Tomeu Penya
Per: Borja Barbesà
El Far West en català, almenys pel que fa a assumptes musicals, el tenim més aviat a l’est, a Mallorca, i gairebé tot concentrat en un sol individu: l’inefable Tomeu Penya. El seu aprenentatge musical, com el de molts músics de l’illa, va anar lligat al turisme, ja que de ben jove va formar part de bandes que tocaven en hotels farcits d’estiuejants. Passats els 30, Penya va començar a enregistrar i publicar discos. Els primers treballs ja incloïen la seva veuota marca de la casa, però presentaven sonoritats entre la cançó d’autor i la tradició popular mallorquina. A poc a poc va anar incorporant més gèneres i durant els anys 90 la seva predilecció pel country va ser molt notòria. A dia d’avui, si preguntem per Tomeu Penya, la majoria de gent ens farà referència a aquesta faceta, potenciada per una estètica inequívoca: un barret proper al dels cowboys, ulleres d’inspiració nord-americana i sovint altres complements a joc. Penya atresora un grapat d’èxits que són la via més curta per amenitzar una vetllada que uneixi llengua catalana i country. La llista és llarguíssima, però peces com Illes dins un riu, un duet amb Adriana Ceballos que versionava l’èxit de Dolly Parton i Kenny Rogers amb Islands in the Streams, és encara una carta guanyadora. I si voleu peces més irreverents, també tindreu on triar: Duc es dimoni dins jo, Mallorquins i catalans…