Ukulele: una gran història rere un petit instrument
Hi havia una vegada un hawaià, un anglès i un portuguès que… Sí, podria ser l’arrencada d’un acudit d’aquells dolents, dolents. Però no, tranquils: és la manera que hem triat per presentar la història de l’ukulele (o ukelele), un instrument que potser molts de vosaltres ja teniu per casa gràcies als Reis o el tió i amb el qual des dels Manel fins a la petita i encantadora Grace VanderWaal poden fer meravelles musicals com aquesta.
Però anem a l’origen, perquè ens ha sorprès moltíssim que una de les poques paraules hawaianes que hem incorporat a la nostra llengua faci referència a un instrument que no sols no és hawaià, sinó que va néixer a l’altre extrem del món, a la nostra península Ibèrica! Tot va començar al final del segle XIX, a la cort del rei de Hawaii Kalākaua (1836-1891), conegut com el monarca alegre pel seu gust per la música i la bona vida. Un dels seus amics íntims era un antic militar anglès, que es deia Edward Purvis. Però a l’illa, com que era baixet i un cul inquiet, tothom el coneixia com la puça saltadora, ukulele en hawaià.
I què hi té a veure, tot això, en el famós instrument? El 1879 va arribar a Hawaii un grup d’immigrants portuguesos amb vaixell, a la recerca de millor vida. I a sobre portaven un instrument conegut com a braguinha o cavaquinho. Que com era? Doncs ja us ho podeu imaginar: una guitarra petita de quatre cordes. Purvis no va trigar gaire a tenir-ne un a les mans i s’hi va afeccionar tant, que va acabar cedint el seu malnom, Ukulele, a l’instrument arribat de la llunyana Europa!
Tot això ho expliquen la mar de bé Jessica Oreck i Rachael Teel en aquest breu vídeo animat:
