El Culturista

Mon Oncle

1958

Tot just comenceu a descobrir el món, benvolguts alumnes, i aquesta és una empresa ben important en la qual espero que posareu el millor de vosaltres. Acumuleu material per a la part més delicada de l’operació: decidir què us agrada i què no. En aquesta comèdia clàssica que, aviso, riure riure, potser no us farà riure, el còmic francès Jacques Tati denuncia l’error de càlcul que molts humans cometen en créixer. És fàcil deixar de passar-s’ho bé, i perdre’s en un món de línies rectes, de tanques, murs i converses avorrides. Convertir-se en un senyor o una senyora seriosa que només troba alegria comprant un cotxe nou o instal·lant una font ridícula en un pati ridícul és un risc real, i cal evitar-lo com sigui. Fa quasi seixanta anys, Tati ja ho veia clar: hi ha un món on no es juga al jardí per no fer malbé les plantes, un món on les mares es preocupen més d’impressionar els convidats que de conèixer els fills, un món on la gent seriosa no riu als bars. Que Mon oncle us ajudi una mica en el noble art de convertir-vos en adults contents!

Fraggle Rock

1983

Aquest és el món que els adults sempre han volgut negar a tota criatura. Un món on la cançó i la disbauxa en són els esports nacionals, el menjar s’aconsegueix robant i qui ha d’aportar una mica de seny és un munt d’escombraries. Aquest univers que us amaguen és el que habitaven els fraggles, petites criatures de colors mig grillades, i està excavat sota el taller d’un avi bonàs i el seu gos incomprès. En el repertori de personatges excèntrics, afegiu-hi també uns homenets encara més petits amb casc d’obrer i ànims incansables per construir no se sap ben bé què. Però s’ha acabat la censura! Que sonin els primers acords de la sintonia inicial i ja veureu com els vostres progenitors ballaran i vosaltres, quan hagueu vist uns quants capítols, ja sabreu picar de mans quan toca.