Una ciutat molt popera
Per: Martí Crespo
El concepte pop, aplicat en el context de Barcelona, és ben possible que a persones d’una certa edat ens remeti d’entrada als incomptables festivals de música que poblen la ciutat quan ve el bon temps amb el Primavera Sound, el Cruïlla i el BAM al capdavant. Però si ens fixem en els més menuts, segurament la referència que els ve per pop és tota una altra… i ben concreta dins la geografia urbana: el parc de la Pegaso de Sant Andreu.
En efecte, des de fa quatre anys aquest oasi de joc i lleure, situat a l’ombra dels grans blocs de pisos que donen a la transitada Meridiana, té com a protagonista central un pop de cap gegant i tentacles llarguíssims pensat per a infants de 3 a 12 anys. A través d’un parell o tres d’accessos en format d’escala tubular o tobogan amb poc pendent, els nens poden accedir a les plataformes i xarxes de corda que conté dins seu i elegir el tentacle tobogan pel qual baixaran: des del més recte fins al que té més revolt.
El pop va ser el primer animal gegant inclòs al Pla de Joc a l’Espai Públic 2020-2030, que s’ha anat ampliant posteriorment amb una balena embarrancada a Nou Barris i una oreneta que ha fet niu a l’Eixample.
Amb els festivals d’estiu i aquest gran octòpode de secà a la Pegaso es tanca la carpeta pop a Barcelona? És clar que no, perquè com a ciutat costanera que som, també tenim pops en remull ben a prop del litoral. Potser no els detectareu a simple vista o arran de platja, però projectes científics com el que porta a terme la Fundació Barcelona Zoo ens demostren que a pocs metres de la costa barcelonina n’hi ha. I això és gràcies, sobretot, a un pla que va arrencar fa just vint anys, quan la ciutat es preparava per a l’efímer i inclassificable Fòrum de les Cultures del 2004. Aleshores, en l’enèsim esforç per renaturalitzar el degradat litoral de Barcelona i estimular-ne la biodiversitat, es va crear l’anomenat Parc dels Esculls, format per grans blocs de ciment deixats al fons marí al llarg del front marítim, entre la nova bocana del port i el col·lector de Bac de Roda.
El disseny de les 365 estructures, que reposen a uns 20 metres de profunditat, simula els espais rocosos naturals del mar amb la intenció de facilitar que les diverses espècies marines les colonitzin i quedin, alhora, protegides de la pesca. I sembla que de moment ha funcionat, l’invent, perquè en aquestes dues dècades les cinc àrees que formen el Parc dels Esculls s’han convertit, a poc a poc, en la llar de més de tres-centes espècies d’algues, crustacis, mol·luscs i peixos amb noms que ens transporten a racons de la Costa Brava o a latituds molt més llunyanes, com ostres i musclos, pops comuns i roquers, garotes i estrelles de mar, escórpores i meros, llises i molls, congres i serrans, llagostes, bavoses de mar i esponges, anemones i, fins i tot, rajades i cavallets de mar.
La Fundació Barcelona Zoo és la que ha seguit de prop l’evolució de la fauna i la flora marines en aquest parc barceloní sota l’aigua, tant per incrementar-ne la diversitat d’espècies i individus com per generar un espai d’assaig i observació científica. Per cert, una iniciativa de ciència ciutadana impulsada per l’Institut de Ciències del Mar amb el nom de Minka permet a tothom que vagi amb ulleres i tub per les platges de Barcelona de deixar constància a la seva web –que podríem definir com un Instagram de la biodiversitat– de la fauna i la flora que hi trobi. De pops, ja veureu que se n’han observat uns quants fins ara!
