Un tomb pels bunyols de Barcelona

 

La Quaresma, el període de quaranta dies que va de Carnestoltes a Setmana Santa, és l’època per excel·lència dels bunyols, uns dolços fets a partir d’una base de farina que es fregeix en oli i després s’ensucra. A la majoria de pastisseries i forns de la ciutat en trobareu, tradicionalment els dimecres i divendres de Quaresma, principalment en dues formes: els bunyols de vent i els de l’Empordà o brunyols.

Els de vent reben aquest nom perquè la massa és especialment flonja, com si fossin buits per dins. A partir d’aquesta base, en podem trobar de farcits amb una mica de crema, amb xocolata…

En el cas dels de l’Empordà, la massa de brioix s’ha de deixar fermentar i per això són més consistents que no pas els de vent. A més, s’hi sol afegir un pensament d’anís o de matafaluga i acostumen a tenir un forat al centre, com els dònuts.

I encara hi ha els bunyols de carabassa, molt típics a València per Falles, i els de poma, més eclipsats per les altres varietats.

 

La parella al darrere del bloc Olleta de Verdures, per mitjà de les recomanacions dels seus lectors, va crear fa algun temps un mapa amb els millors bunyols i brunyols de Quaresma a Barcelona. No sabríem amb quins quedar-nos, la veritat! Els del Forn de Sant Jaume de Rambla de Catalunya? Els de Polo de la Bordeta? Els de xocolata de Foix de Sarrià? Ah, que teniu celíacs a casa? Cap problema, perquè cada vegada hi ha més llocs també on n’ofereixen sense gluten.

 

Ara, com que l’elaboració és molt senzilla, sempre han estat dolços sobretot casolans. Si us atreviu a fer-ne, no patiu si us surten millor o pitjor: com molt bé recorda la cuinera Ada Parellada, segons el diccionari bunyol deriva etimològicament de bony. Si us surt un nyap, doncs, ja l’haureu encertat!

 

A més de la tradició que marca que els bunyols dolços es mengin per Quaresma, a casa nostra en trobem versions salades que es cuinen durant tot l’any. És el cas dels de bacallà, els de verdura, els de patata…

De fet, el bunyol és una menja universal i ancestral, perquè prové dels temps dels grecs i els romans. Per tant, es pot dir que cada terra fa el seu bunyol… excepte a Alaska, on el cuiner Sergi de Meià, investigador culinari, no en va saber trobar quan investigava per a la seva volta al món en cinquanta bunyols (Ediciones Tibidabo, 2019).

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!