El Culturista

No descobrirem ara les virtuts d’Els Pets, banda emblema de la música en català, exemple com pocs que es pot tenir una carrera llarga, sobrevivint amb tota la dignitat del món a les primeres batzegades de l’èxit massiu i, disc a disc, anar trobant l’espai natural propi, potser més discret que fa alguns anys, des d’on articular i compartir un talent que no és poca cosa. Un exemple d’aquesta fase confortable –però sobretot reconfortant– de la banda de Constantí és el seu LP del 2013, L’àrea petita, melangiós, sense sobresalts de felicitat impostada, però serè i esperançat. La cançó d’aquest treball que ha tingut més fama segurament és Blue Tack, però avui ens aturarem, és clar, en Un tall de síndria. Aquí, aquest bocí de fruita és una metàfora dels bons moments, contrapunt dolç a les vicissituds feixugues i de vegades desagradables del dia a dia. “Per això no rondines, saps que també hi ha dies rodons com un tall de síndria regalimant”, canta amb convicció Lluís Gavaldà. I servidor, molt més favorable a la idea d’una síndria que a la síndria mateixa, per un moment només pot desitjar que hi hagi síndries, bones i sucoses, durant tot l’any i per molts anys.