Parco
Per: Marta Gil
Alex Nogués
Il·lustracions: Guridi
Primers lectors
Que difícil, parlar de la mort als nens, i que necessari! La mort, malgrat que va indefectiblement lligada a la vida, és un d’aquells temes que encara costa molt d’abordar, ens incomoda, l’esquivem, com si així aconseguíssim fer-la desaparèixer. Potser és per la visió fosca i trista que aquí en tenim, i no és així en unes altres cultures. A Mèxic, per exemple, la mort és vista d’una altra manera i els autors d’aquest conte n’aprofiten la imatgeria, més vitalista i alegre, per ambientar la història d’en Parco, un mort que no aconsegueix reposar tranquil i que surt de la tomba per tornar al poble on ha viscut sempre. Hi visitarà amics, dona i fills, i cantarà, jugarà i xerrarà amb ells com quan era viu. Finalment, decidirà tornar al cementiri i, ara sí, aconseguirà descansar en pau.
Un àlbum en què predomina el color negre, el del dol, però amb unes il·lustracions i un text divertits i plens de vida que en més d’un moment ens arrencaran un somriure.
