Nou maneres de no trepitjar un bassal
Per: Gemma Esteban
Susanna Isern i María Girón
Takatuka
Jo no sé les vostres criatures, però les meves, així que veuen un bassal, no hi ha qui les freni. Ja pot ser el més brut i grisós de la ciutat, un de petit (dos dits d’aigua, ressec) o amb un pam de fondària (d’aquells amb fang i capgrossos), allà van sense aturador. Passar-hi per sobre amb la bicicleta, endinsar-s’hi a poc a poc amb les botes d’aigua, remenar-lo amb un bastó o amb la punta del paraigua… el que calgui per no deixar aquell bassal en la indiferència! I allà som els adults, que ens ho mirem amb una mica d’enveja. Mig pensant en la rentadora, mig percebent les sensacions que deuen experimentar.
Quan deu ser, que deixem de trepitjar bassals? Susanna Isern i la il·lustradora María Girón ens hi volen fer pensar amb aquest àlbum deliciós. Un divertit manual per evitar embrutar-nos les nostres polidíssimes sabates noves, no fos cas. La tècnica del compàs, el salt del cangur, el pont de tauló… maneres tan estrambòtiques que, arrencant-nos un somriure, acaben posant en relleu que potser no cal que ens hi escarrassem tant i gaudim una mica més d’aquestes petites piscines de felicitat.