Una història de cine

Per: Anna Aran i Guillem Samaranch

L’Anna és llicenciada en Veterinària, però no ha exercit mai com a tal. Treballa com a Ajudant de Direcció de Cinema i Televisió i ha publicat La petita orquestra amb Cruïlla.

Ara que el Guillem fa uns mesos que ha començat l’escola de grans em sembla un bon moment per anar enrere en el temps i fer una repassada de com han anat aquests últims tres anys, audiovisualment parlant. Recordo perfectament la primera sessió de cinema a casa, el Guillem tenia al voltant d’un any, no havia vist mai cap pel·lícula i la seva cara de fascinació va ser espectacular.

Lost & Found (2008): Vam començar amb aquest preciós curt d’animació basat en un llibre d’Oliver Jeffers del mateix títol. Motius pels quals va ser l’escollit?

1.- Ens encantava el llibre.

2.- Ell se sabia la història a la perfecció.

3.-Té la durada perfecta per un nen petit, uns vint minuts llargs.

El llibre de la selva (1967): Suposo que com la majoria de pares de la nostra quinta, vam tirar cap als clàssics, o sigui Disney; i El llibre de la selva va ser la segona de la llista. Les moltíssimes primeres vegades que la vam mirar, anàvem de cançó a cançó, saltant-nos els trossos que parlaven, i amb això el Guillem ja en tenia prou. Va trigar molt en veure-la sencera.

Los Aristogatos (1970): Aleshores ens va arribar una recomanació directa dels cosins grans. Jo no la recordava gens, però té tots els ingredients per triomfar: protagonistes animals, animals rics, animals cràpules, molta música, molt d’humor, aventures mils, baralles i un criat malvat que acaba vençut. Inmersos en el món Disney també he de confessar que vam tenir vàries proves fallides, com ara Dumbo (1941), massa drames i penúries maternofilials; El Rey León (1994), l’agressivitat a l’inici i al final de la història no ens va acabar de convèncer; La dama y el vagabundo (1955), per lenta, lenta i relenta; i alguna més que va caure pel seu propi pes.

Peter Pan (1953): A continuació va venir aquesta cinta que porta el subtítol d’èxit assegurat sota el braç. No us puc explicar res que no sapigueu d’aquesta història. A títol personal només tinc un inconvenient; cada vegada que arriba el moment cursisensiblero on la Wendy canta ‘Su nombre es mamá’ em venen ganes d’apagar-ho tot i dir: Apa! Ja s’ha acabat! Però no ho faig, i m’aguanto, perquè just uns minuts després arriba el moment àlgid del film de màximes rialles on tots canten a l’uníson: Bacalao, eres un bacalao!!!

Totes aquestes pel·lícules les vam estar veient en loop bastant de temps ; i fins i tot ara, de tant en tant, el Guillem les reclama. Passat un temps però, i potser perquè estàvem una mica cansats de sentir una i una altra vegada les mateixes històries, vam indagar les pel·lícules més contemporànies.

Coses a tenir en compte quan us poseu a mirar cinema infantil contemporani:

Passen moltes més coses per minut que en els grans clàssics, les històries són molt més complexes i molt més llargues (a vegades una mica massa) i finalment hi haurà moments on us estareu tronxant de riure al costat del vostre fill sense que ell sàpiga perquè.

Els grans títols que han arrassat a casa són bàsicament tres sagues:

Cómo entrenar a tu dragón (2010 / 2014): Nens víkings i dracs voladors, lluites, amistat, amor i aventures. Què més es pot demanar.

Monstruos SA (2001 / 2013): Els Tip i Coll dels monstres. Sullivan i Wazowski són la parella de l’any a l’empresa Monstruos Inc. on descobreixen que fer riure als nens és molt millor que espantar-los.

Gru Mi villano favorito (2010 / 2013): Minions a gogó fent el burro seqüència rera seqüència i un dolent dolentíssim a qui que se li acaba estovant el cor gràcies a unes germanes orfes molt divertides.

Los Increíbles (2004): Últimament hem descobert aquesta gran família de superherois apartats de la seva tasca d’estomacabrètols i forçats a utilitzar els seus súper poders en secret. Tot i que té una arrencada lenta pel meu gust, continua sent una de les que més sovint triem; o sigui que no hi ha dubtes: a la llista de les favorites!

I encara hi ha menys dubtes si en acabar el film el teu fill et demana: – Mare, dibuixem la família dels Increíbles?

I aquí ve una de les coses que ens agrada fer, i que recomano molt a totes les famílies cinèfiles, dibuixar personatges de les pel·lícules que hem vist. A nosaltres ens ajuda a repassar la història que acabem de veure, a recordar detalls que se’ns poden haver escapat, a fer memòria amb els colors de la roba dels personatges o infinitat de coses que poden sorgir d’aquestes dibuixades-converses. Després, obres una llibreta i està plena de Sullys i Wazowskis, i vas veient com evolucionen els dibuixos i com es van perfeccionant o simplement modificant.

Per acabar aquest llistat personal, voldria fer una menció especial als avis, o com a mínim als nostres avis, que mentre nosaltres ens trencàvem la closca per decidir si tal pel· lícula o tal altra era idònia per l’edat del nostre fill; que si la trama, la violència, les armes etc…, ells, amb un bon criteri decideixen posar els seus grans hits, i un dia arriba el teu fill a casa i et diu:

– Mare, m’encanta Hatari (1962) perquè surt la Dallas que cuida uns elefants petits, i es banya amb ells i després ella se’n va i els elefants la persegueixen i la troben i és molt divertit!

I el mateix amb el Príncipe Valiente (1954) o El temible burlón (1952), i la veritat és que a nosaltres també ens encanta!

A partir d’ara anirem fent, buscant aquí i allà, deixant-nos recomanar i esperant que arribi el dia per poder veure en família grans títols com: E.T., Star Wars, La princesa prometida, Goonies, Superman, Cazafantasmas, Regreso al futuro, La historia interminable,…i un llarg etcètera.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!