Sopa de Caracol

Per: Borja Barbesà

Banda Blanca

EMI (1991)

Els qui l’estiu del 1991 teníem entre, posem, cinc i quinze anys, una cançó omnipresent ens feia remenar els malucs i alhora ens esverava la imaginació. D’una banda, el títol —de veritat que un plat de gust sospitós com la sopa de cargol mereixia una cançó?— i de l’altra, bona part de la lletra, en un idioma estranyíssim.
Han passat els anys, ens hem convertit en adults amb inquietuds diverses i algunes d’elles ens duen a recuperar el fil d’aquella tonada canicular preolímpica amb la voluntat de transmetre-la a les generacions posteriors. Cal explicar que darrere d’aquells gairebé cinc minuts irresistibles hi havia Banda Blanca, un col·lectiu musical d’Hondures. La peça, però, no era més que una adaptació de «Conch Soup», del cantant de Belize Chico Ramos. L’original era en llengua garifuna, pròpia d’un grup ètnic de la zona, i la versió de Banda Blanca que va triomfar arreu en va mantenir un grapat de frases sense traduir al castellà. Ja ho tenim, doncs, vet aquí l’explicació d’aquells versos que cantàvem (i cantem!), repetint com lloros: «Watanegui consup, iupipati iupipati!».

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!