Que ve el cometa!

Per: Borja Barbesà

Tove Jansson

L’Altra Tribu, 2022

Lectors experimentats

Després de treure al cap a l’actualitat el 2021 gràcies a la recuperació d’Angle Editorial d’El llibre de l’estiu, obra per a adults, Tove Jansson (1914-2001) torna a ser novetat en català. L’escriptora finlandesa en llengua sueca és sobretot cèlebre per la creació dels Mumin, uns trols en el millor sentit imaginable, protagonistes d’un grapat de novel·les, historietes i còmics. Ara ens arriba el segon dels relats sobre aquests personatges, encapçalats pel fill de la família, un noi ben agradable, amb aspecte semblant al que seria un hipopòtam blanc, àvid d’aventures, amable fins i tot en les situacions més compromeses. 

A Que ve el cometa!, el Mumin emprèn un viatge a la recerca de respostes als indicis que anticipen l’aproximació, qui sap si catastròfica, d’un cos celeste. El detonant del periple, en aquest cas, és una rata mesquera, procliu a reflexions existencialistes de gruix, que apareix a casa seva una nit de tempesta tot anticipant, a tall d’oracle, el que s’està a punt d’esdevenir.

El Mumin no se’n va sol, sinó amb l’Snif, el seu company de jocs, una mena de rosegador o petita hiena, de trets infantils, queixós i una mica egoista.

Que ve el cometa! és un relat d’aventures clàssic, on els personatges són posats a prova per diverses peripècies, però esquitxat d’un sentit de l’humor subtil, tendre però mai tou, confortable entre la psicodèlia dels escenaris i un costumisme joiosament desconcertant. Petita mostra: enmig de grans perills, s’aturen a la vora del riu a menjar creps mentre les van coent: “L’única bona manera de menjar creps”, diuen.

No sembla forassenyat diagnosticar que el tarannà de peripècies i personatges connecta en certa manera amb utopies i manifestacions contraculturals escandinaves posteriors que s’estaven coent després del trauma de la Segona Guerra Mundial. Entre el fullatge d’aquest decorat psicodèlic que esmentàvem, es vehiculen valors que en zones d’Europa més meridionals no serien habituals fins alguna dècada més tard. Pensem, per exemple, en qüestions de respecte a la diversitat, de serenor bonhomiosa davant el perill. Això fa totalment vigent aquest text publicat per primera vegada el 1946. Això i la seva pulcritud i vivesa literàries, perfectament traslladades al català per Carolina Moreno Tena, i que no necessiten acotacions d’edat per ser valorades en alta consideració.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!