Que no s’aturi la música 10

Per: Borja Barbesà

Aquesta és una sèrie d’articles que recullen propostes familiars relacionades amb la música. Recomanem tonades i discos per escoltar, bramar i ballar, però força més: peces audiovisuals que aborden el món de les cançons i el cantar i tocar, recursos que ofereixen institucions i projectes afins a la matèria i qui sap quines coses més. [Més capítols de la sèrie]

En aquest lliurament fem una aportació modesta a l’Any Rodari, us proposem escoltar els podcasts de Ràdio Minimúsica, ideals per gaudir en família, i us convidem a remenar l’immens arxiu de Sesame Street a la recerca de participacions simpàtiques de músics de prestigi.

 

De Rodari a Endrigo. Fa falta una flor

No volíem deixar l’ocasió de fer aparèixer en aquesta sèrie d’articles Gianni Rodari, de qui enguany se celebra el centenari. La seva presència no era del tot evident, perquè Rodari es va dedicar a moltes coses, però no explícitament a la música. Però com a escriptor fecund que va ser, no és estrany que alguns dels seus textos més juganers prenguessin forma de cançons. En el cas que ens ocupa, es tracta de lletres escrites expressament per a un disc de Sergio Endrigo, un nom a reivindicar de la cançó italiana. Ci vuole un fiore va publicar-se la tardor del 1974 i en l’edició original els textos de les cançons mantenien un gran espai en blanc on els infants podien fer les seves creacions, en forma de text o dibuix, i enviar-les a un concurs organitzat per l’emblemàtic suplement setmanal Corriere dei Piccoli. Avui es pot aconseguir aquest disc en algun dels portals de compra-venda de col·leccionistes, i per no gaires diners, però potser més fàcil i més ràpid serà escoltar-lo en alguna de les plataformes digitals habituals. D’aquesta manera, podem gaudir ja de cançons simpàtiques com la que dona títol al disc i repetir els versos, ja famosos, que reproduïm a continuació:

Per fare un tavolo ci vuole il legno
per fare il legno ci vuole l’albero
per fare l’albero ci vuole il seme
per fare il seme ci vuole il frutto
per fare il frutto ci vuole un fiore
ci vuole un fiore, ci vuole un fiore,
per fare un tavolo ci vuole un fiore.

 

 

Ràdio Minimúsica a Ràdio Primavera Sound

Ja fa temps que el format podcast s’ha consolidat com un dels més acceptats pel públic, però potser encara, almenys a casa nostra, no ha penetrat en tots els segments de públic amb la mateixa intensitat. Arribar al públic familiar és un d’aquests espais per conquerir, tot i que ja es fa bona feina. Com deveu saber, el Culturista ja té bagatge en el format, gràcies a les interessants aportacions de la sèrie L’experiència d’anar al museu en família i que, és clar, us convidem a escoltar aquí. Però el motiu d’aquestes línies avui era recomanar-vos el podcast de Ràdio Minimúsica dins els continguts de Ràdio Primavera Sound. Com a bona mostra de la naturalesa del podcasting, la seva periodicitat és una mica irregular, tot i que sembla que estan agafant un ritme més o menys mensual. Tenen una durada d’una mica menys d’una hora i els continguts són els que pot esperar qui conegui una mica la marca Minimúsica: música, sobretot pop-rock de tot arreu, no necessàriament creada pensant específicament en públic infantil, però que s’ha comprovat que també funciona perfectament en edats tendres. L’últim episodi disponible és fet en ple confinament i, evidentment, aborda el tema amb una naturalitat i lluminositat que el fa ben recomanable. Remeneu per l’arxiu, també. Podeu fer-ho a la web pròpia o a través de Spotify.

 

Estrelles de la música a Sesame Street

Més de cinquanta anys en antena, més de 4.500 episodis i 189 premis Emmy. Es diu aviat. Són algunes de les xifres de Sesame Street en la seva versió original, la nord-americana. Una trajectòria tan dilatada i d’èxit dona per a moltíssim, és clar, com provar de cercar-hi de tot, en aquest catàleg i, de manera delimitada. Això és el que us convidem a fer: a cercar i a gaudir de participacions d’artistes musicals de prestigi en el programa. D’entrada, us en proposem uns quants que ens agraden: la dolçor no exempta de vigor de Feist, que des del 2008 és tot un hit viral, amb gairebé 500 milions de reproduccions a YouTube; Paul Simon cantant el 1977, molt ben acompanyat, Me and Julio Down by the Schoolyard; la col·laboració entre el programa i el compositor Philip Glass, demostrant ja el 1979 que televisió infantil i minimalisme musical es podien avenir; i de propina alguna cosa així com l’operació inversa, els personatges de Sesame Street en un Tiny Desk Concert, els encantadors directes de la NPR, la xarxa d’estacions de ràdio públiques d’Estats Units. Com dèiem, en són només alguns exemples. Al canal de YouTube de Sesame Street hi ha material per continuar cercant durant anys i panys!

 

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!