Música en moviment

Espai Patrocinat:

 

Després d’assistir a un concert memorable o de veure algú tocant amb gràcia un instrument, no us han vingut mai ganes de convertir-vos també en uns bons músics? Segur que alguna vegada sí, oi? Però, és clar, ja se sap que assolir un bon nivell musical implica seguir un procés d’aprenentatge i, generalment, d’estudi intens. Ara, hi ha un pas previ indispensable i, alhora, molt més abastable: primer de tot cal haver-se acostat a la música, haver-s’hi endinsat i haver-la interioritzat, per sentir-la i entendre-la.

Per sort, per a aquest primer contacte tots disposem de l’instrument més adequat: el cos. No és estrany, doncs, que els principals mètodes d’aprenentatge musical coincideixin –i incideixin– a introduir els sons per mitjà del moviment corporal, seguint una premissa tan bàsica com senzilla: si aprenem a fer música amb el cos, després ens serà molt més natural fer-ho amb un violí, una flauta o un piano. És justament el que proposa el sistema eurhythmics… No, no ens referim al famós grup de britpop dels anys 1980, sinó al mètode ideat fa més d’un segle pel compositor i pedagog Émile Jaques-Dalcroze (1865-1950) per ensenyar als infants a experimentar la música a través del moviment. El pioner mètode Dalcroze, com és més conegut, es basava en la idea que el cos humà pot traduir el ritme en moviment i, de retruc, que es poden identificar els sons musicals i experimentar-los corporalment.

 

 

El sistema Dalcroze va obrir el camí a tot un seguit de metodologies pedagògiques posteriors enfocades, igualment, a facilitar i eixamplar l’aprenentatge musical entre els més joves. Com la de l’artista i pedagog Edgar Willems (1885-1975), partidari que a les classes de música es pari inicialment més atenció a l’audició, per despertar l’orella musical. A l’aula, per tant, els alumnes són convidats a expressar amb gestos en l’espai la música que escolten i representar gràficament, així, paràmetres com ara el moviment melòdic, la durada dels sons o la intensitat, molt abans d’haver-se d’encarar a la complexitat de les partitures i els instruments.

La influència d’eurhythmics també es pot percebre clarament en el model pedagògic que el director i compositor Carl Orff (1895-1982) va començar a implantar el 1924 a l’escola de música i dansa que va fundar a Munic amb Dorothee Günther. Inspirant-se parcialment en les idees de Dalcroze, les seves propostes pedagògiques pretenen estimular l’evolució natural dels infants i desenvolupar-ne el sentit rítmic, la improvisació de sons i els moviments corporals com a forma d’expressió. I, tot plegat, des d’un punt de vista eminentment pràctic, perquè per Orff els millors resultats i progressos en l’aprenentatge es donen quan l’infant hi participa activament.

Orff, Willems i Dalcroze van tenir clar fa un segle que la música també és moviment i que, per mitjà del cos, podem representar no sols aspectes rítmics, sinó també dinàmiques, estructures i melodies, a més de la intensitat i el caràcter de la música. I amb el gran avantatge que el cos, com la veu, és un instrument que tenim des que naixem.

A la programació del Servei Educatiu de L’Auditori, hi trobareu un munt de propostes que lliguen música i moviment. Els intèrprets, ja siguin clarinetistes (Planeta Clarinet), trompetistes de jazz (Els nous colors del metall) o fins i tot una orquestra simfònica sencera (Zoom o l’OBC balla Ravel) interpreten les partitures de memòria, movent-se per l’escenari i el pati de butaques ajudant amb el propi cos a comunicar i fer arribar tota la música que sona.

 

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!