Lliçó 1: d’Artacan i Help

Per: Professor Catòdic

Molt abans que vosaltres nasquéssiu van existir obres audiovisuals espectaculars que van fer dels vostres progenitors millors persones. No sentiu curiositat per aquells programes, pel·lícules i sèries?

 

D’Artacan i els tres gossos mosqueters

1981

Mainada, apunteu: si jo dic «Uno para todos» heu de respondre «y todos para uno». Molts vam sentir aquest lema per primer cop en una sèrie de dibuixos animats que adaptava la novel·la Els tres mosqueters d’Alexandre Dumas. Hi trobareu la força d’una gran aventura clàssica i, per què no, una mica de lliçó d’història: un jove talentós però impulsiu arriba al París del segle XVII —golfes de sostres inclinats, pinacles de Notre Dame, brioixos recent fets— per convertir-se en mosqueter de la guàrdia reial de Lluís XIII i protegir-lo de les intrigues del malvat cardenal Richelieu. Nota important: encara que els nostres herois la defensin, les monarquies absolutistes eren una barbaritat, l’enemic; recordeu també, per si d’aquí a uns anys voleu fingir que en lloc de veure la sèrie heu llegit la novel·la, que en realitat el protagonista D’Artacan es deia D’Artagnan i, sobretot, que era un noi, no un gosset.

 

Help!

1965

La trama d’aquesta comèdia esbojar-rada amb tocs absurds és dubtosa, no us enganyaré: un grup religiós d’estètica hindú viatja a Londres per robar a Ringo Starr, bateria del grup de música The Beatles, un anell necessari per oferir sacrificis a la divinitat Kaili… Quan es va estrenar als cinemes la pobra gent que l’anava a veure se l’havia d’empassar sencera. Avui, si voleu, aneu directament als videoclips que interrompen l’acció —rebobineu, com bons alumnes catòdics— i, ara sí, prepareu-vos per ser seduïts com poques vegades a la vida sereu seduïts: la química aclaparadora de

la banda de rock més exitosa del segle xx truca a la porta. Exposeu-vos al misteri de la mirada miop del John Lennon solista, a la filigrana de Paul McCartney i George Harrison fent cors al mateix micròfon, que us hipnotitzi l’acústica de dotze cordes de You’ve got to hide your love away, o la llum baixa blavosa a l’estudi a You’re going to lose that girl… Els grups de música ben engreixats tenen una força estranya, difícil de definir amb paraules, ja us hi anireu trobant, i pocs grups han estat més ben engreixats que The Beatles l’any 1965.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!