Racons culturistes amb… Mariana Grande

Mariana Grande és dissenyadora i gestora cultural. Actualment treballa com a coordinadora i assistent de direcció del Festival de Literatura i Arts Infantil i Juvenil (FLIC). Viu a Barcelona i durant el confinament va descobrir el que Thoreau en va dir l’art de caminar: caminar per pensar, endreçar les idees, trobar el silenci o converses impossibles de mantenir asseguts al voltant d’una taula.

 

Cada dijous a les sis del matí quedava per pujar a Collserola i esmorzar-hi amb un termo i la mascareta del revés. D’aquesta manera, a dos quarts de deu ja era a casa treballant. La ruta la feien en dues direccions: o pujaven amb ferrocarrils fins al baixador de Vallvidrera, travessaven el pantà, pujaven el turó de Can Corts, feien un tros de la carretera de les Aigües i baixaven per Sarrià fins a arribar a la Ronda de Dalt; o bé pujaven a peu fins al pantà i agafaven els FGC de baixada.

 

Parada obligatòria

Per la Mariana, la ruta tenia un punt culminant: l’arbre sanador. Un lloc entre el pantà de Vallvidrera i el camí de pujada cap al mirador del Turó d’en Corts. Li agrada perquè a partir d’allà baixes fins a la cota de la carretera de les Aigües i et pots allargar tant com vols en la baixada. Com diu ella, l’arbre sanador és una parada tecnicoespiritual que, malgrat no considerar-se una persona gens esotèrica, de vegades anava acompanyada d’una abraçada a l’arbre.

Segons el Tao, els arbres sanadors formen part de la teràpia amb arbres, un camp de les medicines alternatives que utilitza els arbres i els boscos com a font de guariment. Sosté que totes les vegetacions contenen grans quantitats de ions negatius i, per tant, quan s’hi entra en contacte el cos es neteja de toxines electromagnètiques i l’estat d’ànim millora.

 

Ruta recomanada per a tots els públics

Aquesta excursió per Collserola, el pulmó verd de Barcelona, és recomanable tant per a grans com per a petits. La Mariana la feia a l’hivern i de matinada, quan encara era fosc, però assegura que també l’ha fet amb els menuts a l’hora del vermut i que és una sortida amb molts al·licients. De fet, se’n fa creus, que ara surti a caminar a l’hora que abans arribava a casa…

Troba curiós que als infants no els agradi caminar sense objectiu i que sovint respondre a la pregunta d’on anem sigui un requeriment bàsic per a ells. En canvi, en aquestes caminades ha pogut gaudir del plaer de perdre’s una estona i de fer una mica de turista a la seva pròpia ciutat.

 

Lectures relacionades

Caminar per perdre’s o per trobar el camí… Ara mateix llegeix En el camino de Jack Kerouac, una altra escala de perdre’s, però diu que potser algun dia hi arribarà. A més, ens recomana unes altres lectures relacionades com La carretera de Cormac McCarthy, publicat per Edcions 62, i Walkscapes: El andar como práctica estética de Francesco Careri, publicat per GG.

Per fer-ne un tastet i picar-vos la curiositat… el llibre de Walkscapes explica que els aborígens australians anomenen walkabout el ritual de trànsit entre l’adolescència i l’edat adulta que comporta una vivència de sis mesos caminant pel desert i tenen com a “mapa de referència” un conjunt d’itineraris cantats que recorren els llocs i rituals relacionats entre ells. Cada recorregut va lligat a una cançó, i cada cançó està vinculada a una o més històries mitològiques ambientades en el territori: “A cada vía le corresponde su propio cántico, y el conjunto de las vías de los cánticos forma una red de recorridos errático-simbólicos que atraviesan y describen el espacio como si se tratase de una guía cantada.

Finalment, sobre el fet de caminar en la literatura infantil i juvenil se li acudeixen títols de clàssics en què el recorregut i el camí són uns dels personatges secundaris sense els quals no hi hauria història. Ara, per saber-ne més ens dirigeix directament cap a la Roser Ros. Ens ho apuntem, Mariana. Quin deu ser el racó culturista de la Roser…?

 

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!