El Culturista

Segurament deveu conèixer el Rikki dels escenaris o dels carrers, sempre envoltat de música perquè és músic i cantant del grup Xiula. Molts de nosaltres ens hem trobat taral·lejant moltes vegades “T’estimo tant, com la lluna els oceans” o emocionant-nos amb “Mirada estràbica”. Però avui hi hem volgut parlar per demanar-li una recomanació per passejar, gaudir i descansar en família. Ara la descobrirem!

Però abans, voldríem presentar-vos el nostre protagonista una mica més. El Rikki, com sabeu, és músic, però també és educador social. Viu al barri de la Sagrera i té dues filles, l’Aixa i la Lluna; ja us avanço que ens descobrirà un racó magnífic del seu barri. Ens explica, i cal dir que no en teníem cap dubte, que li encanta escriure cançons i rimes. De fet, un ocellet ens ha dit que hem interromput la creació d’una nova cançó amb tantes preguntes!

Perquè mireu si ens n’ha explicat, de coses, que ara sabem que li agraden els tortel·linis sense bullir, que és gairebé com en Forrest Gump baixant escales i hem pogut, fins i tot, colar-nos a la seva tauleta de nit per trobar-hi els seus dos llibres de capçalera preferits: el llibre infantil Cinc minuts més, de Marta Altés, i la versió en català de Los Vagabundos del Dharma, de Jack Kerouac, traduïda per Manuel de Pedrolo amb el títol d’Els pòtols místics.

Al Rikki també li agrada molt jugar i ens explica que últimament, a casa, estan aprenent ritmes amb un joc que es diu Tempo. I com que de recomanacions va la cosa, ens explica que s’ha aficionat a la pel·lícula Luca. Així que, de propostes, sembla que en tenim per a tots els gustos i també en tots els àmbits.

Però al Culturista buscàvem un racó de la ciutat de Barcelona que li agradi especialment, i ens n’ha descobert un que, francament, ens agrada molt. El Rikki, sense haver-s’ho de pensar ni un segon, ha decretat: la plaça Masadas, al barri de la Sagrera. I, realment, pensem que és un racó de la ciutat que cal conèixer. 

Unes arcades que guarden un tresor

Va descobrir la plaça Masadas quan encara no vivia a la Sagrera, però li agradava voltar per Barcelona amb bicicleta amb la seva filla gran, l’Aixa. Pedalaven buscant parcs i racons de la ciutat. Diu que, de vegades, anaven a petar a la plaça de l’Assemblea de Catalunya, tot i que pel barri és coneguda com la plaça de les rates. Us podeu imaginar per què? I unes altres, arribaven fins al parc de la Pegaso. Un bon dia, de camí, es van trobar al bell mig de plaça Masadas i els va agradar moltíssim: l’arquitectura d’arcades, la font central, les casetes i els balcons. I d’aquella primera trobada sorpresa, la plaça va convertir-se en un racó recurrent que, tot i que no és la culminació de la plaça lúdica, és ben bé un lloc especial. Al cap de ben poc, van mudar-se al barri, ben a prop de la plaça. “Aleshores vam descobrir tota la vida social que es generava al seu voltant”: les festes del barri, la Cavalcada de Reis que acaba a la plaça, els vermutillos i començar a quedar amb les famílies de l’escola entre les precioses arcades que dibuixa la plaça. Ah! I un gran descobriment: el Mercat de Pagès. “Hi anem a buscar la cistella ecològica cada dues setmanes, ja veus que la plaça ha anat guanyant importància en les nostres vides.” De fet, l’últim dia que van estar-hi, va ser per recollir la cistella ecològica. Omplen tot el carro amb fruites i verdures de les bones i aprofiten l’avinentesa per fer un fantàstic vermut de diumenge a l’aire lliure. Sembla que la parada del costat ven unes olives exquisides que, de vegades, compren per canviar el pla de vermut a la plaça per un pica-pica d’olives a casa abans de dinar. 

El Rikki també ens diu que la plaça ofereix una circumstància ben especial. Com que és un espai prou tancat i protegit de cotxes, carrers transitats i possibles pèrdues, té aquesta gràcia que es pot estar prenent alguna cosa amb els amics i que els més petits estiguin jugant lliurement. També és molt divertit que, com que no hi ha parc infantil, s’han d’inventar les seves pròpies aventures. “Jo vaig inventar-me un joc amb l’Aixa que consisteix a intentar trobar una porta que guardi un tresor, li dono les meves claus i ha d’anar provant les portes de la plaça fins que surt algun veí o veïna al·lucinat de trobar-se-la intentant-les obrir.”

També ens explica una cosa que, potser, molts de vosaltres ja sabeu. Quan va descobrir la plaça li va agradar tant, que van decidir gravar-hi un videoclip de Xiula, el de la cançó “T’estimo bastant“. “Vam congregar moltíssimes persones que tenien ganes d’ajudar-nos. Va ser molt bonic el rodatge, que vam gravar-lo solament en un dia, perquè, és clar, hi havia moltes famílies del barri i de Barcelona en general, fins i tot de fora de la ciutat… Vam compartir una estona molt bonica al voltant de la font, asseguts als bancs, fent molta pinya, saludant el dron… tot i que, al final, hi va haver un accident, el dron no va fer cas i va caure i, el noi que el portava, es va fer un tall petit al dit, però això va ser només el final d’un dia fantàstic!”

El Rikki ens explica que la plaça s’ha convertit en un racó especial, de moltes trobades que ha compartit i comparteix amb moltes persones. Quan deixen les filles a l’escola, alguns dies sense planejar-ho, hi acaben anant a fer el cafè amb les famílies de la classe, uns altres dies hi programen un vermut amb amistats i també hi van molt en família per gaudir de l’estona i jugar amb l’Aixa i la Lluna. També ens diu que anar-hi a veure castells és un bon pla de cap de setmana! O a sopar, també. “Hem fet algun sopar a la Floristeria, que és un restaurant on es menja superbé per anar-hi en família o per quedar amb qualsevol persona, perquè és un lloc bonic i que impressiona bastant.”

No ens queda cap dubte que haurem d’anar a tastar les arcades de la plaça, les olives i els vermuts. I jugar-hi una estona, és clar, en aquest espai que acull tants moments en família de gaudi, d’aire lliure i de reposar l’ànima.