Un pèl a la sopa
Per: Marc Arencon
Àlex Nogués (text) i Guridi (il·lustració)
Flamboyant, 2018
“Hi havia una vegada una nena a qui li feia fàstic la sopa de verdures.” Així és com comença Un pèl a la sopa, a l’estil clàssic dels contes i amb un tema prou freqüent com és el dels nens a qui no els agrada la sopa de verdura. Però, a partir d’aquí, el surrealisme agafa les regnes de la narració i trenca qualsevol idea que us hàgiu pogut fer amb la primera pàgina!
I és que en aquest conte, un pèl no és el més estrany que ens podem trobar en una sopa, i la família protagonista ho descobreix quan un petit homenet surt d’un dels plats i es posa a pescar a la sopa de verdura. Sota l’atònita mirada de la família, el pescador atrapa la seva presa i torna a submergir-se dins la sopa amb la mateixa serenitat que quan hi va aparèixer.
Àlex Nogués és qui ha escrit aquest argument absurd i irreverent, que no farà pas que els seus lectors tinguin especial interès per menjar verdura, però que sí que els descol·locarà i els farà riure. Però el que fa tan especial aquest conte són també les il·lustracions que l’artista Guridi ha creat, des d’un estil aparentment senzill i minimalista i utilitzant poc més de dos colors, els mateixos dels textos que acompanyen.
Els dos autors del conte comenten al final del llibre que, quan els seus mons es creuen, en surten coses inaudites, i en aquest cas el que n’ha sortit és una divertida història amb final feliç. Feliç, si més no, per als qui no els agrada la sopa de verdura!