recomanable l’ús del transport públic o la bicicleta.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!