Teresa Colomer

Per: Núria Parera

Teresa Colomer (BCN, 1951) és la fundadora i directora del Màster en literatura infantil i juvenil de la UAB, que enguany arriba a la dotzena edició. Ha dedicat la seva vida a la docència, primer a escoles de primària i després a la universitat. La seva passió és donar a conèixer els llibres als nens i joves, veure com van pujant ”l’escala” literària, llegint i interpretant cada cop lectures més complexes a mesura que creixen. Ara, a prop de la jubilació, té molt a dir sobre la literatura infantil i juvenil a casa nostra.

 

Com i per què es va crear aquest màster?

En aquella època jo anava molt a Llatinoamèrica, tenia relació amb El Banco del Libro, un centre de difusió del llibre i de documentació molt potent de Veneçuela. Diverses persones d’allà venien cap aquí per fer la tesi amb mi. I llavors vam pensar que era necessari crear uns estudis per donar eines acadèmiques als professionals del sector de la literatura infantil i juvenil: mestres, editors, escriptors, il·lustradors, etc. Des del primer any vam tenir més sol·licituds que places disponibles. Es pot dir que és un producte d’èxit. Tenim molts alumnes llatinoamericans i d’altres països. Ara també n’estem preparant un d’europeu, en anglès, amb diferents universitats.

 

Només es fa a la UAB a tot Catalunya?

Quan el vam crear vam ser pràcticament els primers de tota l’àrea iberoamericana i gairebé europea. Ara ja ens han sortit fills. Hi ha més oferta a tot arreu. Ens agrada constatar que molts dels creadors d’aquests nous màsters o postgraus són justament exalumnes nostres.

 

Des del principi ha estat online?

Sí, perquè va néixer amb la idea d’aprofitar la xarxa d’acadèmics que anàvem establint contacte sobre aquest àmbit en aquell moment; i aquí està la gràcia, que pots tenir professors de qualsevol lloc del planeta. Només fem una setmana presencial, al principi del curs, però si algú no pot venir té una alternativa on line, per tal de no obligar la gent a tenir les despeses del viatge a més de la matrícula. Tenir alumnes de diferents llocs i de diversos sectors professionals ens enriqueix molt a tots. Segons el país on viuen i segons la seva professió tenen una visió o una altra de la literatura infantil. Ens permet tenir una àmplia visió del que es fa a molts països, per a l’animació a la lectura, per exemple. Tres anys després de crear aquest màster, també en vam crear un de “biblioteca escolar i promoció de la lectura”, entre la Facultat de Biblioteconomia de la UB i la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB.

 

Què ha passat amb les biblioteques escolars? Actualment, se’n té cura com caldria?

A veure, és que venim de molt avall. Durant el franquisme no estaven gens contemplades, quan jo era petita una biblioteca escolar era un armari amb quatre llibres tancats amb clau. Van començar a tenir pes amb la renovació pedagògica de la transició, que es va inspirar en el que es feia a França. Es van anar creant biblioteques als centres, i durant els 70s i 80s els docents van cuidar molt aquest tema a Catalunya, perquè s’enllaçava amb l’etapa d’educació de la República. La resta d’Espanya s’hi va incorporar una mica més tard, fins que es va igualar. Més endavant, però, va haver una davallada general perquè l’administració no ho acabava d’assumir, ja que dotar de bibliotecàries les escoles és car. Bé, no ho és tenint en compte que tots els estudis demostren que una bona biblioteca escolar té molt impacte en la capacitat lectora dels infants. I se suposa que tothom està molt preocupat per la lectura.

 

I ara, quina és la situació?

Fa uns anys la Generalitat va engegar una bona iniciativa, el Puntedu, que donava mitja jornada a un mestre perquè dinamitzés la biblioteca. Però, de nou, amb la crisi va quedar aturat… La biblioteca escolar és com un malalt crònic però amb salut de ferro, mai acaba de morir, perquè sempre hi ha professionals que hi creuen i la fan funcionar. Darrerament la Generalitat ha fet uns perfils professionals per temes específics, entre els quals hi ha el de “lectura i biblioteca escolar”, i això està molt bé perquè les escoles poden sol·litar un docent amb aquest perfil. En general l’hàbit de lectura es fomenta molt més que anys enrere.

 

I es fomenta bé?

Això ja és més discutible. La consciència que s’ha de fer llegir els nens sí que ha penetrat moltíssim, està ja molt arrelada. Una altra cosa és que se sàpiga no només animar a llegir, sinó també programar espais i activitats per fer que els nens vagin millorant en la seva capacitat de lectura i d’interpretació literària. Per exemple, va molt bé que els nens discuteixin sobre el que llegeixen, amb el docent intervenint com a guia i suport sense explicar ell què vol dir el text o sense fer preguntes disperses “a partir del llibre” que allunyen de veure què ens està dient. Això s’hauria de fer més.

 

Què en penses de les lectures obligatòries?

És una cosa més, està bé que hi siguin. Si el professor vol comentar un llibre amb els alumnes l’han d’haver llegit tots, és la manera de poder analitzar-lo i treure’n conclusions o reflexions. Ha de ser una lectura compartida. Ara bé, només han de llegir els llibres obligatoris? No, és una eina més, no pas l’única.

 

Creus que hi ha una bona literatura infantil i juvenil a casa nostra?

És difícil de dir. Sovint els escriptors infantils han llegit més traducció que no obres de la pròpia tradició i això fa difícil jugar amb el llenguatge propi i amb els referents tradicionals. En aquest sentit és complicat definir què és la literatura catalana en relació a la resta de països. Es publiquen obres de molts tipus, més comercials, més didàctiques i més artístiques, com en la literatura d’adults, en canvi parlem de la literatura infantil i juvenil com si fos un cos únic.

 

Com veus l’auge de l’àlbum il·lustrat?

Estem en la societat de la imatge i és normal que els àlbums hagin agafat molta volada; entren pels ulls i als adults també ens agraden com a objecte. N’hi ha de meravellosos. Però els infants no només han de llegir àlbums, hem d’acostumar els nens a llegir també narracions més llargues i que no es recolzin en la imatge. Saber construir móns mentals només a través de la paraula és necessari per dominar la lectura.

 

Què ha de tenir un llibre per considerar-lo bo?

D’entrada que no vulgui educar fent un sermó. De vegades es demana al conte un missatge educatiu molt concret: perquè el nen sigui més solidari o més valent, etc. I no cal. La literatura -sigui per infants o per grans-, sempre parla de l’ésser humà, de la societat i, per tant, parla de valors. No és necessari que contingui un discurs tan didàctic i explícit. Els bons llibres infantils són més subtils. D’altra banda, un bon llibre infantil es posa a l’alçada del nen, a l’alçada de la seva experiència vital i cultural, així com de la seva capacitat d’interpretació; i al mateix temps aquest bon llibre l’estira cap amunt, el fa créixer. És així com eduquen els llibres: posant-se a l’alçada del lector per després exigir-li una mica més. És aquest esforç recompensat el que proporciona plaer.

 

Tracteu la consciència de gènere al màster?

Ho analitzem, i tant. A la societat hi ha hagut una gran evolució en aquest tema. I encara hauria de canviar més. De fet, als llibres infantils i juvenils continuen predominant els protagonistes masculins, tot i que no és això el més important perquè estiguin amarats de visions masclistes o ofereixin una imatge més igualitària del món. A això, se li afegeixen els prejudicis d’alguns lectors masculins, que no volen llegir llibres protagonitzats per nenes, o es veu la lectura com una activitat femenina o de petits o escolar. Cal pensar bé com combatre aquests prejudicis socials. I, és clar, també oferir-los bons llibres protagonitzats per nenes o bons llibres que s’adeqüin als interessos dels nois. La qualitat sempre és el més important per guanyar lectors en el camp que sigui. Perquè si no val l’esforç i el temps emprat, no cal que es llegeixi.

 

Actualment es mira molt que el conte sigui “políticament correcte”.

Sí, i en aquest sentit arrosseguem una polèmica recurrent sobre els contes populars. Diuen que si són cruels, si són poc adequats perquè hi ha incest, segrestos, tortura, etc. Però jo no conec cap nen traumatitzat per un conte popular. La gràcia dels contes populars va més enllà d’aquests arguments, tenen missatges més subtils; com per exemple, que si t’esforces molt aconseguiràs sortir-te’n. Són també molt rics en el llenguatge dels símbols, en les imatges que retrobem al llarg de tota la literatura o en els girs propis del llenguatge oral. Són transmissors de tota una cultura i la base de l’aprenentatge literari. La prova de la seva importància és que, malgrat la polèmica, els contes populars segueixen presents, s’han guanyat un lloc indiscutible a llibreries i escoles.

 

Se censura massa en nom del que és correcte i el que no?

Seguir allò políticament correcte té una part bona. Per exemple, fa uns anys als Estats Units es va observar quines coses se silenciaven als contes, i van trobar que no hi havia protagonistes d’altres races que no fossin la blanca. I això no reflectia la seva societat, bandejava una part dels infants. Hi van posar remei. El mateix passa amb els personatges femenins i en els rols que tenen dins la història. Ara bé, quan el concepte “políticament correcte” és per esterilitzar la literatura, fer-la plana, llavors ja ens estem passant. A vegades es fan narracions tan polides i correctes que no emocionen, són productes estandarditzats i previsibles que seran productes sense record de lectura.

 

Ens pots recomanar alguns contes imprescindibles?

Imprescindible no hi ha res, pots morir sense haver llegit Joyce i no seràs pitjor persona. De contes bons n’hi ha més dels que pugui llegir un infant en tota la seva vida lectora, em costa recomanar-ne perquè n’hi ha tants! Però si entreu al nostre web www.gretel.com trobareu una pestanya de “Recomanats LIJ”. Se’n pot fer recerca per edat del lector o per any de publicació si es busca una novetat, i també per autor, títol, etc. Surten amb una breu ressenya orientativa. També hi ha una pestanya de recomanacions digitals, per les tauletes.

 

I tu de petita… Què volies ser?

De petita volia ser escriptora, quan tenia nou anys vaig muntar una agència de contes i els escrivia per encàrrec. Als dotze vaig pensar: “d’això se n’ha de saber”, i vaig decidir fer filologia hispànica i catalana. Després he trobat tan apassionant fer descobrir els llibres als nens i nenes que ja m’ha omplert i no he fet cap provatura de creació literària. Potser quan em jubili, que ja em falta poc!

 

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!