El Culturista

La Clara és veïna del pop gegant del parc de la Pegaso, al barri de Sant Andreu. Com una exploradora de final del segle XVIII, la imagino llibreta en mà, salacot i armilla, descobrint i dibuixant la natura al seu voltant, passada pel tamís de la delicada reflexió i imaginació que mostra en les seves il·lustracions.

Les seves expedicions professionals van començar pels territoris de la docència, on continua conduint tallers de muralisme a la Nau Bostik, i actualment viatja desenvolupant gràfics i il·lustracions per a projectes culturals, editorials i socials. Darrerament, ha començat una nova travessia teatral i musical amb el projecte I.G.L.U juntament amb l’actriu Maria Jover, que podrem veure el gener de l’any vinent. El seu company inseparable és el dibuix, que sigui en paper, mur o ceràmica utilitza per descobrir-se, reflexionar i obrir possibilitats.

Avui la Clara ens porta a un dels seus racons preferits de Barcelona: el Parc del Laberint d’Horta. En aquest jardí-museu es poden trobar animals urbanites fent una vida més o menys normal i una gran varietat de plantes.

Paisatges canviants dins i fora del laberint

“M’agrada perquè és ple de racons, de fonts i d’estructures diferents on el món vegetal envaeix i va conformant l’espai. Hi ha la cabana de l’ermità, amb una porta feta de troncs que s’encaixen, hi ha cascades, un riu, també hi ha les construccions romàntiques i neoclàssiques amb escultures de personatges mitològics, animals de pedra i símbols, cosa que et transporta a unes altres èpoques i que em genera misteri i ganes de continuar caminant pel parc, per anar descobrint els símbols, com si fos una gimcana amb missatges amagats: uns lleons de pedra, uns bodegons amb magranes i fruites petrificats a l’inici de les escales, una porta japonesa… Què volen dir? I, és clar, també hi ha el laberint. Ja el fet de proposar un espai en forma de joc o repte, ho trobo interessant i no el considero especialment fàcil.”

Entrar-hi, connectar amb la confiança de trobar-ne el final, amb la frustració de no trobar-lo i amb les mirades dels altres participants dubtant de si tots plegats aneu pel bon camí. Arribar amb satisfacció al centre i trobar l’escultura d’Eros.

Més enllà del laberint, la Clara gaudeix de l’acte mateix de l’observació quieta, de fixar la mirada en qualsevol racó i deixar que les coses familiars prenguin moviment davant els nostres ulls. Per exemple: “Veus que hi havia un peix vermell amagat entre unes plantes verdoses del fons, una libèl·lula turquesa amb so d’helicòpter hi passa pel davant, el recorregut de les gotes d’aigua per la molsa, aquella pedra ombrívola era un cap de tortuga que es començava a moure…”

La Clara va tornar a anar al Parc del Laberint d’Horta quan el confinament dur es va acabar. El parc era bastant ple de gent i tot semblava nou després de tants dies d’estar a casa. De cop i volta, veure gripaus i nenúfars era una experiència estranya i exòtica.

Bernats pescaires, granotes i libèl·lules

Al Parc del Laberint d’Horta, hi podeu arribar amb bus (el 27 des de Sants, el 60 des de la Verneda, l’H4 des de Pedralbes) o amb la línia verda de metro, que us deixarà pràcticament a la porta, o la línia blava, amb l’estació d’Horta, que us deixarà als peus del Parc de les Rieres d’Horta, que podeu enfilar per fer una passejada extra. La Clara ens recomana anar-hi el dimecres o el diumenge, que l’entrada és gratuïta. I acabada la visita, baixar amb bicicleta tot passant pel costat dels mistos gegants de Claes Oldenburg que es troben al Parc de la Vall d’Hebron.

“Una vegada que hi vaig anar em vaig trobar un bernat pescaire a sobre d’una de les cúpules, concretament la del templet d’Ariadna. La imatge era graciosa, com si fos un bernat pescaire vigilant. Com que és un ocell tan allargat i alt, m’imaginava que veia els vianants que s’atrevien a entrar al laberint i des d’allà dalt podia traçar els recorreguts més recurrents i reaccions més comunes. També, un altre dia em vaig trobar una petita granota verda entre els pètals d’una flor.”

Perfecte per badar, dibuixar i imaginar

La Clara gaudeix del Laberint d’Horta quan hi va sola, per quedar-se embadalida mirant les fonts i el moviment de l’aigua, i també quan hi va amb amigues o més amants del dibuix. Allà poden seure i estar una estona col·leccionant memòries gràfiques.

Si algun dia us la trobeu al parc, no li faltarà una llibreta. Com un amulet de canvis vitals, hi dibuixa ritualment el seu dia a dia. Probablement, és de Trapitos al sol, una de les seves marques artesanals preferides, perquè reciclen teles antigues i usen un paper gruixut i resistent. Si teniu sort els trobareu en una de les parades a la plaça de la Revolució de Gràcia. Si sou més de llegir que de dibuixar, la Clara ens recomana ¿Mau iz io? de la Carson Ellis, pel seu estil de dibuix entre elegant i divertit i per una idea molt encertada i universal. Si no, també ens proposa qualsevol llibre de l’editorial Tangerina com D’aquí no passa ningú i A dónde vamos cuando desaparecemos. Si a la tornada del parc voleu un viatge més esbojarrat, podeu veure la sèrie The Midnight Gospel, feta pels creadors d’Hora de Aventuras.

Actualment, podeu trobar l’obra de la Clara Sáez a l’exposició Sóc tronc o llavor? a la galeria El Diluvio Universal de Gràcia. Hi veureu una col·lecció de peces de ceràmica i aquarel·les que parlen sobre els secrets del bosc i els seus habitants: caragols que carreguen l’Univers, cucs, muntanyes que es miren, flors inventades… No badeu, que només s’hi estarà fins al 22 de juliol!

Més racons culturistes…

… amb Olga Capdevila
…amb Guille López
…amb Òscar Dalmau
…amb Elena Trapé
…amb Ramon Bagué 
…amb Mariana Grande