Maria José Jurado

Per: Núria Puyuelo

María José Jurado és doctora del Departament de Neurofisiologia i la Unitat Multidisciplinària del Son de l’Hospital Vall d’Hebron. També ha estat durant quatre anys coordinadora del Grup Pediàtric de la Societat Espanyola del Son.

Aquest número d’El Culturista està dedicat a les guerres de coixins. Malgrat que els nens els encanten, quina és la millor rutina abans d’anar a dormir?

No hi ha un protocol marcat, però sí que hi ha tot un seguit de mesures d’higiene del son que es relacionen amb unes rutines i uns hàbits que s’associen amb un millor descans, una millor conciliació del son i amb un son més mantingut, sense despertars i amb una durada normal. Aquests hàbits serveixen tant per als adults com per als nens.

És molt important crear una situació tranquil·la i agradable abans d’anar a dormir: fer el bany, sopar, posar-se el pijama, rentar-se les dents… I fer una activitat més pausada, sense aparells electrònics, com ara llegir un conte, estar per ells, perquè això, entre altres coses, enforteix el vincle entre els pares i els fills. I després anar a dormir.

Moltes vegades no es dona importància a tenir una rutina, sobretot a la nostra societat. Per exemple, si el pare o la mare arriben tard de treballar, el nen s’espera despert per veure’ls, i un dia va a dormir a una hora i l’endemà a una altra. Els nens necessiten moltíssima rutina, i com més rutinaris siguem, molt més fàcil serà que els nens tinguin de manera autònoma una bona conciliació i un bon manteniment del son.

 

Per tant, és millor que no mirin la tablet o l’iPad abans d’anar a dormir?

Exacte, cal evitar l’ús dels aparells electrònics a partir de les vuit del vespre, o dues hores abans d’anar a dormir. Aquest tipus d’aparells l’estimulen no només de manera cognitiva, sinó també lumínicament, perquè les pantalles electròniques tenen un tipus de llum que abasta tot l’espectre dels colors de la llum, i el que ens preocupa sobretot és la llum blava. Quan arriba la nit hem de facilitar que la nostra melatonina —l’hormona que ens marca el moment de començar el son— es pugui alliberar bé, i la llum és un dels factors que fa que no s’alliberi correctament. Quan aquesta hormona no actua, els nens es desperten més sovint.

 

I han d’anar a dormir sols, els nens?

L’ideal és que vagin a dormir sols, sense els pares al costat. Sempre cal tenir en compte que si el nen s’adorm fent alguna cosa, quan es desperti necessitarà continuar fent allò. Per exemple, si s’adorm agafat de la mà de la mare o al seu pit, quan es desperti necessitarà la mà o el pit de la mare per tornar-se a dormir. Si el nen s’adorm mirant els dibuixos a la tele, quan es desperti a la nit voldrà seguir mirant la tele. Per això aconsellem que és millor que els pares no es quedin al costat del nen quan s’adormi, perquè quan es desperti el primer que farà serà buscar allò amb el qual s’ha adormit.

 

I durant el dia, podem millorar la qualitat del son?

Sí, és molt important que els nens facin activitat física durant el dia. Si són nens que tenen problemes de son, durant el dia han d’estar actius perquè arribin cansats a la nit. Si estan passius durant el dia, mirant el mòbil o la tablet, no es cansaran i tindran més problemes per dormir. Per millorar el son no només ens hem de centrar en la nit, sinó en les vint-i-quatre hores del dia.

 

Els pares eduquem els nostres fills en hàbits saludables, com per exemple els que tenen relació amb l’alimentació o la higiene. Els hàbits relacionats amb el son també cal educar-los?

Sí. Els pares tenen molt clars els hàbits alimentaris i higiènics, però moltes vegades no tenen gaire clar els hàbits relacionats amb el son. De vegades és perquè les famílies fan el que poden. Però de vegades és perquè els metges els donem diferents consells per millorar el son. Per exemple, hi ha alguns metges que aconsellen als pares «queda-vos amb el nen», d’altres «és millor que no»… i els pares acaben molt desorientats perquè no saben quin camí han de seguir.

 

Com pot afectar la falta de son a un nen?

Sobretot l’afecta en el moment de la nit, quan no vol dormir o li costa adormir-se. Realment hi ha molts nens que tenen problemes per adormir-se i després es desperten diverses vegades. Això fa que els pares tampoc dormin, després d’haver estat treballant tot el dia, i també els afecti molt. Pel que fa a l’afectació diürna, són nens que estan més irritables i esquerps, com ens passa als adults quan no dormim. Els nens més petits tendeixen a plorar més, tot els molesta; i els que ja van a l’escola tenen més dificultats per concentrar-se o estar quiets. Si no es té en compte que dormen malament, de vegades es pot arribar a pensar que aquests nens tenen un trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH), quan el problema que s’ha de tractar és el del son, que és el que no l’està deixant descansar i el que fa que no tingui un rendiment bo a l’escola.

 

Hi ha nens que dormen molt, d’altres poc… Com podem saber si els nostres fills dormen prou hores?

Igual que els adults, hi ha molta variabilitat. Si agafem dos nens de la mateixa edat, veurem que dormen un nombre diferent d’hores. De la mateixa manera que pel creixement i el pes, en el cas del son els pediatres també tenen unes taules amb uns percentils. L’única manera de saber si dorm prou és veure com està durant el dia, perquè els nens són transparents. Encara que el nen dormi només vuit hores, si s’aixeca bé, a l’escola rendeix bé, està content, es relaciona bé, té un pes i un creixement adequats, i a la tarda està actiu i juga, aquest nen no té cap problema de son.

 

I si el nostre fill o filla es desperta contínuament, com podem detectar si té un trastorn del son?

En les revisions pediàtriques, igual que es pregunta sobre els hàbits d’alimentació o d’higiene, els metges haurien de preguntar pels hàbits del son, que és un dels paràmetres de salut. Aquests despertars passen a ser patològics quan tenen alguna afectació en el nen. És a dir, quan veiem que durant el dia el nen està cansat, irritable, que no es concentra i que no es relaciona bé. Fins i tot als tres anys és normal que els nens es puguin despertar tres o quatre vegades, però a la consulta de vegades arriben pares que s’aixequen deu vegades cada nit. En aquests casos, sí que hem d’investigar què li està passant al nen.

 

I llavors on cal adreçar-se?

És molt important el suport i la feina que es fa des del CAP. En els controls pediàtrics és on s’ha de fer la detecció. Abans de la detecció, però, s’hauria de fer una prevenció: quan arriba el nen, de la mateixa manera que s’explica als pares com s’introdueixen els diferents aliments, els infermers o els metges han d’informar als pares de com és el son del nen i què és el que es poden trobar. L’ideal és la prevenció i que els pares tinguin informació. Per tant, és el pediatre el que ha de detectar per què a aquell nen li costa molt dormir i es desperta diverses vegades. Segons quin trastorn tingui, serà el pediatre el que el derivarà a les unitats del son que hi ha als hospitals per tractar aquest tipus de patologia.

 

Quins trastorns són els més comuns?

El més freqüent és que els nens els costi començar a dormir i que es despertin diverses vegades. Això els passa a un terç dels nens en edat preescolar. Ara bé són problemes que el mateix pediatre i infermera poden resoldre, donant unes pautes als pares. Pel que fa als problemes per adormir-se, sobretot és un tema que està relacionat amb els hàbits. L’altre trastorn més freqüent són les parasòmnies, és a dir, els nens que tenen somnambulisme o terrors nocturns. En edat preescolar són més freqüent, però a mesura que el nen va madurant cerebralment, les parasòmnies acostumen a desaparèixer. Només un petit percentatge ho manté fins a l’edat adulta. I també cal tenir en compte que fins a un 3% dels nens ronquen i tenen apnees, que també és un trastorn del son. Són nens que sempre estan molt congestionats i refredats, i de vegades es desperten diverses vegades perquè no poden respirar bé.

 

És bo dormir amb els fills? Què els diria als pares que comparteixen el llit amb els seus fills?

Aquest és un tema delicat, perquè de vegades hi ha pares que se senten malament perquè dormen amb el seu fill. No està ni bé ni malament. Si als pares els agrada, el nen dorm bé i ells descansen, no hi ha cap problema. Ara bé, si el nen es desperta igualment i no dorm bé, cal canviar d’estratègia. No estem en contra ni a favor d’aquesta pràctica, però quan mires els estudis realment t’adones que les famílies que dormen al mateix llit descansen pitjor.

 

Què volies de ser de petita?

Sempre he volgut ser metge.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!