El Culturista

Taeko Okajima és la protagonista d’aquesta història original de Yuko Tone i Hotaru Okamoto: un manga publicat en dos volums amb el títol Only Yesterday (Dolmen Editorial), i portat a la gran pantalla per Isao Takahata (també director de l’exitosa La tumba de las luciérnagas) amb el nom de Recuerdos del ayer (produïda per Studio Ghibli).

El còmic narra, en primera persona i des del present, estructurat en capítols breus, anècdotes i vivències de Taeko a l’edat de deu anys, ambientades al llarg del quart i del cinquè curs de primària. La narradora és la pròpia protagonista: una toquiota jove, alegre i responsable que treballa en unes oficines de la capital, incapaç d’oblidar les seves aventures quotidianes d’infantesa.

Malgrat que el manga se centra exclusivament en la fase primerenca i despreocupada de Taeko i en cap moment no s’identifica ni textualment ni gràficament quina és la situació present de la narradora, en canvi el llargmetratge és protagonitzat per la Taeko adulta. Ella, en forma de flashback, i durant un període de vacances, fa memòria dels seus peculiars i divertits records de fa quinze anys.

Tot i que s’aproxima a l’edat en què s’espera, tant per part de la societat nipona com de la seva família, que contragui matrimoni, encara no té parella. Està centrada en la seva feina i quan té vacances aprofita per anar a treballar al camp, en tasques vinculades a l’agricultura, gràcies als contactes que hi té arran del seu cunyat. En aquesta ocasió, recollirà les flors del càrtam, per obtenir-ne un tint que s’empra per aconseguir el to del vermell carmesí dels pintallavis. Com que la seva família era originària de Tòquio, va néixer i créixer allí. Des de sempre, quan arribaven els estius, envejava les seves amigues, que contràriament a ella, que romania a la gran ciutat, anaven a estiuejar al camp, a casa dels avis. Aquesta frustració la va canalitzar, de més adulta, en un amor incondicional i pur cap a la vida del camp, a enfortir la seva connexió amb la natura i la seva concepció de la idea dels “orígens”. En aquest viatge al Japó rural tradicional emprendrà un camí nostàlgic cap a l’autoconeixement que atraparà a tota la família; tots ells s’hi poden sentir identificats reconeixent-se en les vivències passades o presents de la protagonista, especialment si abans han gaudit de la lectura del manga.

La personalitat agradable de Taeko, la sinceritat dels seus gestos i la tendresa que desprenen els seus records projecten en qualsevol de nosaltres una calidesa única, provinent d’una obra argumentalment i visualment inqüestionable, d’un lirisme conquistador. El vincle que s’estableix amb el paisatge de Taeko és ben bé com el propi amb l’amic de tota la vida que et dóna copets a l’espatlla com a símbol de recolliment, indicant-te que el teu lloc no és cap altre que no sigui al seu costat; des d’on el món sempre es percep a través d’un filtre càlid, semblant al color de la flor del càrtam.