El Culturista

Els qui l’estiu del 1991 teníem entre, posem, cinc i quinze anys, una cançó omnipresent ens feia remenar els malucs i alhora ens esverava la imaginació. D’una banda, el títol —de veritat que un plat de gust sospitós com la sopa de cargol mereixia una cançó?— i de l’altra, bona part de la lletra, en un idioma estranyíssim.
Han passat els anys, ens hem convertit en adults amb inquietuds diverses i algunes d’elles ens duen a recuperar el fil d’aquella tonada canicular preolímpica amb la voluntat de transmetre-la a les generacions posteriors. Cal explicar que darrere d’aquells gairebé cinc minuts irresistibles hi havia Banda Blanca, un col·lectiu musical d’Hondures. La peça, però, no era més que una adaptació de «Conch Soup», del cantant de Belize Chico Ramos. L’original era en llengua garifuna, pròpia d’un grup ètnic de la zona, i la versió de Banda Blanca que va triomfar arreu en va mantenir un grapat de frases sense traduir al castellà. Ja ho tenim, doncs, vet aquí l’explicació d’aquells versos que cantàvem (i cantem!), repetint com lloros: «Watanegui consup, iupipati iupipati!».