Sis discos per gaudir en família aquest estiu

Per: Borja Barbesà

Super Music Friends. Yo Gabba Gabba!
Diversos artistes
2010

Yo Gabba Gabba! va ser un xou televisiu nord-americà que va durar de 2007 a 2015. La seva barreja de comèdia, musical i propòsits educatius, tot farcit de color i de ritme explosiu, va suposar una fita mundial en l’àmbit de la televisió per a nens i nenes. La presència habitual de músics convidats va fer ben natural l’edició d’un disc la mar de divertit amb la participació de bandes com MGMT, The Roots o Chromeo.

 

Joguines d’època i capses de mistos
Pau Riba / Pau i Jordi
2014 (gravacions de 1967-1969)

Si som capaços de superar una sonoritat pròpia de fa unes quantes dècades -la canalla té molts menys prejudicis que els adults-, entrarem en un món tan entranyable com ric. És un recull doble que dedica una meitat a les vibrants recuperacions de Pau Riba i Jordi Pujol del cançoner popular infantil nostrat: “En Pere Gallerí”, “La llebreta”, “Les pometes”… L’altra part, amb cançons adultes de Pau Riba, es pot deixar per quan els menuts sucumbeixen a les forces de la migdiada. O no.

 

A Hard Day’s Night
The Beatles
1964

Hi ha milions de discos de versions dels Beatles sota les formes més insospitades, també en clau infantil, però… cal acudir al succedani? Si estem d’acord amb allò que va dir Mark Everett d’”ensenya’m un nen al que no li agradin els Beatles i et mostraré una mala persona” no hem de patir amb un LP original. Idees? Doncs gairebé qualsevol de la primera època. Per exemple l’A Hard Day’s Night, dinàmic, apassionat, trepidant…

 

Reggae Playground
Diversos artistes
2006

Putumayo Kids és una sèrie de compilacions de música apta per a infants de diversos racons de món. Una tasca bonica i encomiable que també compta, és clar, amb una entrega dedicada al reggae. El cert és que hi ha poques sonoritats tan agraïdes, positives i aptes per al període estival que les músiques jamaicanes. Aquí, la mescla reuneix totes les virtuts exposades i l’ensaladilla és prou variada com per esquivar temptacions letàrgiques.

 

Fred i Son
Diu que no sap què vol
2010

Els barcelonins Fred i Son van començar a fer cançons per al públic infantil, vinculats al projecte Minimúsica. Després, sense necessitat de grans revolucions, van ampliar mires per arribar també a un públic adult. En el seu primer LP Diu que no sap què vol hi ha una mica de teca per a tots, amb cançons més àgils i fantasioses i d’altres més relaxades i introspectives. En qualsevol cas, una festa de pop petit que periòdicament cal reivindicar.

 

Ramones
Rocket to Russia
1977

Tres quarts del que dèiem dels Beatles serveix per als Ramones, probablement l’única banda de la història capaç de discutir-li el ceptre de la transversalitat. A (gairebé) tothom entabanen les píndoles dolces, esverades i jovenívoles dels de Queens. Sí, és punk i alhora per a tots els públics. Si no, feu la prova i poseu “Sheena Is a Punk Rocker” o “Surfin’ Bird”; a veure quina persona sana de 0 a 99 anys no remena alguna part del seu cos.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!