El Culturista

Aquesta colla de Chapel Hill, North Carolina, una ciutat universitària ben activa culturalment, saben com fer cançons boniques de debò. En aquest disc, el cinquè de la seva carrera, ho tornen a demostrar i des del títol fins a la portada semblen celebrar que els ascensors estiguin operatius per visitar les estances més enlairades de les enlairades joies del gòtic. A banda de plantar-nos aquesta apreciació davant la qual sembla difícil no estar-hi d’acord, aquest treball ens permet submergir-nos en un grapat de tonades on abunden els mitjos temps, el detallisme instrumental i les melodies amb llum optimista però amb un puntet de melangia, com un capvespre de juny. Un disc i una banda ben agradables, d’escolta plàcida, sense sobresalts, però ep!, que això darrer no sembli una acollida tèbia. L’experiència ens acaba demostrant que els dies i les setmanes estan plens de moments on aquest tarannà —càlid, bell, a les revolucions justes— és el que ens convé a petits i grans.