Que no s’aturi la música 8

Per: Borja Barbesà

Aquesta és una sèrie d’articles que recullen propostes familiars relacionades amb la música. Recomanem tonades i discos per escoltar, bramar i ballar, però força més: peces audiovisuals que aborden el món de les cançons i el cantar i tocar, recursos que ofereixen institucions i projectes afins a la matèria i qui sap quines coses més. [Més capítols de la sèrie]

 

En aquest lliurament us proposem assistir des de casa a l’estrena del documental sobre un dels nostres músics preferits, us atansem una proposta didàctica musical ben lúdica, ideal per gaudir en família, i us convidem a remenar-vos amb les noves i llampants cançons del simpàtic Tall Juan.

 

Constel·lació Comelade

El DocsBarcelona, festival de cinema documental de la ciutat, enguany discorre aixoplugat a la plataforma Filmin. La celebració online té aspectes aigualits, és clar, però també avantatges. Un d’ells és que no hem de veure les pel·lícules a una hora concreta, sinó que tenim una franja temporal prou generosa, generalment de dos o tres dies. Un dels plats forts de la programació és el film dedicat a una de les figures musicals més o menys nostrades que més apreciem: Pascal Comelade (aquí una recomanació que en vam fer fa cosa d’un any). La pel·lícula, que no arriba a una hora de durada, compta amb el protagonista, en una de les seves escasses aparicions consentides davant una càmera, i d’altres companys de viatge creatiu com Enric Casasses, Jaume Sisa, Miquel Barceló i Pau Riba. El retrat del personatge i la seva música de joguina, alhora popular i avantguardista, inclou també la seva vinculació amb el món del dibuix i el còmic, potser menys coneguda que el seu vessant musical, dels qual no està gens deslligada. Podeu veure Constel·lació Comelade en aquest enllaç, des del 23 de maig a les 20.00 fins al 26 a les 20.00. Si quan llegiu això aquesta finestra d’exhibició ja s’ha tancat, no patiu, que segur que més d’hora o més tard hi haurà noves oportunitats per gaudir-ne.

 

El Musijoc

La Laia, la Paula i l’Alba són tres mestres de música empordaneses que han aprofitat el període de confinament sense escola presencial per crear una eina en línia ben útil i entretinguda. Com si d’un joc de taula es tractés, cada una de les diverses caselles del Musijoc amaga una prova o proposta que s’ha de superar en equip. Es tracta d’activitats relacionades amb cantar, ballar, reconèixer sons… i en tots els casos, com diem, fomentant la col·laboració per damunt de la competició. El to i els continguts potser resulten especialment apropiats per a la franja, posem, 3-8 anys, però n’hi ha alguna que fins i tot interpel·larà la competitivitat dels i les adolescents més ballarucs. Tot plegat és quelcom que guanya gràcia fent-ho en colla, amb edats diverses i algun adult pel mig. Això anima els més tímids i reticents i la xerinola s’amplifica a la sala d’estar de casa, sobretot amb la prova final que el joc proposa i que, en més d’un cas, propiciarà un berenar ben llaminer. Ja ho veureu.

 

 

Atlántico
Tall Juan
(Out of the Closet, 2020)

Tall Juan és un argentí a Nova York, company de fatigues de músics una mica més populars com Mac Demarco i Juan Wauters. Com aquest darrer, uruguaià crescut a Queens, Tall Juan ha experimentat els darrers temps una tornada al castellà matern després d’uns anys de sobretot expressar-se musicalment en anglès. I amb la llengua, també ha mudat lleugerament el perfum de les seves cançons: si, posem per cas, el 2017 la seva proposta s’emmarcava en el punk i el rocanrol esfilagarsat i joganer, una mica retro, els seus darrers llançaments ens porten indubtablement a latituds més meridionals i càlides. A finals de l’any passat, el seu single Tall Juan Plays Cumbia era tota una declaració d’intencions, ben explícita, i ara un nou LP breu ratifica i amplia la seva aposta: Atlántico són vuit cançons en vint-i-pocs minuts que reincideixen en la cumbia, però també es passegen en gràcia colorista per l’ska, la bossa-nova accelerada (versiona l’Irene de Caetano Veloso), la balada-rock portenya (Los Chicos) i fins i tot algunes incursions que ens sonen més a l’Àfrica del Sud que a l’Amèrica del Sud. En resum, un disquet fresc, llampant com la seva portada, idoni per a aquestes primeres calorades.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!