El Culturista

Poques vegades en una sèrie infantil s’ha aconseguit dir tant amb tan poc. I és que, a priori, un pingüí que viu al Pol Sud i que només sap emetre sons guturals, no sembla precisament una garantia d’èxit. Però sense dir ni una sola paraula intel·ligible aquest entranyable pingüí és capaç de fer-se entendre. Enfadat o trist, el so que emet sempre és el mateix: “Noot Noot!”, el to és el que el dota de significat. En Pingu, viu aventures corrents, simples, res èpic ni espectacular i sempre ben acompanyat pels seus pares, la seva germana, i pel seu amic inseparable, la foca Robbie. Precisament, en la senzillesa rau l’èxit d’aquesta animació de plastelina, petites càpsules de cinc minuts amb una història simple, divertida, fàcil (en el millor sentit del terme) i universal. No s’ha d’oblidar que la sèrie ja té uns quants anys i que fou una de les primeres produccions infantils en introduir la tècnica del stop motion.

Atenció amb l’opening d’aquesta sèrie suïssa que amb prou feines dura deu segons, però que és immediatament reconeixible. Tot i les dinàmiques actuals, més estridents i accelerades, que estan adquirint les sèries infantils, Pingu sobreviu!. La genialitat i la delicadesa de Pingu envelleix bé, i és capaç de dibuixar-nos, a infants i adults, un somriure innocent.