El Culturista

The Penguins continuen a bon ritme el seu projecte de Reggae per Xics: cada tres o quatre anys ens proposen un disc espectacle nou. Si el 2014 ens feien pujar al seu tren rítmic i el 2018 ens convidaven a acompanyar la capitana Antonieta en un viatge cap a la Lluna, aquest 2021 la banda del Baix Llobregat ha considerat que tocava abaixar la vista i embarcar-se, amb una altra capitana veterana i els seus nets, en una travessia amb vaixell per la immensitat dels mars. Aquest viatge marítim, sempre empès pels vents jamaicans, segueix un quadern de bitàcola de dotze escales: vuit de pròpies i quatre d’extretes del repertori tradicional.

L’experiència pandèmica del 2020, el moment de creació i concepció del disc (que inclou un còmic!), ha obligat The Penguins a baixar de la Lluna (i deixar la velocitat supersònica de l’espai) per tocar més de peus a terra (i deixar-se endur per les ones) amb algunes reflexions candents sobre l’emergència climàtica i el respecte per la natura –com amb l’illa desconeguda de la intro i la cançó Xop xop–, al costat de temes més atemporals –com el deliciós Ska de les hores i la divertida El rei dels mosquits.

Una confessió: la nena de dinou mesos a la qual vaig recórrer a l’última ressenya de Reggae per Xics per valorar Ballant damunt la lluna ara ja té quatre anys i mig i, com a mínim dos cops per setmana, encara continua engegant el reproductor per moure’s al ritme de la capitana Antonieta. Auguro, per tant, que a la ressenya següent, d’aquí a tres o quatre anys, el disc que hauré d’esmentar a la confessió final serà amb tota probabilitat el que The Penguins presenta el dia de Sant Jordi de 2021.