Racons culturistes amb… Ramon Vagué
Per: Vanessa Pérez
En Ramon Vagué és el baixista de The Penguins, la banda que hi ha rere Reggae per Xics. Viu a Barcelona i és un enamorat de la vida contemplativa: li agrada devorar discos i llegir. El seu llibre de capçalera és Aliment, de Martí Sales. També li encanta sortir a fer quilòmetres amb bicicleta (per Montjuïc, és clar!) i a casa seva no hi falten els jocs. Analògics, això sí! Un dels seus preferits és el Virus!, ideal per a tota la família. Amb ell, doncs, descobrim un dels racons de Barcelona amagat a la muntanya de Montjuïc i que configura la banda sonora de bona part de la seva vida.
Un oasi pràcticament immòbil
Recórrer la muntanya de Montjuïc és un dels millors plans culturistes per al Ramon, sobretot per la infinitat de reclams que brinda, ja sigui amb els fills, amb els amics… o tot sol, per què no dir-ho! Ara, de les múltiples opcions, la seva és el Jardí Botànic Històric, dins els jardins de Joan Maragall. Situat rere el MNAC, és un jardí força amagat i passa molt inadvertit al públic en general. Per tant, és ideal per perdre-s’hi una bona estona. Tot i la seva petita extensió, és una bona opció per passejar-hi i contemplar la barreja d’espècies florals, tant nòrdiques com mediterrànies!
El Jardí Botànic va ser creat al principi del segle XX dins un clot d’antigues pedreres d’on s’extreia el material amb el qual es va construir l’Eixample barceloní, i s’inspirava en els jardins centreeuropeus. De fet, en Ramon recorda que tot i la transformació que ha experimentat la muntanya màgica en els darrers vint-i-cinc anys, el jardí ha restat immòbil, impassible davant del pas del temps, cuidat, intacte. Un lloc perfecte per reviure tot el que la muntanya de Montjuïc li ha proporcionat al llarg de tants anys.
Una simfonia de records
El vincle d’en Ramon amb la muntanya és una constant al llarg de la seva vida. Es va criar al barri de la Bordeta, al districte de Sants-Montjuïc, a cinc minuts a peu de la muntanya. De petit, recorda anar-hi sovint amb el pare, quan encara hi havia les barraques a la falda sud. Li impressiona especialment el record del Teatre Grec abandonat –sí, l’escenari on tocaran el 3 de juliol dins el Festival Grec–, el parc d’atraccions i la font màgica. Ja d’adolescent el vincle amb la muntanya és un altre: la música. Recorda els primers concerts al Sot del Migdia i les festes de l’Avant, el Palau dels Esports amb bandes de rock internacional, els concerts a la Bàscula… I, ja en l’època postolímpica, la recuperació i l’explotació ociosa i esportiva de l’espai. Tota una simfonia de bons records!
