Que no s’aturi la música 1

Per: Borja Barbesà

Aquesta és una sèrie d’articles que recullen propostes familiars relacionades amb la música. Recomanarem tonades i discos per escoltar, bramar i ballar, però força més: peces audiovisuals que aborden el món de les cançons i el cantar i tocar, recursos que ofereixen institucions i projectes afins a la matèria i qui sap quines coses més! [Més capítols de la sèrie]

 

En aquest primer lliurament viatgem per cançons de bressol de tot arreu de la mà d’una animadora russa, convidem a treure el cap a les finestres del món que canten per alleujar el confinament i ens passegem pel Carib a ritme de calipso.

Kolybelnye mira (World Lullabies)

La russa Elizaveta Skvortsova ha estat anys treballant en una sèrie d’animació basada en cançons de bressol de diversos racons del món en la seva llengua original. Cada peça dura uns tres minuts i paga la pena tant pel vessant del dibuix, d’un estil artesanal ben empàtic, com sobretot per les agradabilíssimes sorpreses musicals que aquest viatge ens depara. A més, és un pretext fabulós per acostar-nos a una mirada que no és ni europea ni americana ni japonesa, les que més sovint se’ns ofereixen. I això, per força, és una pràctica ben oxigenant.

Aquí en podeu veure deu d’una tirada, i aquí deu més, però si sou hàbils en la cerca internauta segur que en trobareu més. Ens consta que n’hi ha seixanta en total!

 

 

Balcons i celoberts musicals

Seguim amb la perspectiva global, però hi afegim una dosi rotunda de present. Aquests dies, a causa de la situació de reclusió casolana, s’està produint gairebé a tot arreu un fet ben emocionant que es propaga per les xarxes: ciutadans i ciutadanes de diversos racons de món sortint a les finestres i balcons per posar-se a tocar o cantar, sovint detonant una interpretació col·lectiva al veïnat. Segur que en podeu trobar un grapat per Twitter o Instagram i us proposem que investigueu les que més us agradin: descobrir-ne la cançó, la lletra, la història que hi ha al darrere, de quin indret es tracta… La música com a catarsi col·lectiva, com a element de cohesió popular envers l’adversitat. Aquí un exemple

 

C de Confinament? No, C de Calypso

Poques músiques més sanadores que les d’arrel caribenca. D’acord, hi ha el perill que dins les quatre parets de casa els efluvis positius i tropicals del calipso ens facin morir d’enveja, ens inoculin unes aspiracions lluny de ser assumibles. Però és un possible efecte secundari que cal assumir perquè els beneficis són superiors: res millor per a l’humor de petits i grans. Belafonte, novaiorquès d’origen jamaicà, va propulsar la vida comercial d’un gènere nascut a Trinitat i Tobago al segle XIX fruit de, com tot el que és bo, una barrija-barreja d’ingredients. El seu tercer disc és el més famós (va ser el primer LP d’un solista que va arribar al milió de vendes), però qualsevol dels que dedica al gènere de 1954 a 1961 funciona a les mil meravelles. Així que si gasteu aquest, aneu a buscar els altres sense por.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!