Un tomb entre tombes

Per: Martí Crespo

Una de les anècdotes més curioses del gran mestre del suspens Alfred Hitchcock (1899-1980) va tenir lloc el 29 de maig de 1975 a Los Angeles. El director de cinema anglès, en ple rodatge de Family Plot, la trama, va convocar la premsa especialitzada a un dinar informatiu per presentar el seu últim film en vida. En una reveladora mostra del seu famós humor negre, els convidats van ser citats a un cementiri, construït per a l’ocasió al darrere dels estudis. La sorpresa dels periodistes convocats no va ser únicament per veure’s menjant enmig d’aquell camp sagrat, sinó també perquè, passejant-hi, van descobrir que les làpides falses duien… els seus noms!

Sense cap intenció de convertir-vos en els protagonistes d’un thriller hitchcockià, nosaltres també us volem convidar a visitar un cementiri, el de Montjuïc, per descobrir-hi (a plena llum del dia, tranquils!) tot un món ben viu i visible que sovint queda enterrat sota els nínxols i difunts. Perquè, sobretot a la primavera, aquest silenciós espai de la ciutat es converteix en una immillorable talaia verda des d’on es pot divisar la mar i el delta del Llobregat i, alhora, en una magnífica lliçó d’art a l’aire lliure tot passejant pels seus tranquils carrers arbrats. I és que, des que es va inaugurar el 1883, moltes famílies adinerades van contractar arquitectes de renom (Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner, Enric Sagnier…) per aixecar-hi tombes monumentals, panteons i escultures per ser recordades eternament.

Si us hi fixeu bé en podreu trobar d’estil modernista, com el mausoleu dedicat a Àngela Brutau o el de la família Corominas; de neoromànics, com l’increïble panteó Amatller; d’estil neogòtic, com la capelleta de Josep Gener i el panteó de la Riva, que disposa d’un ascensor i tot per baixar a la cripta; i encara de neoegipcis, un estil que es va posar de moda al final del segle XIX i del qual hi ha uns quants exemples a Montjuïc, com la piràmide dedicada a Pilar Soler de l’arquitecte Leandre Albareda, autor també del disseny del conjunt del cementiri. Ah! I fins i tot hi hi podreu descobrir una petita rèplica de la Sagrada Família, al panteó Maria Robert, que es va arribar a atribuir erròniament al mateix Antoni Gaudí.

Si en comptes de l’estil dels grans mausoleus ens fixem en els noms que hi ha inscrits als milers de làpides i nínxols, la passejada pel cementiri de Montjuïc esdevé, de sobte, un repàs pels noms clau de la història de Barcelona al llarg de l’últim segle i mig. Al costat de la majoria de barcelonins normals i corrents, hi ha enterrades personalitats de gran significació política, social i cultural que, en molts casos, perviuen encara en l’imaginari popular de la ciutat com Ildefons Cerdà, el creador de l’Eixample (tal com es pot observar clarament a la seva tomba); la pedagoga i escriptora Francesca Bonnemaison, creadora de la Biblioteca Popular de la Dona el 1909; el pintor Joan Miró, que té un preciós museu dedicat a la mateixa muntanya de Montjuïc; el músic i animador Xesco Boix; l’escriptora i periodista Montserrat Roig; i polítics com els presidents Francesc Macià i Lluís Companys, que va ser afusellat el 1940 al castell de Montjuïc i que presideix l’espectacular fossar de la Pedrera, l’espai memorial dedicat a les víctimes de la repressió.

I encara n’hi ha més, famílies. La ruta es pot acabar (o començar, si es vol) amb una visita a la Col·lecció de Carrosses Fúnebres, un conjunt de tretze carruatges originals amb un alt valor artístic i cultural. A més d’admirar-les, la mostra ens explica molts detalls de la vida i especialment de la mort en la Barcelona dels últims segles, des que s’enterrava els difunts a les sagreres al voltant de les esglésies fins a la decisió de construir dos grans cementiris fora de les muralles com el del Poblenou i el de Montjuïc.

Heu de saber que el Cementiri de Montjuïc organitza periòdicament visites guiades al recinte: hi ha una ruta centrada en l’art, una altra en la història i una de combinada. També es poden recórrer autònomament gràcies a mapes en pdf i amb els codis QR que trobareu a les façanes d’alguns dels mausoleus i panteons de més interès artístic i històric.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!