El Culturista

Al principi dels anys 1960, Aldon Music era una editora de música que, com era habitual a l’època, tenia instrumentistes, lletristes i cantants a sou. Hi treballaven els joves Ron Dante, Danny Jordan i Tommy Wynn quan van gravar, amb el nom de The Detergents, una cançó anomenada Leader of the laundromat (líder de la bugaderia). Es tractava d’una mena de versió de Leader of the pack de The Shangri-Las que mantenia una bona part de la melodia i alguns arranjaments, com el cèlebre soroll de moto arrencant. Però allà on a la peça de la banda de Mary Weiss hi ha tragèdia adolescent, a la de The Detergents esdevé paròdia humorística. Aquest procés rep el nom de spoof i ha gaudit de fecunditat en diversos períodes de la història de la música popular o del cinema: els films Top Secret i Scary Movie en són exemples. Tornant a The Detergents, l’èxit de Leader of the laundromat va fer-los reincidir en una altra paròdia del catàleg de The Shangri-Las, i I can never go home anymore va propiciar I can never eat home anymore. Pocs anys després, Ron Dante acabaria sent la veu principal de The Archies, la famosa banda de dibuixos animats. Per coses així, el pop rares vegades ha estat tan divertit com als anys 1960. Si vols conèixer una d’aquestes excepcions, passa a la pàgina següent.