Ulleres… i a l’aigua!
Per: Martí Crespo
Quan penseu en ulleres, no us passa que la imaginació us porta directament a una biblioteca plena de llibres? És, si més no, una imatge recurrent, quasi estereotipada. Però, si ens hi parem a pensar una mica, l’indret amb més concentració d’ulleres no és una biblioteca fosca i tancada, no, sinó just el contrari: una platja oberta i lluminosa! Perquè, que no hi solem anar amb ulleres de sol? Que no hi sol haver, de tant en tant, aquelles ulleres de llarga vista blaves fixades a terra que, per un euro, ens permeten escrutar des de la costa l’horitzó marí a la recerca de vaixells? I, és clar, que no hi porteu les ulleres d’aigua per poder descobrir el món submarí?
En aquest número ben estiuenc, doncs, us proposem de carregar la bossa amb tota mena d’ulleres per fer-les servir en un racó ben concret del quilomètric litoral marítim de la nostra ciutat. Agafeu el bus, el metro, el patinet o la bicicleta i baixeu fins a la platja de la Mar Bella, on hi ha un parell d’esculleres ideals per mirar de buscar-hi, ben equipats amb ulleres i tub, flora i fauna marines. Ep, sempre que hi hagi bandera verda a la vista! L’avantatge d’aquest tram de platja de Barcelona és que, si no teniu gaire sort en la recerca sota l’aigua, ben a prop hi ha una opció alternativa més gratificant. Només cal canviar les ulleres d’aigua per les de sol i endinsar-se al Parc del Poblenou, que s’aixeca just al darrere de la sorra.
Dissenyat durant els anys olímpics pels arquitectes Manuel Ruisánchez i Xavier Vendrell sobre uns antics terrenys industrials, entre les seves dunes de sorra i pinedes podreu descobrir les restes d’un vaixell de bandera libanesa, l’Ashraf II, que havien estat durant molt de temps abandonades a la platja fins que es van reaprofitar com a elements singulars i ben destacats d’aquest espai verd. Vinga, a veure qui hi troba la xemeneia, la coberta, l’hèlix de bronze i el timó!
Si aquesta immersió —marítima i terrestre— us ha agradat, abans de plegar veles i tornar cap a casa us recomanem de fer un tomb per la Base Nàutica, una instal·lació municipal (amb restaurant inclòs, va bé saber-ho!) situada exactament a les coordenades l = 41º 23,8 ‘ N; L = 02º 13,4 ‘ W. Per mitjà de cursets durant l’any i casals d’estiu, el centre vol fomentar la cultura de platja i els esports nàutics entre infants i adults amb la pràctica del caiac, el catamarà, el kitesurf, el patí català, el pàdel surf, el windsurf…
I si voleu que la jornada de sol i platja, a més d’intensa, sigui també memorable, cap a la rambla del Poblenou falta gent! Just a la part baixa hi ha El Tio Che, una orxateria centenària on, a més de refrescar la gola i atipar-nos amb fartons, podem submergir-nos en la història de cinc generacions d’una família provinent de la Nucia, prop de Benidorm, que va desembarcar a Barcelona el 1912 amb el propòsit de continuar la navegació cap a l’Argentina… Per sort nostra, al final es va plantar al cor del Poblenou amb les seves delícies de xufla.
