Passejant pel Turó de la Peira
Roma és coneguda com la ciutat dels set turons, però Barcelona –l’antiga Bàrcino romana– no ha volgut mai quedar enrere i també en reivindica set: n’hi ha tres que superen els 200 metres (el del Carmel, el de la Rovira i el de la Creueta del Coll, coneguts precisament com els Tres Turons) i quatre més que queden just per sota (el Turó de la Peira, el del Putxet, el de Monterols i el de Modolell). Els últims anys, amb l’afany per descongestionar el centre de la ciutat d’una pressió turística cada vegada més asfixiant, alguns d’aquests turons han començat a omplir-se de visitants locals i estrangers, fins al punt que se n’ha hagut de limitar l’accés. Però, amb set talaies naturals en total al voltant del pla de Barcelona, encara n’hi ha alguns de força verges, freqüentats majoritàriament per veïns. I això que tenen al·licients interessants, especialment pensant en criatures.
El Turó de la Peira, al districte de Nou Barris, és un d’aquests últims casos, perquè se sol dir que és l’únic de tot Barcelona amb bones vistes cap a la Mediterrània i també cap a Collserola i els Tres Turons, gràcies als seus 138 metres al punt més alt, presidit per una enorme creu de ferro. Inserit de ple en la trama urbana, el cinquè turó més alt de la ciutat es va convertir en un dels primers parcs barcelonins l’any 1936 aprofitant l’espai deixat per una antiga pedrera i nombrosos horts i masos que s’aixecaven a la zona, frondosa i amb bona caça. Amb unes quantes incorporacions de terreny i remodelacions, des del 2007 presenta ja la configuració actual: un oasi verd de pins i vegetació que contrasta amb els blocs de pisos que l’envolten.
El parc del Turó de la Peira és un lloc ideal per passejar-hi aprofitant l’espiral de camins circulars, ben amplis, que ens menen fins al cim, on hi ha el mirador de Barcelona en 360 graus. En aquest itinerari boscós trobem zones d’estada i àrees de joc infantil i pícnic, que ens conviden a passar l’estona sota l’ombra dels arbres. Més que en un parc, sembla que ens trobem quasi en un bosc urbà amb pineda catalogada, sotabosc variat i també piuladissa d’ocells, segons l’època de l’any. De fet, gràcies a la varietat, la maduresa i el desenvolupament de l’arbrat en tota aquesta zona, l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) va dissenyar un itinerari de biodiversitat ornítica específic que arrenca al Parc Central de Nou Barris i puja cap al Turó de la Peira. I quins ocells hi podem trobar o sentir? Doncs principalment mallerengues i raspinells, a més d’alguns bruels i tallarols de casquet.
