El Culturista

Per als qui no tenim iot ni ens podem permetre anar de creuer, sempre ens quedarà posar-nos aquest recopilatori i fer volar coloms. També pot ser que no sigui qüestió de pressupost sinó que, en realitat, una setmana en un vaixell no sigui el nostre ideal de lleure. En canvi, una hora llarga amb l’humor que encomanen aquesta vintena de cançons és una de les millors coses que hom pot fer quan la calor comença a enganxar-se.
Numero Group és un segell expert a recopilar gemmes mai prou valorades i fer-les aflorar a la superfície oferint una contextualització immillorable. En aquest cas, s’acosta a allò que se n’ha dit yacht rock (rock de iot, literalment), que no deixa de ser aquell aliatge sedós de pop, rock suau, jazz amè i r&b de patró rítmic assossegat. Parlem d’un estil poc delimitat que els anys setanta i vuitanta del segle passat copava les propostes de les radiofórmules i, en conseqüència, gaudia de poc prestigi crític.
De manera més o menys insospitada, ja fa una temporada que, coses del pop i la postmodernitat, es tracta de textures reivindicades i citades com una influència per músics actuals considerats à la page. Aquest recull, a més, aplega la cara B d’aquells pioners del dolce far niente: artistes poc coneguts, però, d’acord amb aquesta col·lecció, ben talentosos. Que aquest talent fos esporàdic no resta. Ans al contrari, reforça l’eco de paradís perdut que emana d’aquestes melodies.