Minuscule
Per: Martí Crespo
Poques vegades un títol ha estat tan antitètic: la sèrie (i film) infantil Minuscule és senzillament grandiosa. Més enllà dels seus protagonistes diminuts (marietes, mosques, formigues, aranyes…), les històries que els realitzadors Thomas Szabo i Hélène Giraud teixeixen des que fa deu anys van posar fil a l’agulla al projecte són extraordinàries per al públic més petitó i també per als seus acompanyants. Perquè, com si la càmera portés un microscopi incorporat, aquesta sèrie produïda per l’empresa parisenca Futurikon ens transporta al bell mig de la natura per explicar-nos petites gran històries dels seus habitants arran d’herba.
I ho fa amb tres ingredients bàsics: imatges de paisatges naturals ben reals on se sobreposen els divertits personatges creats en tres dimensions, juntament amb una acurada (s)elecció de sons ambientals que fan prescindibles els comentaris en off i els diàlegs als curts i trepidants capítols. Aquesta és la recepta amb què Szabo i Giraud ja han cuinat i servit dues excel·lents temporades de Minuscule, que Futurikon defineix ben gràficament com la fusió entre un documentari de National Geographic i els clàssics dibuixos animats de Tex Avery. I amb uns quants gests de complicitat al món del cinema i la cultura pel mig, hi afegiríem nosaltres.
Per corroborar que no és un producte gens Minuscule, sinó el contrari, a la web oficial trobareu també un dossier pedagògic i una aplicació per a mòbils i pissarretes amb jocs basats en “les vides privades” dels insectes.